Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Editada en 20 volums, la monumental obra completa de l’historiador Miquel Batllori s’articula en cinc grans blocs temàtics –Edat Mitjana, Renaixement i Barroc, Illustració, Iberoamèrica i món contemporani– i aplega, en traducció catalana, tota la seva obra, sovint publicada en revistes especialitzades, en miscellànies d’homenatge a historiadors europeus o en actes de congressos internacionals és a dir, no publica volums anteriors, sinó que en crea de nous destinats a fer més accessibles un conjunt de publicacions fins aleshores molt disperses De l’edat mitjana vol…

Vida i obra Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, on feu amistat amb Joan Fuster Treballà com a tècnic superior del Servei d’Investigació Prehistòrica i com a inspector en cap d’Arxius, Biblioteques, Museus i Monuments municipals de la ciutat de València Destacà per la seva activitat com a poeta al voltant de la tertúlia literària del grup Torre durant la postguerra Membre actiu de Lo Rat-Penat, en presidí la Secció d’Història i d’Arqueologia també fou bibliotecari 1958-64 i membre de la Secció de Cronistes Oficials del Regne de València, de la qual fou secretari…

Entrà al Seminari de la Seu d’Urgell l’any 1901 i poc després es traslladà al Seminari de Vic, on estudià fins el 1910 i on fou deixeble de Josep Gudiol i Cunill Collaborà amb l’Institut d’Estudis Catalans en la feina d’ordenació d’arxius i arribà a ser-ne secretari redactor de la Secció Historicoarqueològica 1919 Posteriorment es traslladà a París, on completà els estudis paleogràfics i arxivístics a l’École de Chartres i a l’Institute Catholique, durant el curs 1919-20 El vincle amb l’IEC possibilità que aquesta entitat intercedís prop del bisbe de la Seu d’Urgell perquè Pujol…

Feu oposicions a diverses càtedres d’aquesta universitat, i interessat en la història, sembla que treballà durant molts anys uns Anales de Ungría que quedaren manuscrits Completà les Tablas chronológicas compuestas por el MRP Claudio Clemente, natural de Ornans, en el condado de Borgoña, religioso jesuita, catedrático de erudición en los Estudios Reales de Madrid ilustradas y añadidas desde el año 1642 hasta 1689, con un apéndice en que se ventilan algunas questiones historiales 1689, on afegí la part entre el 1642 i el 1689 i l’apèndix

Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres

El seu funcionament era autònom, per a poder fomentar activitats de caràcter cultural i científic Posteriorment fou vinculat al Patronat Francesc Eiximenis, organisme autònom local de la Diputació de Girona molt important en el moment de la creació del centre, i a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals CECEL del CSIC Disposa d’una assemblea de socis i d’una junta de govern, presidida per Pere de Palol Porta a terme conferències, actes commemoratius i publicacions Disposa d’una biblioteca on es pot trobar una completa bibliografia sobre temes relatius a les comarques gironines i…

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació de Barcelona del CSIC, i el 1950 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Friburg de Brisgòvia Fou fundador amb H Finke de les Spanische Forschungen der Görresgellschaft i dels Monumenta Hispania Sacra Dirigí les revistes Analecta Sacra Tarraconensia i Hispania Sacra La seva obra més destacada és Inscripciones de la España romana y visigótica…

La iniciativa sorgí del mateix nucli editor encarregat de la revista Serra d’Or , publicació que havia assolit un paper rellevant com a vehicle d’expressió de la cultura catalana durant la dècada del 1960 La collecció es destinà a la publicació d’obres de caràcter monogràfic, fonamentalment de tema històric, i ha estat dirigida pel sacerdot i escriptor Josep Massot i Muntaner Dins de la varietat de llibres que s’hi han publicat, cal destacar la producció de figures clàssiques del catalanisme, com l’obra completa del bisbe Josep Torras i Bages, i la d’investigadors de relleu, com Jordi Rubió i…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres secció història el 1944 i doctorat en ciències històriques per la Universitat de València, en fou més tard professor també impartí classes d’història de l’art a l’ensenyança mitjana i a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de la ciutat A més, fou catedràtic dels instituts de batxillerat de Torrevella i Utiel, i inspector en cap d’Arxius, Biblioteques i Museus de l’Ajuntament de València Fou nomenat director numerari del Centre de Cultura Valenciana i de l’Acadèmia de Doctors de Madrid, i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana i…