Resultats de la cerca

Estudià la carrera de lleis a les universitats de València i Salamanca, però no exercí d’advocat sinó que es dedicà al periodisme Primer treballà a Madrid, en el diari La Época i l’agència Mencheta L’any 1894 començà les seves collaboracions a La Correspondencia de Valencia , El Correo de Valencia , El Clamor Setabense , Las Provincias i en l’ Almanaque d’aquest diari, on sovint exercí la crítica literària Des del 1901 la seva tasca de publicista es vinculà a la política La seva militància al Partido Liberal restauracionista l’aproximà a la figura de Segismundo Moret, i es convertí…

El 1979 es convertí en fundació, en la qual participaren diverses universitats, collegis professionals, ajuntaments i institucions públiques L’any 1997, quedà adscrita a la Universitat de Barcelona com a Institut Universitari d’Estudis Internacionals Especialitzada en política internacional, cooperació i desenvolupament, migracions i relacions interculturals, la Fundació CIDOB s’interessa i treballa sobre l’àrea del Mediterrani i el món àrab, l’Àfrica subsahariana, l’Amèrica Llatina, l’Europa central i oriental i Àsia El seu objectiu és servir a organismes públics nacionals i…

Vida Destacà tant per la seva erudició com pel seu protagonisme polític en el preludi i en el transcurs de la guerra de Successió  També conegut per Pau de Dalmases i Ros, era fill del mercader Pau de Dalmases i Castells, de qui heretà la senyoria de Vilallonga i al qual havia estat atorgat 1685 el privilegi de cavaller Es doctorà en arts i filosofia el 1688 El 1689 comprà la baronia de Pierola El 1692 Carles II li concedí igualment el privilegi de cavaller Feu un viatge per Castella i França, que aprofità per a posar-se en contacte amb els erudits de l’època Fou aleshores quan descobrí la…

Vida i obra Fou catedràtic de filosofia del dret a les universitats Complutense de Madrid, Salamanca i Sevilla La seva producció historiogràfica reflecteix una ideologia tradicionalista i carlina, i respon al projecte de comprendre les arrels de la identitat hispànica a partir de la pluralitat de tradicions que la configuren, « florecida de pueblos separados, aunados afincadamente en el común sentimiento de lo hispánico, mas diversos en lengua, cultura y ordenación política » La diversitat no solament es refereix als territoris peninsulars, sinó a tots aquells que, en algun moment, hi han…

Autor de set llibres, diverses traduccions i més de 40 articles d’investigació, publicats en revistes com Hispania i Anales del Instituto de Estudios Gerundenses , entre d’altres Des de la dècada del 1950 publicà treballs sobre les Corts del 1635, la figura del cardenal infant com a virrei de Catalunya, sobre la història de Navarra –en especial els virreis i capitans generals navarresos a Amèrica– i també sobre algun escrit inèdit de Calderón de la Barca, la major part dels quals en la revista Hispania La seva obra més important és El Conde-duque y Cataluña 1964, llibre que té l’origen en la…

El 1644, després de llargues investigacions i de fer alguns assaigs previs, publicà la seva obra fonamental sobre Catalunya La Catelogne françoise où il est traité des droits que le Roy a sur les Comtez de Barcelonne et de Roussillon et sur les autres terres de la Principauté de Catelogne El treball, aparegut en plena guerra dels Segadors, és un tractat dels drets històrics de França sobre Catalunya, per tal de justificar-ne el “recobrament” realitzat mitjançant la intervenció militar francesa del 1641 Després d’una introducció on posa en qüestió la veracitat dels historiadors espanyols, en…

Nascuda en el si d’una família de viticultors llenguadocians, cursà estudis superiors a la Universitat de Montpeller 1934-38 En 1942-57 es dedicà a l’ensenyament secundari L’any 1954 volgué iniciar una tesi doctoral sobre el litoral llenguadocià tanmateix, aquest projecte quedà descartat arran d’una visita realitzada l’any següent a la Costa Brava L’impacte d’aquesta visita fou tan considerable que el 1956 començà a treballar en la redacció de la seva tesi doctoral Paisatge humà de la Costa Brava , que fou llegida al maig del 1966 i, aquell mateix any, publicada a París amb el títol Le…

Advocat de professió Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1861, corresponent de San Fernando 1866 i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes…

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…

El conjunt és molt variat i ple d’amenitat Tant per l’extensió de les seves anotacions, com per l’època a què fan referència, aquesta obra ocupa una posició intermèdia entre els cronicons i els dietaris El primer autor anònim fou el responsable de la primera part de la crònica, des de la primera anotació, referent al 23 de febrer de 1334, fins a l’anotació 159 referent a l’any 1384 Les notes 160 a 211 sembla que corresponen a una segona mà, i recullen altres documents i manuscrits de l’escrivania del Racional Les notes 212 a 238 corresponen a una tercera mà L’anotació 238, referent al 2 de…