Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Fin de la nación catalana
Historiografia catalana
Obra de Salvador Sanpere i Miquel, publicada l’any 1905, que constitueix una fita decisiva per al coneixement de la guerra de Successió a Catalunya, malgrat que se centra en el breu període que comprèn l’evacuació de Catalunya de les tropes aliades i la decisió presa per la Junta de Braços de resistir (1713), fins a l’inici de la repressió borbònica i els decrets de Nova Planta.
Aquesta obra monumental impressiona per l’ampli domini bibliogràfic espanyol, francès, alemany i anglès i de les fonts documentals arxius de Barcelona, Viena –on, entre altres fonts, consultà les Narraciones de Francesc de Castellví–, Londres, París, Madrid, Simancas, que li proporcionen una base sòlida per a analitzar el tema des d’una perspectiva europea adequada El resultat és un treball netament positivista, en la línia de la historiografia científica que prengué volada a l’Europa de la darreria del s XIX, i que es desmarca clarament de la historiografia romàntica Tanmateix, el to…
Francesc Vicent Pérez i Baier
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Orientalista, historiador i canonge.
Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…
, ,
Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,
Institut Balear
Historiografia catalana
Institució creada a Palma el 1835 i inaugurada el 1836 com a centre d’ensenyament secundari.
Desenvolupament enciclopèdic El 1936 continuà la seva tasca l’Institut Ramon Llull de Palma Representà la nova mentalitat burgesa que pretenia transformar les estructures que mantenien les forces de l’Antic Règim en el camp de l’educació A partir del treball de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País SEMAP, sota la influència de Gaspar Melchor María de Jovellanos, s’elaboraren les característiques del nou centre Tenia l’objectiu de difondre coneixements útils, en consonància amb els canvis econòmics que es produïen aleshores a l’Estat espanyol, i criticava el model tradicional d’…
Josep Pijoan i Soteras

Josep Pijoan i Soteras
Art
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador, poeta, assagista i tractadista d’art.
Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia del Pla de la…
, ,
Ramon d’Abadal i de Vinyals
Ramon d’Abadal i de Vinyals
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Periodisme
Medievalista, periodista i polític.
Vida i obra Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el…
, ,
Gregori Maians i Siscar
Gregori Maians i Siscar
© Fototeca.cat
Història
Erudit.
Vida i obra Utilitzà els pseudònims de Plácido Veranio , A Amis , Evangelus Cosmopolitanus i Jerónimo Grayas Després d’aprendre les primeres lletres a Oliva es traslladà a Barcelona, acompanyant la seva família, que, pel fet de ser austriacista, seguí l’arxiduc Carles després de la batalla d’Almansa Estudià llatí i retòrica al Collegi de Cordelles, regit pels jesuïtes, on adquirí un extraordinari coneixement dels clàssics i tingué per companys els germans Finestres Acabada la guerra, el 1713 continuà els estudis de filosofia i dret a la Universitat de València, que patia una aguda crisi com…
, ,