Resultats de la cerca

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1903, el 1907 començà la seva activitat amb la restauració de l’església romanicogòtica de Sant Miquel de Montblanc i amb la publicació de nombrosos articles de divulgació històrica editats en les revistes locals de Montblanc, sempre amb un to reivindicatiu propi del catalanisme de la Lliga Treballà amb documentació medieval i moderna Una selecció de la seva obra fou publicada el 1995 per R Puig, M Grau i J Felip La premsa i la història a la Conca de Barberà 1985 El seu fons personal el conserva la impremta Requesens de Montblanc Lectures BADIA…

Vida i obra Membre d’una família modesta i profundament religiosa de Mataró, estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou alumne de Martí de Riquer Es doctorà el 1956 amb un treball sobre Ramon Vidal de Besalú El 1949 fou un dels fundadors de la revista universitària Curial , dedicada a estudiar temes de cultura catalana Des del 1953 fou professor a la Universitat de Barcelona i hi ocupà, fins a la data de la seva mort, la primera càtedra de llengua i literatura catalanes que es creà 1965 després de la Guerra Civil Espanyola Fou membre agregat de l’Institut d’Estudis…

Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi doctorà el 25…

Malgrat que s’han documentat monografies produïdes a partir del s XVI, la florida d’aquesta historiografia s’esdevingué durant la segona meitat del s XIX, vinculada a l’auge de la Renaixença En aquest sentit, els estudis locals tingueren una finalitat apologètica que exaltà el passat de cada localitat, en clara sintonia amb la mentalitat romàntica A més, les històries locals esdevingueren una peça més en la construcció d’una història nacional La importància de la història en el clima cultural vuitcentista motivà tota mena de personatges que s’interessaren per escriure i divulgar la història…