Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Sens dubte, és el testimoni més preat de la perfecció assolida pel Scriptorium montserratí És format per 137 folis de pergamí de 4,23 × 3,10 cm escrits amb una sumptuosa calligrafia gòtica de la darreria del s XIV, que continuà als s XV i xvi, amb belles inicials filetejades alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures, algunes de remarcables És una veritable enciclopèdia del Montserrat medieval de gran interès històric, litúrgic, doctrinal, geogràfic, astronòmic, teratològic i historicoliterari Destaca un recull de cants i danses dels…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en català, “Cants…

Vida i obra El 1826 s’installà amb la família a Barcelona, després d’una breu estada a Vilanova i la Geltrú, i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià a la Universitat de Cervera, es graduà com a batxiller i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1841 El 1846 es llicencià i doctorà en filosofia i lletres En la seva joventut signà amb el pseudònim El Trovador del Panadés El 1844 substituí Pere Felip Monlau com a professor de literatura i història de l’Institut…

Passà gran part de la seva infantesa a l’Alta Cerdanya, on aprengué el català Estudià lletres a la Universitat de la Sorbona, on obtingué el 1961 l’Agrégation d’Espagnol En plena etapa estudiantil demostrà interès per la poesia catalana i castellana Del 1963 al 1970 exercí de docent a la Sorbona, on conegué l’historiador Michel Zimmermann, amb qui es casà el 1967 i en prengué el cognom Tots dos feren una estada a Barcelona 1971-74 com a collaboradors de la Casa de Velázquez Passà molt de temps a la Biblioteca de Catalunya, treballant intensament sobre la poesia d’Ausiàs Marc, aconsellada per…

Vida i obra Estudià al Collegi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona 1866-71, on es llicencià en dret 1864-70 i filosofia i lletres Fou membre destacat de tots els nuclis intellectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i collaborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893 Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona en fou mantenidor el 1876, i…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…