Resultats de la cerca

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

La iniciativa fou obra de Felip M Garín i Ortiz de Taranco, diputat ponent de Cultura, Ensenyament i Belles Arts de la Diputació Ell fou qui, pel febrer del 1947, plantejà per primera vegada la necessitat d’un centre superior de cultura que, amb fons provincials i de manera coordinada amb el CSIC, promogués les recerques de temes valencians en els camps històric, filològic, artístic i econòmic, principalment L’experiència positiva assolida per institucions similars creades uns quants anys abans a Pamplona, Saragossa o Lleida, amb els mateixos objectius, facilitaren la tasca d’organització de…

L’11 d’abril de 1872 s’acordà la fusió amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom d’ Ateneu Barcelonès , i el dia 8 de maig es constituí la primera junta directiva, amb Manuel Duran i Bas com a president de la nova institució El nombre de socis que aportà cada membre fou de 444 per l’Ateneu Català i de 107 pel Casino Mercantil En total, a l’inici de l’any 1872 la institució tenia 551 membres, que arribaren a 615 al final del mateix any Des del 1906 té la seu al palau Savassona del carrer de la Canuda de Barcelona, obra construïda el 1796 pel mateix titular de l’edifici, Josep…

Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret, però professionalment fou cap d’administració de la Companyia de Tramvies de Barcelona Des de ben jove intervingué en diversos debats lingüístics i, mogut pel seu catalanisme, participà en moviments polítics Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1870, una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític El 1880 participà…