Resultats de la cerca

Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…

Vida i obra Es doctorà en dret a la Universitat de València, i fou assessor del justícia i dels jurats de la seva vila natal 1668 El 1672 fou nomenat síndic del consell municipal Era fill del ciutadà i justícia d’Alcoi Roc Carbonell i de la seva tercera esposa, Jerònima Valor La principal obra fou la Célebre centuria que consagró la ilustre y real villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar que sea por siempre alabado en el año de 1668 1672 Al llarg de catorze capítols es descriu la vila d’Alcoi i els seus ciutadans illustres es narra el robatori sacríleg del Santíssim, l…

S’inicià professionalment com a crític musical en revistes catalanistes Visqué molts anys fora de Catalunya l’Argentina, Suïssa, Alemanya, França De jove estigué afiliat a la Unió Catalanista , i fou redactor de La Publicidad  i El Poble Català , redactor en cap de la revista Iberia , collaborador de La Tralla , El Sol ,  Quadum de Perpinyà, etc El 1909 s’installà a l’Argentina Hi formà part de les redaccions d’ El Diario i La Argentina , de Buenos Aires Novament a Europa, entre 1911 i 1912 residí a París i després passà a Londres, on visqué fins el 1917 Treballà com a corresponsal de guerra…

S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas desembre del 1932 – octubre del 1936 Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana collaborà a Assaigs , El Pla de Bages  i El Dia , i fou un dels responsables de la revista Ara El 1933 publicà un primer volum de…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…

Desenvolupament enciclopèdic Gairebé quaranta anys després de la seva aparició, el llibre continua essent reeditat, i el 2001 arribà ja a la 20a edició Concebut alhora com una reflexió global sobre la història i la identitat dels valencians –una identitat nacional entesa com a producte històric– i com una proposta de futur, de transformació del present «una obra com aquesta no pot ésser concebuda sinó des d’una decisió de futur» «per dir-ho abusant de la terminologia d’un illustre barbut ‘explicar’ serà una invitació a ‘transformar’ És ‘transformar’ el que ens interessa», el llibre està…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…

Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…

La seva família, benestant, es traslladà a Barcelona el 1893 El 1903 començà a Barcelona la carrera de dret, que interrompé, i la de filosofia i lletres, en què es llicencià el 1908 Assistí als cursos de literatura catalana dels Estudis Universitaris Catalans El 1911 es doctorà a Madrid amb la tesi Fray Anselmo Turmeda Heterodoxo español 1352-1423-32  1914 Del 1911 al 1914 fou secretari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans Inicià aviat l’activitat literària la publicació de Sentiment 1905 —tercer premi de novella de la “Biblioteca Popular de L’Avenç”— li obrí…

Vida i obra D'origen humil, estudià a l’Escola Pia —entorn de la qual s’agruparen els escriptors romàntics valencians—, hi ingressà com a religiós l’any 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Hi conegué Pasqual Pérez i Joan Arolas, el qual l’inicià en la literatura Abandonà el convent l’any 1837 De tendència romàntica i liberal, es relacionà amb el nucli de l’editor Marià Cabrerizo per al qual traduí novelles romàntiques i del Liceo Valenciano S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent Com a secretari del marquès de…