Resultats de la cerca

Vida i obra Se centrà els seus estudis en el món àrab andalusí i en l’evolució de la ciència medieval —especialment l’astronomia i la cartografia nàutica—, però amb un camp d’interessos molt més ampli En aquest sentit, estudià altres períodes, com ara el Renaixement o l’època contemporània altres regions del món, a través, per exemple, dels seus estudis sobre Copèrnic i també portà a terme realitzacions fora de la història de la ciència, com ara treballs de filologia i literatura àrabs Interessat des de la seva joventut per les llengües antigues del Pròxim Orient el sumeri i l’acadi, estudià…

De formació autodidàctica i nacionalista moderat, fou director d’ El Restaurador  i collaborador de publicacions com El Correo de Tortosa , El Correo Ibérico , Germanor  o Diario de Tortosa Fundà el setmanari La Esperanza , el periòdic La Libertad  1908, on signà amb el pseudònim de Vinicio , i el Boletín del Orfeó Tortosí  1914, que generà la revista La Zuda  1915-32, on es troben bona part dels seus articles Realitzà nombrosos treballs de divulgació històrica sobre Tortosa Participà en diversos certàmens literaris, on obtingué premis S’inicià en la poesia escrivint en castellà — Violetas…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…

Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…

Vida i obra Fill d’una família d’industrials, banquers i polítics barcelonins –fou germà de Josep Valls –, es doctorà en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1904-09 i fou alumne de l’École de Chartres i de l’École des Hautes Études de París Ingressà 1914 al cos d’arxivers i bibliotecaris i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ACA i del Museu Arqueològic de Tarragona El 1920 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona amb el treball Les genealogies de Roda o de Meià S’afilià a la Lliga Regionalista i fou diputat provincial de Barcelona 1921 El 1922 obtingué…

Vida i obra Fill de Paulí Valls i Martí, notari de Rupià, i de Narcisa Geli, el 1763 es doctorà en teologia a la Universitat de Gandia Després de prendre els ordes religiosos fou rector, consecutivament, a Santa Cristina d’Aro, Borgonyà i Aiguaviva Una vegada abolit l’ensenyament dels jesuïtes, el 1769 fou cridat pel bisbe de Girona Lorenzo de Taranco per a ocupar la càtedra de retòrica al collegi tridentí i fou afavorit alhora amb un benefici a la catedral El 1777 deixà la càtedra en mans d’un substitut adduint raons de salut però, l’any següent, fou nomenat qualificador del Sant Ofici de la…

La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’abundant documentació gràfica…

Vida i obra De família benestant arruïnada, es dedicà professionalment al comerç Amic de Roca i Roca, FP Briz, Aulèstia i Pijoan, A Guimerà, etc, participà amb ells en la creació de diverses entitats culturals La Jove Catalunya 1870, l’Eixam Ortogràfic 1871 i La Misteriosa 1872 també fou president de l’Associació Catalana d’Excursions Científiques 1888-91 Fou un dels participants més assidus als Jocs Florals de Barcelona, en els quals fou nomenat mestre en gai saber 1874 i on actuà de mantenidor 1878, 1906 i president 1905 Fou també felibre majoral d’Avinyó 1876 i membre corresponent de l’…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922 Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan Fou cap de servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1935 Durant el seu temps de cap de la Caixa de Previsió de Socors des del 1929, i després, durant la Guerra Civil de 1936-39, desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes, que exposà en l’obra El tractament actual de les fractures de guerra S’exilià el 1939 i, invitat pels caps del servei de defensa passiva de la Gran Bretanya, s’installà a Oxford El mateix any…