Resultats de la cerca

S’inicià en la música amb Juli Garreta i posteriorment fou deixeble de JM Vilà i Gandol Escriví la seva primera sardana, Idilli , l’any 1930 Cap al 1940 es traslladà a Barcelona, on actuà com a pianista, dirigí l’Orquestra del Centre Catòlic de Sants i rebé la influència d’ Antoni Pérez i Moya  També dirigí les cobles Barcelona i Ciutat de Terrassa La seva obra se circumscriu principalment en l’àmbit de les sardanes i la música de cobla , gènere en el qual adoptà un estil clàssic i desproveït de concessions populistes, cosa que li reportà nombrosos premis sardanistes Entre les…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Tibidabo Films JCamino, Barcelona ARGUMENT JCamino GUIÓ JCamino, Manuel Mira FOTOGRAFIA Joan Gelpí Eatmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Teresa Alcocer MÚSICA Raimon, Jacques Loussier sobre temes de Johann Sebastian Bach INTERPRETACIÓ Jacques Doniol-Valcroze Víctor, Yelena Samarina Mònica, Daniel Martín Pep, Germán Cobos Pablo, Laly Soldevila Virginia, Xavier Regàs Raf, Margarita Lozano Susi, Eduard Omedes Pablito, Joan Capri venedor de parcelles ESTRENA Barcelona, 02061965, Madrid, 30071969 Sinopsi A la dècada del 1960,…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i desenvolupà una trajectòria musical que abastà des de la pedagogia fins a la direcció i la composició Director de l’Orfeó Barcelonès, fou en el gènere orquestral i instrumental on destacà especialment No obstant aquesta especialització, el 1959 estrenà al Gran Teatre del Liceu la seva òpera Amunt i el ballet Gavines 1962 i realitzà algunes composicions corals com el Poema de la Resurrecció ,  Cantem, companys , La cançó del despistat i  Idilli Adscrit a una estilística i una estètica tradicionals basades en els models vuitcentistes, s’…

Al començament del segle XX fundà a Barcelona un establiment dedicat a la venda i reparació d’instruments i feu algunes restauracions L’any 1920 amplià el taller gràcies a Jacint Pinto, el qual havia estudiat l’ofici de lutier a Mirecourt França, i així Parramon s’inicià en la construcció de violins, violes, violoncels i contrabaixos El 1923 creà l’anomenada viola tenor com a substitut de la viola tradicional —instrument entre la viola da braccio i el violoncel, a fi de donar més volum de so als quartets—, però no tingué l’èxit desitjat El 1924 instituí el Premi Parramon , dedicat a estimular…

Format al seu entorn local, fou deixeble de tenora de Josep Coll i s’inicià professionalment en les cobles Els Guíxols, Antiga Principal de la Bisbal, La Principal de Palafrugell i L’As d’Anglès L’any 1940 fou cofundador de La Caravana i entre el 1950 i el 1970 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a tenora solista, i es convertí en un dels principals virtuosos de la història d’aquest instrument —hom el conegué per “príncep de la tenora”, com l’havia anomenat Pau Casals— En 1970-84 fou viola en l’Orquestra Simfònica Ciutat de Barcelona És autor d’una obra de qualitat dins els gèneres…

Vida Llicenciat en física 1970 i doctorat en matemàtica 1978, el 1966 s’integrà en un grup de cinema independent i realitzà el seu primer film, el migmetratge Catarsi Residí a Nova York, on collaborà amb el grup underground Movie Motion i a Berkeley, on dirigí el curt documental Berkeley 1970 1970 Traslladat a Sydney Austràlia, realitzà el mig Yellow Flowers 1971, projecte guanyador d’un concurs convocat per l’Australian Council for the Arts De retorn a Catalunya, fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona publicà dos llibres de poesia, Segon moment d’inèrcia 1983 i Paradigma…

Vida Deixeble de l’Escola dels comtes de Peralada, a setze anys fou membre fundador de La Principal de Peralada, intèrpret de tible i violinista Poc després n’assumí la direcció artística i hi ocupà el lloc de segon fiscorn Des del 1894 mostrà dots de compositor en els diversos gèneres que la cobla oferia, i a partir del 1900, influït pels orfeonistes, presentà un estil més elaborat de sardana, que feu de pont vers l’anomenat estil culte D’aquesta època destaquen els títols La Pubilla Empordanesa 1902, La Reina de les Flors 1903 o Idilli El 1910 es traslladà a Figueres, on dirigí l’Orfeó Art…

Vida La seva formació musical anà a càrrec del mestre N Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Fou conegut com a compositor oratori Les set paraules , 1875 i, també, com a director dels concerts d’abonament dels teatres Novetats i Principal i en les sessions de cambra de l’Ateneu Barcelonès En aquest aspecte cal destacar la seva posició com a pioner de la reintroducció del repertori simfònic i cambrístic europeu L’obra que li…

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980,…

Vida De ben petit mostrà un talent especial per a la música La seva mare l’hi inicià a través de cants patriòtics, i posteriorment anà a Varsòvia, on estudià amb A Freyer Si a casa seva estigué en contacte amb el folklore camperol i les influències ucraïneses i lituanes, a la capital conegué les formes musicals més urbanes, com les masurques o les danses de Cracòvia A Vílnius, ciutat que visità el 1836, conegué el món de l’òpera i el repertori de l’època Tot seguit s’installà a Berlín 1837-40 per estudiar-hi composició amb CF Rungenhagen Després dels èxits obtinguts per les seves primeres…