Resultats de la cerca

Vida i obra Home d’ensenyament, començà la carrera al Collegi de Perpinyà el 1841, i continuà a Bedarrius, Pau i Tolosa Fou nomenat catedràtic de retòrica al lycée de Montpeller el 1854 L’any 1859 fou nomenat catedràtic de literatura antiga a la Facultat de Lletres d’Estrasburg A partir del 1862, tornà a Montpeller, on ocupà, fins a la seva mort, la mateixa càtedra Fou pioner en els estudis sobre la llengua catalana a la Catalunya del Nord El seu Essai sur l’histoire de la littérature catalane , editat a París el 1857, fou un dels primers estudis filològics sobre literatura catalana, escrit…

De jove viatjà per França i Itàlia i adquirí un pensament liberal Vers el 1795 s’installà al Principat per administrar-hi els béns de Nicolau Llabrés d’Armengol Completà la seva formació al despatx de l’escrivà Cortadellas, i al principi de segle, ja amb capitals propis, es traslladà a Tarragona, on es dedicà al comerç de grans També invertí en agricultura a Lleida, cosa que el portà a combatre els drets de reminiscència feudal que entorpien l’expansió agrària Durant la guerra del Francès fou cònsol del rei al Consolat de Tarragona i comissionat per la Junta Superior del Principat a Mallorca…

Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als arxius de la…

Vida i obra Fill illegítim d’un clergue, estudià dret a Osca i exercí com a advocat a Barcelona Es distingí com a agitador dins del corrent d’oposició a la monarquia de Felip III i, sobretot, de Felip IV i el comte duc d’Olivares, fornint arguments jurídics i ideològics en les crisis del jurament del virrei 1621-23 i de les Corts del 1626 Però, alhora, cobejà un càrrec de jutge a l’Audiència de Barcelona, que aconseguí el 1630 Des d’aquest moment es lliurà al servei de la monarquia, cosa que provocà una animadversió creixent entre els seus antics correligionaris, per la seva intervenció en…