Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
arqueologia industrial
Historiografia catalana
Disciplina que estudia el patrimoni industrial —en el sentit més ampli, el “llegat industrial”— que comprèn les restes materials de qualsevol activitat productiva de la humanitat, i els coneixements que en el seu dia la feren possible.
L’arqueologia industrial AI, tot i que hi està íntimament relacionada, és més que el patrimoni industrial De fet, és una matèria que nasqué de la necessitat que experimentaren els historiadors de superar el document escrit Quan March Bloch escriví que « les paysans ne laborent pas avec des chartes », o Lucien Febvre recordà que «la història es fa amb documents escrits quan existeixen però es pot fer, s’ha de fer, sense documents escrits si no existeixen amb paraules, amb signes, amb paisatges amb l’examen de pedres per part dels geòlegs i l’anàlisi de les espases de metall pels químics»,…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,
Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall
© Fototeca.cat
Història
Política
Filosofia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Historiador, escriptor, filòsof i polític republicà.
Vida i obra Fill d’un obrer del tèxtil, feu els estudis de grau mitjà al seminari de Barcelona 1831-37 Estudià dret a la universitat i es relacionà amb elements romàntics a través de la Societat Filomàtica 1841, de la qual formà part El 1847 anà a viure a Madrid, on es doctorà Ingressà en el Partit Democràtic el mateix any de la seva fundació 1849 La seva intervenció destacada en la vida política començà durant la revolució del juliol del 1854 A través del full El Eco de la Revolución i, posteriorment amb La Reacción y la Revolución 1854, intentà dotar el moviment revolucionari de…
, ,
prospectiva
Historiografia catalana
Estudis científics referents al futur.
Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…
Ramon Muntaner

Il·luminació d’un còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner conservada a la Biblioteca d’El Escorial. Se suposa que l’escriba de la il·luminació és Ramon Muntaner redactant la Crònica
Cronologia
Història
Militar
Historiografia catalana
Cronista, funcionari i soldat.
Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…
, ,