Resultats de la cerca

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Vida i obra Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, era germà del polític Marià Maspons i Labrós  i de la també folklorista i escriptora  Maria del Pilar Maspons i Labrós El 1862 es llicencià en dret a Barcelona i el 1864 es doctorà en dret civil i canònic Exercí d’advocat fins el 1879, any en què guanyà oposicions notarials a Barcelona Fou soci fundador de l’Associació General per a la Reforma Penitenciària 1880 i vocal de la Comissió de Codificació del Dret Civil Català, i el 1897 fou nomenat degà del Collegi Notarial La seva tasca…

Nebot de Pròsper de Bofarull Estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona, i aviat esdevingué deixeble i amic de Josep Arrau i Barba El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Combaté en les milícies moderades del baró de Meer Publicà Regeneración de la sociedad moderna por la industria, i collaborà amb Joan Cortada i Sala Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847 i membre de l’Acadèmia de Bones…

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Vida i obra Germà del filòleg i escriptor  Manuel Milà i Fontanals , fou un dels introductors a Catalunya de l’escola pictòrica cristiana dels natzarens Fill i hereu d’hisendats de l’Alt Penedès, assistí durant cinc anys 1820-25 a les classes organitzades per la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona Pensionat per l’Escola de Nobles Arts, s’establí a Roma entre el 1831 i el 1841 per continuar la seva formació pictòrica Deixeble de Tommaso Minardi, a Roma adoptà les bases teòriques del purisme dels natzarens, al qual respon la seva escassa obra pictòrica i els nombrosos dibuixos…

Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…

Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…