Resultats de la cerca

Fou ordenat de sacerdot el 1930, i fou un dels fundadors del collegi Costa i Llobera i del Guillem Cifre de Colonya, de Pollença La seva tasca investigadora s’ha centrat en la història eclesiàstica de Pollença i el seu temple Entre les seves obres destaquen Les tres imatges de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença 1975, La custòdia centenària de Pollença 1979, Dos-cents anys de vida parroquial de Pollença 1790-1990 1991 i Guia històrica descriptiva del temple parroquial de Pollença 1993

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1893 i en dret 1899 Home d’una gran acció social, fundà a Montblanc l’Associació Catalanista, la Cambra Agrària i els setmanaris La Conca de Barberà i L’Escut Realitzà collaboracions històriques a la premsa local de Montblanc i Tarragona Publicà el treball Origen del santuari y monestir de la Mare de Déu de la Serra Tradició montblanquina 1899 El seu fons personal es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Lectures BOFARULL I CENDRA, J “En Joan Poblet i Teixidó”, Boletín Arqueológico , 21, Tarragona 1918, p 64-67

Ordenat el 1937, exercí en diferents parròquies de Nova York La seva aportació historiogràfica s’ha centrat en diversos estudis hagiogràfics i panegírics, a més d’alguns treballs sobre centres religiosos De la seva obra destaquen El Rd P Antonio Ripoll fundador de la tercera orden regular de San Francisco en Mallorca y restaurador de la misma en España 1943, Panegíric de la Mare de Déu de Lloseta 1981, Notas históricas sobre el colegio de Nuestra Señora de los Ángeles , La Porciúncula , Una iglesia pionera ensayo histórico sobre la parroquia de San Benito de Palermo, en la…

Capellà, fou doctor en teologia i rector de l’església parroquial de Catí Entre els seus treballs hi ha una carta a Agustí Sales sobre l’estança de sant Vicent Ferrer a Catí, que després posseí J Pastor i Fuster Biblioteca valenciana , tom II, 1830 i diverses obres sobre religió, en especial sobre el santuari de la Mare de Déu de l’Avellà, i la imatge que s’hi venera amb aquesta advocació Historia del santuario de Nuestra Señora de la Misericordia y de la Fuente de la Vellà, sita en el término de la villa real de Catí, obispado de Tortosa, en el reyno de Valencia 1759 Deixà…

De família mallorquina, aviat tornà a l’illa, ingressà als teatins i fou ordenat prevere Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ciutat on fixà la seva residència S’ha especialitzat en la història dels teatins i del seu fundador, sant Gaietà de Thiene Creà i dirigí des del 1945 la revista Regnum Dei-Collectanae Theatina , en què ha publicat nombrosos articles Edità Le lettere di San Gaetano da Thiene 1954 i és autor de Don Pío Frezza e le Suore Operaie di Gesú 1979, Oppidani illustri ed altrimenti degni di memoria, Francesco Grimaldi 1984 i…

Nascut prop de París, estudia, des de fa més de trenta anys, els arxius d’època moderna de la Catalunya del Nord, d’on és nadiua la seva mare És conegut sobretot per la visió innovadora del període revolucionari francès que desenvolupà en la seva tesi, Le Roussillon, une société contre l’état, 1780-1820 1986 en català, se’n publicà una síntesi El Rosselló de cara a la revolució francesa L’autor s’ha interessat particularment per la situació del camp nord-català del s XVIII La chasse et la pêche en Roussillon , Les pouvoirs au village, aspectes de la vie quotidienne dans le…

Llicenciat en filologia clàssica, el 1923 ingressà a la congregació de Missioners dels Sagrats Cors Fou ordenat de prevere el 1931 Es dedicà a l’ensenyament i fou arxiver del santuari de Lluc, del qual ordenà tot el fons documental Com a músic, compongué, entre d’altres, el propi de la missa de la Mare de Déu de Lluc, Oremus pro Pontifice nostro, Panes vitae i adaptacions de textos lullians La seva tasca com a investigador se centrà en la història i la toponímia del terme d’Escorca i del santuari de Lluc Publicà nombrosos articles en les revistes Comunicació-Lluc , Bolletí de la…

Vida i obra Fill de l’escrivà Pere Ramon Sabata, estudià a Sant Mateu, a Morella i a Sogorb, des d’on passà a Roma, on fou tresorer i dipositari de les rendes de l’Hospital de la Mare de Déu de Montserrat de la Corona d’Aragó 1687-92 Es doctorà en lleis i s’interessà per la gramàtica i la poesia En tornar a terres valencianes, es dedicà a la docència a Sant Mateu i Vinaròs Publicà un tractat de retòrica a Roma Rethorica brevis ,1689, i a Barcelona s’imprimí un volum amb poesies seves Poesías varias ,1697 En el camp de la historiografia redactà i publicà a València la Diaria y…

Vida i obra Sembla que en agraïment a un miracle que s’obrà en ell i en un germà seu per intercessió de la Mare de Déu del Puig, redactà i publicà la Historia de la fundación de Nuestra Señora del Puig de Valencia 1575 —obra, com totes les altres que escriví, avui perduda—, en què feia una compilació històrica des dels orígens del monestir valencià fins a la seva època, així com l’acte sacramental  Representación o Acto sacramental de un milagro de la Virgen del Rosario  1859, un exemple de degeneració dels actes sacramentals a fets concrets i locals N’escrivi dos més  Lucero de…

Vida i obra Ordenat de prevere el 1929, es doctorà a la Universitat Pontifícia de Tarragona el 1930 Fou missioner de la casa de Banyoles, professor del seminari, director del Museu Diocesà, canonge arxiver de la seu gironina i cronista oficial de la ciutat de Girona És coautor d’un diccionari espanyol-llatí i llatí-espanyol i de nombrosos treballs de divulgació històrica amb notícies d’arxiu publicats en les revistes Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , Revista de Girona , Sefarad , etc, i també en els congressos d’història de la Corona d’Aragó Entre les seves obres cal destacar …