Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Jaume Aixelà i Gassol
Historiografia catalana
Literatura catalana
Hagiògraf, lector de filosofia de la regular observança de Sant Francesc a Girona i examinador sinodal del bisbat gironí.
És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu orde, i els…
,
Eufemià Fort i Cogul
Historiografia catalana
Escriptor i erudit.
Catòlic i nacionalista català, fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir vg Colloquis d’història del monaquisme català Fou igualment promotor de la collecció “Analecta Selvatana” Alternà l’erudició i la divulgació en les seves nombroses obres, en les quals utilitzà en ocasions els pseudònims d’ Artemi Folch i Francesc A Miquel Destaquen les seves publicacions dedicades a Santes Creus, a temes locals i religiosos i les incloses en la collecció “Episodis de la Història” Santes Creus Notes històriques i descriptives 1930…
Josep Maria Ainaud i de Lasarte

Josep Maria Ainaud i de Lasarte
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Historiador i polític.
Fill de l’artista i pedagog Manuel Ainaud i Sánchez , germà de l’historiador de l’art Joan Ainaud i net de l’escriptora Carme Karr , estudià a l’Institut-Escola de la Generalitat i a l’Institut Menéndez y Pelayo Durant la Segona Guerra Mundial collaborà amb els aliats com a informador clandestí Llicenciat en dret 1952, sota el franquisme, fou membre actiu de diverses organitzacions catalanistes els anys d’estudiant Miramar, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya , Front Universitari de Catalunya, etc, i impulsor d’iniciatives diverses en el camp cultural i polític, com ara la fundació…
,
Aurora Bertrana i Salazar

Aurora Bertrana (D'Ací d'Allà, abril del 1931)
Biblioteca de Catalunya
Literatura catalana
Historiografia catalana
Narradora, novel·lista i assagista.
Filla de Prudenci Bertrana , estudià música amb Joan Llongueres El 1923 anà a Suïssa a ampliar la seva formació musical Allà conegué l’enginyer Denys Chauffat, amb qui es casà dos anys després i al qual acompanyà a la Polinèsia en una estada de tres anys 1926-29, des d’on envià cròniques i reportatges a D’Ací d’Allà De tornada a Catalunya, el viatge li forní el material per a les seves primeres narracions, Paradisos oceànics 1930 i Peikea , princesa caníbal i altres contes oceànics 1934, i per a la primera novella, L’illa perduda 1935, escrita conjuntament amb el seu pare Afiliada a…
, ,
Josep Sanabre i Sanromà
Historiografia catalana
Arxiver i historiador.
Vida i obra Formà part de la generació de clergues erudits que ompliren bona part de la primera meitat del s XX i que actuaren encara sota els valors de la Renaixença, apresos de la lectura de La Tradició Catalana del bisbe Torras i Bages, com foren també els casos de Manuel Trens, Higini Anglès o el P Miquel d’Esplugues Sanabre seguí estudis eclesiàstics al Seminari de Barcelona i fou ordenat a l’octubre del 1915 Acabada la carrera eclesiàstica, collaborà en les recerques documentals del jurista F Maspons i Anglasell i, en 1917-27, fou subdirector, a petició de Ventura Gassol,…
Pau Casals i Defilló
Pau Casals tocant el violoncel (1934)
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i, sobretot, violoncel·lista.
Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…
, ,
història de l’Església
Historiografia catalana
Un dels primers referents d’aquesta historiografia, tan antiga com el cristianisme mateix, foren les actes dels màrtirs.
Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les…