Resultats de la cerca

Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII El primer membre del qual es té notícia és Filippo Florència 1450-1517 Els seus fills Bernardo 1487-1551 i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G Boccaccio El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica antica et della moderna de Vincenzo…

Es presentà en un concert a la Sala Gran del Conservatori de Moscou, i uns quants mesos més tard realitzà la primera gira per l’URSS Aleksandr Gauk en fou el primer director 1936-41, i l’han succeït Natan Rakhlin 1941-45, Konstantin Ivanov 1946-65, Jevgenij Svetlanov 1965-2000 i Vasilij Sinajskij, director artístic i de l’orquestra des del 2001 El seu repertori està dedicat bàsicament a la música russa, i compositors com S Prokof’ev, A Khačaturjan, D Kabalevskij i D Šostakovič han dirigit la formació en la interpretació de les seves obres El mateix Šostakovič i T Khrennikov,…

El topònim Montseny com a lloc és conegut des de l’any 862 El llinatge de Sesagudes, altrament dit del Montseny, i posteriorment de Montclús, senyor d’aquest castell, apareix documentat des del 1019 amb Odó de Sesagudes Casat amb Geriberga, de la família vescomtal de Barcelona, dominava un extens territori que s’estenia per les baronies de Montpalau, Palafolls i la del Montseny castells de les Agudes i Miravalls El seu fill, Umbert Odó, juntament amb la seva muller Sicardis, dotaren amb importants donacions el monestir de Sant Marçal del Montseny en el moment que fou eregit com a abadia A l’…

Moltes de les obres cabdals de la música francesa del tombant de segle van ser escrites per a aquesta formació Entre aquestes cal destacar La Mer , de Claude Debussy, o La valse , de Maurice Ravel El primer enregistrament del famós Bolero d’aquest darrer compositor fou realitzat també per l’Orquestra dels Concerts Lamoureux, amb el mateix Ravel com a director, l’any 1932 També gaudí de la collaboració d’altres compositors de prestigi, com ara C Saint-Saëns, C Franck, V d’Indy o P Dukas Ch Lamoureux fou succeït al capdavant de la formació per directors com C Chevillard 1897-1923, P Paray 1923-…

Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les installacions de la fàbrica Asland Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017 El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred La primera menció del castell és de l’any 1023 L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells, entre els…

Destacà sobretot per la seva música operística Tingué un aprenentatge principalment religiós, molt probablement a càrrec del seu pare, Caspar Conrad, organista a la ciutat d’Öettingen, a Alemanya, i com a cantor al cor de la capella de la cort El 1671 fou nomenat director musical de la cort, per a la qual ja havia compost algunes obres escèniques per a ocasions especials, avui perdudes, i l’any 1683 obtingué el càrrec de mestre de capella del marcgravi Joan Frederic d’Ansbach El 1686, en morir aquest príncep, es dissolgué l’orquestra, i el 1687 fou contractat com a mestre de capella del duc…

Vida Durant la seva estada a l’Escolania de Montserrat 1903-10 fou deixeble de Manuel Guzmán, amb qui descobrí la seva pròpia vocació musical i monàstica L’any 1914 professà solemnement com a monjo i, acabats els estudis teològics, reprengué la seva formació musical Estudià harmonia amb J Barberà i contrapunt i fuga amb VM Gibert El 1929 succeí a Gregori Maria Suñol en la direcció del cant gregorià del cor monàstic, que el 1930 enregistrà alguns discos Durant la Guerra Civil Espanyola abandonà el monestir i fou acollit pel bisbe de Vitòria, juntament amb altres monjos Fruit del seu treball…

Originaris d’Alcúdia, formen un llinatge que comprèn organistes, fusters i orgueners, actius durant tot el segle XVII i fins a mitjan segle XVIII Segons Antoni Mulet, el primer membre documentat d’aquesta família fou Jaume Caimari, que a vint-i-cinc anys 1597 era organista Aquest fou seguit per un altre Jaume, en aquest cas fuster, els fills del qual, Joan, Miquel mort el 1671, Damià 1640-1712 i Sebastià 1651-1723, destacaren com a orgueners Els dos darrers construïren orgues grans i de bona qualitat arreu de Mallorca Damià fou succeït pels seus fills Jaume i Damià 1692-1767, i Sebastià, per…

Des del seu inici el seu objectiu principal ha estat fer música d’alt nivell i fer-la arribar a un públic al més ampli possible Anualment ofereix més de 250 concerts, repartits entre la temporada d’abonament a la seva seu del Symphony Hall -inaugurada l’any 1900-, els concerts a Tanglewood -la seu estival de l’orquestra-, el cicle al Carnegie Hall i les gires, tant nacionals com internacionals Entre els seus projectes destaquen els encàrrecs de noves obres a compositors contemporanis, els concerts per a joves i famílies i el suport al Tanglewood Music Center, una de les escoles més importants…

Els orígens de l’església parroquial de la Fuliola es remunten al final del segle XI, en el moment de la repoblació del lloc El 1080 el comte d’Urgell Ermengol IV cedí a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, al pla del Mascançà, més enllà del castell d’Almenara El comte encarregà a Guillem Isarn que, a la quadra, hi bastís una fortificació per a la defensa dels habitants contra els sarraïns, i es reservà la meitat dels delmes Segurament Guillem Isarn aixecà també l’església del lloc, vinculada al bisbat d’Urgell En el seu testament del 1093, llegà la meitat dels seus béns a la seva família i…