Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic A partir del 1837 es canvià pel de Journal littéraire, scientifique, agricole et commercial annonces judiciaires, légales, avis divers Editat i dirigit pel seu propietari, l’impressor perpinyanenc Joan Baptista Alzine, marcà una fita en la història de la premsa de la Catalunya del Nord, ja que fou el primer periòdic cultural del Rosselló Recolzat sobre una empresa editorial dinàmica, i dirigit per Alzine, carlí i lligat als nuclis intellectuals de la ciutat, així com als de l’emigració espanyola, Le Publicateur tingué una qualitat formal i de redacció que…

Responia totalment al clima polític i cultural de l’època de la transició, de la qual volgué ser una crònica, molt especialment del món de l’oposició al règim dictatorial La seva voluntat fou integrar la dinàmica conjunta dels anomenats Països Catalans, posant una atenció especial al País Valencià i també a Madrid i Euskadi Entre els seus collaboradors habituals cal destacar Agustí de Semir, Josep Benet, Josep M Huertas, Lluís M Xirinacs, Ramon Espasa, Pau Verrié, Joan Ramos, Albert Fina, Jordi Solé i Tura, Rafael Ribó, Perich, Antoni Montserrat i Bru Rovira Des del primer número s’hi…

Tingué quatre etapes diferents, amb numeració distinta Fundat i dirigit per Rafael de Carvajal, en la redacció participaren, entre d’altres, Vicent Boix, Ramon Ferrer i Matutano i Josep Maria Zacarés També hi collaboraren Lluís Miquel i Roca, Joan Antoni Almela, Francesc i Joan Arolas i Pelegrí Garcia L’orientació moderada dels seus articles es contraposà a una altra publicació coetània, de característiques semblants, però de tarannà més liberal, La Esmeralda , en la redacció de la qual participaren progressistes com Cristòfol Pascual i Genís o Josep Peris i Valero, i demòcrates com Francesc…

Desenvolupament enciclopèdic El primer número, ideat per Xavier de Salas i Josep Fontana, es publicà el 6 de març de 1937 per relacionar els catalans que es trobaven a l’Espanya “nacional” En sortiren 100 números fins a la caiguda de Barcelona, el 26 de gener de 1939 Al juny d’aquell mateix any, Josep Vergés i Ignasi Agustí, que participaren activament en el Destino de Burgos, decidiren tornar a editar-lo a Barcelona, tutelat igualment per Falange Española La revista intentà recuperar part d’aquella intellectualitat que collaborà en Mirador , un setmanari en català de caire cultural d’abans…

S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals catalans…

De formació autodidàctica, milità a la Unió Catalanista, de la qual fou secretari general, i a Estat Català Fou sotsdirector i fundador del setmanari Nosaltres Sols  1931-34 També fundà Edicions Mediterrània 1935, Editorial Dalmau i Jover 1945, juntament amb Joan Jover i Rafael Dalmau, Editor 1959, juntament amb la seva filla Maria Carme , editorial que té com a eixos principals la publicació de llibres sobre geografia, folklore i història Treballà des de la clandestinitat per mantenir la llengua i la cultura catalanes Com a editor cal destacar-ne la sèrie “Episodis de la Història”, que es…

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

De família d’origen alemany establerta a Catalunya des del 1890, el seu pare fou expulsat el 1936 de l’Estat espanyol amb la família, i hi tornà a residir d’ençà del 1939 El 1952, amb només quinze anys, es matriculà a les facultats de química i de dret i participà en el moviment estudiantil antifranquista Assemblea Lliure del Paranimf, 1957 i el 1964 fou expulsat de l’Estat espanyol per la seva activitat nacionalista Format als Estudis Universitaris Catalans amb Jordi Rubió i Ramon Aramon, també collaborà i rebé la influència de Joan Fuster, Pierre Vilar i Joan Coromines Amb Ramon Bastardes,…