Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Escola de Notre-Dame
Música
Nom donat a un grup de compositors actius a París durant el període comprès entre el darrer terç del segle XII i la primera meitat del segle XIII.
La majoria d’aquests compositors possiblement estigueren associats a la catedral de Notre-Dame o bé a l’església de Sant Esteve, temple més antic que s’alçava en el mateix lloc on ara hi ha la catedral Altres compositors d’aquesta escola foren actius probablement a les esglésies de Sainte-Geneviève-du-Mont, Saint-Germain-l’Auxerrois o a l’abadia de Sant Víctor Els compositors agrupats sota aquesta denominació destacaren principalment pel conreu de les formes de la polifonia religiosa, especialment l' organum i el conductus Encara que la tradició historiogràfica ha acceptat…
Josep Melcior Gomis i Colomer
Música
Compositor valencià.
Vida Inicià els estudis musicals a la seu valenciana amb el gironí J Pons, llavors mestre de capella, i algunes de les seves primeres composicions, totes elles de caràcter religiós, foren interpretades a la catedral de València Abandonà la seva ciutat natal vers el 1818 i anà a Madrid, com a director de la banda de música d’un regiment Un cop allí, però, abandonà el regiment i es guanyà la vida com a professor de cant Gomis simpatitzà amb els liberals i compongué diversos cants patriòtics, entre els quals La marcha de los diputados i l' Himno de Riego Aquestes peces li proporcionaren un cert…
orquestra
Música
En el teatre grec clàssic, estrada on ballava i cantava el cor, entre els espectadors i l’escenari.
En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…
Miguel Fleta
Música
Nom amb què és conegut el tenor aragonès Miguel Burro Fleta.
Vida Provinent d’una família pagesa, de primer fou pastor i agricultor La seva passió per cantar jotes dugué el seu pare a animar-lo a estudiar cant, cosa que feu a Barcelona, tot i que en un principi no fou acceptat al Conservatori del Liceu Finalment hi accedí gràcies a la professora Luisa Pierrick, primera mestra i futura esposa del tenor El 1919 debutà al Teatre Comunale de Trieste amb Francesca da Rimini , de R Zandonai, amb gran èxit de públic Tres anys després interpretà Carmen a Madrid, i el 1923 es presentà amb unes memorables funcions de Tosca al Metropolitan de Nova…
Voz de España
Cinematografia
Estudis de doblatge fundats el 1936 a Barcelona com a filial de Fono Roma, per Salvatore Persichetti (accionista i encarregat de la part comercial) i Giulio Paolucci, (gerent) i amb capital italià.
Marta Fàbregas en fou la primera directora de doblatge, mentre que Trinidad Bosch exercí de tècnic de so dels moderns equipaments Western Electric Durant la guerra civil es dedicaren a sonoritzar documentals, sense arribar al nivell assolit per Acústica El 1939, G Paolucci presentà la dimissió i fou substituït per Taurino Parvis García i José María López Echevarría El poc volum de feina que tenien, ja que tan sols doblaven els films de la Universal Films Española, desembocà el 1947 en la compra de la totalitat de les accions de la firma de l’editor periodístic Francisco Peris Mencheta…
La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América
Cinematografia
Pel·lícula del 1916-1917; ficció de 150 min., dirigida per Gérard Bourgeois [dir. art.], Édouard Renault [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Cinématografiques Charles-Jean Drossner, París, Argos Films Barcelona ARGUMENT C-J Drossner GUIÓ Joan Palau i Vera FOTOGRAFIA É Renault blanc i negre, normal, Ramon de Baños, Josep Maria Maristany AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Salvador Alarma MÚSICA José Padilla projeccions INTERPRETACIÓ Georges Wagne Cristòfor Colom, Leontine Massart la reina Isabel la Catòlica, Nadette Darson Felipa, Marcel Verdier el rei Ferran el Catòlic, Francesc Tressols el ministre Fonseca, Enric López Don Joan de Sòria, Madame Lauriane Beatriz Enríquez, Monsieur Garat Bartomeu Colom,…
Carl August Peter Cornelius
Música
Compositor alemany.
Vida Fill d’una parella d’actors que l’iniciaren en l’art dramàtic, el seu pare el feu estudiar música amb Heinrich Esser en veure la precocitat del seu talent A setze anys ja tocava el violí a l’orquestra del teatre de Magúncia Després dl’èxit com a actor, en morir el seu pare hom l’animà a dedicar-se només a la música El 1844 es traslladà a Berlín, on estudià amb Siegfried Dehn Allà entrà en contacte amb un grup de literats, entre ells Alexander von Humboldt, Bettina von Arnim i Joseph von Eichendorff Però, descontent del clima musical berlinès, decidí viatjar a Weimar Turíngia, on cercà…
sintetitzador
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Aparell de generació electrònica de sons sintètics.
Des d’èpoques immemorials s’ha intentat mecanitzar la música, sintetitzant els sons de la natura i dels instruments musicals que s’han creat al llarg del temps Un bon exemple de sintetitzador és l’orgue, que imita flautes, veus, trompetes, oboès, etc Amb l’aparició de l’electricitat, es crearen instruments més o menys complexos, com ara el Dinamophone o Tellharmonium , de Thaddeus Cahill Washington DC, 1900, l’ Sphaerophon , de Joerg Mager Berlín, 1924, les ones Martenot, de Maurice Martenot París, 1928, el Trautonium , de Friedrich Trautwein Berlín, 1930, el Variophone , de Jevgenij Šolpo…
Jules Émile Frédéric Massenet
Música
Compositor francès.
Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…
pàssia
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Narració evangèlica de la passió i mort de Jesucrist, cantada o recitada solemnement per tres cantors en la missa del diumenge de Rams (s’alternen en un cicle de tres anys els textos de Mateu, Marc i Lluc) o en la celebració litúrgica del Divendres Sant (sempre és el de l’evangeli de Joan); abans de la reforma del concili II del Vaticà les quatre pàssies es cantaven, respectivament, el diumenge de Rams, el dimarts, el dimecres i el divendres de la Setmana Santa.
Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…