Resultats de la cerca

S’ordenà el 1952 i fou vicari d’Algaida Mallorca en 1952-59 El 1958 fundà la revista Castellitx , centrada en la història, la cultura i el folklore d’aquesta vila Des del 1982 és arxiver de la Cúria Diocesana i mestre de cerimònies de la seu mallorquina 1983 Des del 1990 dirigeix el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la història eclesiàstica de Mallorca i en l’estudi de la història local d’Algaida i Banyalbufar Entre les seves obres cal destacar Fiestas cincuentenarias Banyalbufar 1964, Els rectors Amengual d’Algaida i el…

El 1950 s’ordenà de prevere Fou fundador i vocal del primer consell de l’Obra Cultural Balear Collabora habitualment en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana i dirigeix les Publicacions Coanegra, monografies d’estudi d’àmbit local La seva tasca investigadora s’ha centrat, sobretot, en l’estudi de la història i del patrimoni de Santa Maria del Camí Fruit d’aquesta feina és el llibre La vila de Santa Maria del Camí , en dos volums 1980-85, la seva obra més important i on es recull l’evolució de la vila des dels seus orígens fins al darrer any de publicació Així mateix, és…

Estudià al Seminari de Girona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i professà al seminari, al Collegi Universitari de Girona i a la Facultat de Teologia de Barcelona Es doctorà en història de l’Església amb una tesi sobre les relacions Església-Estat a l’Espanya de la segona meitat del segle XVII És també llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia Director de l’Arxiu Diocesà de Girona des del 1980, n’ha confeccionat nombrosos inventaris, i ha editat fonts i repertoris documentals del fons del mateix…

La dirigeix Enric Juan Redal i compta amb un consell de redacció format per Lola Alfonso Noguerón, Josep Baltasar Escrivá Fort, Josep Esteve Forriol, Maria Esteve Llácer, Francesc García Barberá, Eduardo Genovés López de Sagredo, Rafael Roca Ricart, Josep Soriano Bessó, Ramón Tarín López, M Júlia Martí Cánoves, Lluís Madrid Jiménez i J Benet Burriel Martínez Té un tiratge de 1000 exemplars La revista, que publica articles en català i castellà indistintament, s’estructura en diversos apartats “Estudis i documents”, “La nostra memòria”, “Inventaris i Catàlegs”, “Història oral”, “Història de les…

Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la Universitat…

Fou dirigit per l’historiador i advocat Josep Benet i Morell des de la seva fundació fins al gener del 2001, i posteriorment per  Albert Manent i Segimon  2001-04, Lluís Ferran Toledano González 2004-06, Josep Maria Roig i Rosich 2008-11 i  Jaume Sobrequés des del 2012 Actualment, el CHCC té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d’Història de Catalunya Des de la seva creació fins a l’any 1992, tingué la seu al Palau Moja de Barcelona, i després fou traslladat a la seu de la Biblioteca Bergnes de las Casas, fins al final del 1997, i des de llavors comparteix…

Vida i obra Filla d’ Agustí Duran i Sanpere i d’Hermínia Grau i Aymà Llicenciada en filosofia i lletres 1962 i doctora en història moderna per la Universitat de Barcelona 1979, entre el 1962 i el 1978 tingué responsabilitats diverses en el món editorial català, especialment en la redacció de la Gran enciclopèdia catalana Entre el 1964 i el 1968, i a càrrec d’Edicions 62, treballà en la traducció catalana de La Catalogne dans l’Espagne moderne 1962 de Pierre Vilar, experiència que ella mateixa explicà en el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1995 Des del 1978 exercí tasques…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1962, s’hi doctorà el 1967 amb una tesi sobre la qüestió rabassaire publicada el 1969 amb el títol El problema agrari a Catalunya, la qüestió rabassaire de 1890 a 1936 Anteriorment, el 1964, ja presentà una tesina la primera referida al segle XX realitzada al Principat de Catalunya sobre El sindicalisme a Barcelona de 1916 a 1923 , que fou publicada el 1965 i rebé el premi Nova Terra Amb aquestes dues obres definí una de les principals temàtiques que ha tractat al llarg de la seva prolífica producció l’anàlisi dels moviments socials contemporanis…

Desenvolupament enciclopèdic No rebé la consideració de centre universitari de ple dret fins el 1971 Veié interrompudes les seves activitats el 1793, per no reiniciar-les fins el 1957, any en què s’impartiren els primers cursos de dret de l’Institut d’Estudis Jurídics i Econòmics dels Pirineus Orientals Els primers ensenyaments d’història de l’etapa contemporània de la Universitat de Perpinyà foren impartits per Alícia Marcet i Juncosa, Jean Sagnes i Aline Rou-selle Amb els anys, s’anaren desenvolupant diferents seccions especialitzades La Secció d’Història Medieval es formà sense disposar d’…