Resultats de la cerca

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas…

Germà d’ Antoni Feliu Es llicencià en dret 1867 Estigué afiliat al partit liberal dinàstic i ocupà diversos càrrecs en l’administració dels governs civils de Conca i Barcelona El 1866 estrenà la seva primera comèdia,  Un mosquit d’arbre , a La Gata del Teatre Odeon, que dirigia Frederic Soler i Hubert Amb el pseudònim de Josep Serra , collaborà amb Soler en comèdies com ara La filla del marxant 1875 o La mà de l’inglès 1879 El seu primer drama,  Los fadrins externs 1871, que tracta sobre la institució de l’hereu, assenyala la línia de la seva producció posterior la mitificació del món rural…

Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…

Vida i obra Feu estudis de medicina, que no acabà Collaborà en revistes barcelonines com El  Intransigente i en diverses publicacions periòdiques de to satíric com  Papitu i L’Esquella de la Torratxa Fundà El Día Gráfico i el setmanari Los Miserables  i dirigí el diari radical  Renovación  1934-36 i el lerrouxista La Aurora També collaborà en El As  1921, España Teatral Cinematográfica  1921-22, Información cinematográfica  1922-36, Popular Film  1926-37, El Público  1927, Films Selectos  1930-37 i Espectáculo  1937 Amb la participació de l’empresari Sugrañes, engegà la incorporació de la…

Vida i obra De formació autodidàctica, treballà en el comerç, el periodisme i la ràdio, i fou secretari del president de la Generalitat 1931-34 És autor del recull d’articles El fet del dia 1935, de la narració Tossa 1954, del Poema del pessebre 1948, sobre el qual Pau Casals feu un oratori, i de les biografies Pau Casals 1962, L’extraordinària vida de Pau Casals 1969 i Conxita Badia, una vida d’artista 1975 El seu Poema del Pessebre , premiat als Jocs Florals de l’exili el 1943, fou musicat per Pau Casals en l’oratori El Pessebre , que constituí el vehicle de la seva campanya per la pau…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí per a la…

Vida i obra El seu pare, Sebastià J Carner, fou director de La Hormiga de Oro  i collaborador d’ El Correo Catalán Publicà els primers escrits essent tot just un adolescent en revistes populars catalanistes, tradicionalistes, d’herència renaixentista i oposició al modernisme, com L’Aureneta o L’Atlàntida També participà en tot tipus de certàmens populars, inclosos els Jocs Florals de Barcelona El 1897 ingressà a la universitat i es llicencià en dret 1902 i en filosofia i lletres 1904 Mentre estudiava, fou membre de la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, en la qual liderà un grup…

Vida i obra Filla del barri del Raval, començà la carrera periodística en el diari La Prensa de Barcelona 1964 i poc després treballà per a Garbo  1965, fins que al mateix any entrà com a collaboradora a Fotogramas , on escriví tota mena d’articles, reportatges i entrevistes Posteriorment treballà per a Tele-exprés  L’any 1981 es traslladà a Madrid, on treballà per a El País on desenvolupà una ingent tasca com a reportera i columnista amb reportatges com Hogueras de agosto el 1995 i Nosotros a lo nuestro el 1998 i El Mundo També ha collaborat en El Papus , Por Favor , La Calle , Mundo Diario…