Resultats de la cerca
Es mostren 248 resultats
Radu Lupu
Música
Pianista romanès.
Un dels màxims intèrprets de la segona meitat del segle XX, començà els estudis de piano a sis anys al seu país amb Florica Muzicescu i Cella Delavrancea, i a dotze debutà en concert amb obres compostes per ell mateix El 1961 es traslladà a Moscou amb una beca, on estudià al conservatori amb Genrikh Neuhaus i amb el seu fill Stanislav, i completà la seva formació al conservatori de Bucarest Els premis aconseguits en concursos tan prestigiosos com el Van Cliburn 1966, George Enesco 1967 i Leeds 1969 li obriren les portes del gran concertisme internacional, en el qual excellí com una figura de…
,
Alexis Weissenberg
Música
Pianista francès d’origen búlgar.
D'origen jueu, en aliar-se Bulgària amb els països de l’Eix, el 1943 fugí del país del país amb la seva mare i el mateix any ingressà al Conservatori de Jerusalem i després de la Segona Guerra Mundial a la Juilliard School de Nova York, on el 1947 guanyà el prestigiós premi Leventritt per a joves pianistes L’any següent debutà al Carnegie Hall sota la direcció de Georg Szell A mitjan anys cinquanta fixà la seva residència a França La seva anomenada començà el 1968, quan actuà al Festival de Salzburg seleccionat per Herbert von Karajan , amb el qual enregistrà una famosa edició dels concerts…
,
Jerzy Semkov
Música
Director d’orquestra polonès.
Fou deixeble d’A Malawski a l’Escola Superior de Música de Cracòvia 1948-51 i de B Khajkin al Conservatori de Leningrad 1951-53 Treballà també com a assistent de J Mravinskij en l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, fins el 1956 Després d’ampliar la seva formació a Praga amb E Kleiber i B Walter, en 1956-58 dirigí al Teatre Bol’šoj de Moscou, i després treballà amb T Serafin a Itàlia Entre el 1959 i el 1962 fou titular de l’Òpera Nacional de Varsòvia El 1966 fou nomenat director principal de l’Òpera Nacional Danesa, i començà a actuar per Europa com a director convidat Als EUA, on havia…
Johnny Winter
Música
Guitarrista nord-americà de blues.
Conegut pel seu virtuosisme a la guitarra i pel fet de ser albí, fou considerat un dels millors guitarristes blancs de blues Enregistrà el primer disc a quinze anys i tingué certa popularitat entre finals dels anys seixanta i principis dels setanta, època en què rebé molts elogis de grups com The Beatles i The Rolling Stones El seu disc més important fou el directe Johnny Winter And 1970 Participà en el Festival de Woodstock Durant la dècada dels setanta la seva addicció a les drogues l’apartà dels escenaris, però no de la música, ja que es dedicà a promocionar altres artistes, com ara Muddy…
Jean Langlais
Música
Compositor i organista francès.
Cec des d’infant, estudià a l’Institut Nacional de Joves Cecs, a la capital francesa, i després ingressà al Conservatori de París amb M Dupré, N Gallon i P Dukas i, privadament, fou alumne d’improvisació de Ch Tournemire, al qual succeí com a organista de l’església de Santa Clotilde de París, on romangué més de quaranta anys Impartí classes a l’Institut Nacional de Joves Cecs entre el 1930 i el 1968 Langlais fou un compositor molt prolífic, el seu catàleg consta de més de 250 números d’opus, on es troben peces de música sacra, com la Missa ’Salve Regina' i nombroses pàgines per a orgue, com…
música del monestir de Sankt Gallen
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Sankt Gallen situat a Suïssa i un dels centres musicals i literaris més importants de l’època carolíngia.
Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més gran, tant econòmica com…
José Manuel Pagán Santamaría
Música
Compositor castellà nascut a Suïssa.
Vida Membre d’una família de compositors formada pel pare, José Pagán López, i els seus germans, Juan Antonio i Sergio Pagán Santamaría Estudià als conservatoris de Madrid i Barcelona i tingué com a professors Luis de Pablo, C Halffter i C Bernaola Interessat en la música electroacústica, ha estat alumne als laboratoris de música electroacústica Alea de Madrid i Phonos de Barcelona Com a compositor, s’ha centrat en la música escènica i per al cinema Ha compost diversos ballets i els musicals Blau marí , Flif flit i La casa per la finestra , entre d’altres Algunes de les bandes sonores més…
música de Ginebra
Música
Música desenvolupada a Ginebra (Suïssa).
Seu del bisbat a partir del segle IV, el 1536 acceptà la Reforma calvinista L’adopció de la nova litúrgia implicà canvis en la pràctica musical, particularment per la major importància que la nova litúrgia donà al cant dels salms, cants que s’ensenyaven a l’escola perquè tothom pogués cantar-los A més, Calví optà per la prohibició de l’ús de tota mena d’instruments musicals, inclòs l’orgue El 1562 aparegué la traducció francesa del saltiri Les Pseaumes mis en Rime françois par Clément Marot et Théodore de Bèze , més conegut com a Psautier huguenot Entre els compositors que musicaren aquesta…
Víctor Desarzens
Música
Director d’orquestra suís.
Començà a estudiar el violí a cinc anys i posteriorment ingressà al Conservatori de Ginebra, on fou deixeble de J Porta Amplià els estudis a Lausana amb A Dénéréaz, H Gafnebin i A Fornerod, i també fou alumne de G Enescu Fou contractat com a violinista per l’Orquestra de la Suisse Romande, que abandonà posteriorment per dedicar-se a la música de cambra El 1940 fundà l’Orquestra de Cambra de Lausana i el 1949 estigué al capdavant de l’Orquestra Winterthur Preocupat especialment per la música del segle XX, estrenà amb l’OCL diverses obres de F Martin, A Honegger i de membres del Grup dels Sis…
Theodor Wiesengrund Adorno
Música
Filòsof, sociòleg, musicòleg i compositor alemany.
Estudià filosofia i música a Frankfurt i composició a Viena, amb A Berg Visqué el final de la rica vida cultural vienesa i participà en l’efervescència del període de Berlín d’entreguerres, on trobà W Benjamin, B Brecht, H Eisler, W Gropius, etc S’exilià als Estats Units durant el nazisme El 1949 tornà a Frankfurt, on ensenyà a la universitat fins que morí La diversitat de camps en què exercí respon a la idea que tant l’art com la ciència i la filosofia mostren aspectes de la realitat irreductiblement diferents i simultàniament vàlids D’això es desprèn una complexitat que el teòric hagué de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina