Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, l’any 1926 ingressà a la carrera judicial Fou jutge de Chelva, Sogorb, Alzira i Castelló cap de la secretària política de la Secretaría General del Movimiento 1936-39 magistrat de l’Audiència de València alcalde de València 1951-55, i magistrat de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem 1960 Fou director del Centro de Cultura Valenciana 1978-82, en un moment d’altíssima virulència anticatalanista d’aquesta institució vinculada a Lo Rat-Penat n’és una mostra el llibre Raó i característiques diferencials de la regió 1977 De la seva…

Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…

Vida i obra El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a mitjà per a aconseguir una federació dels quatre grans pobles peninsulars Catalunya, Castella, Euskadi i Portugal de l’obrerisme socialista no partidari i contrari a l’anarcosindicalisme de l’europeisme, i del liberalisme polític de base humanista i oposat al liberalisme econòmic Fou sempre molt belligerant amb el catalanisme conservador de la Lliga, amb l’anticatalanisme lerrouxista i amb els sectors més durs del…

Desenvolupament enciclopèdic Fins aleshores, cultura s’associava a la cura i al conreu de la terra, però durant la segona meitat del s XVIII, els pensadors illustrats –sobretot a partir de l’obra de JG Herder– utilitzaren aquesta paraula en sentit figurat, relacionant-la amb el conreu de l’esperit i amb l’estat d’avenç o progrés intellectual, moral o material d’un poble o d’una nació Cultura actuà gairebé com un sinònim del concepte civilització i, com aquest, esdevingué una paraula de definició inestable, sovint també contraposada amb l’estat de barbàrie Els illustrats s’esmerçaren a trobar…