Resultats de la cerca

Situació Calze i patena de peltre trobats Sant Andreu de Llavaneres i conservats al Museu Episcopal de Vic, amb el número d’inventari 9710 ECSA - G Llop L’antiga parròquia de Sant Andreu de Llavaneres es troba aïllada sobre un petit pujol, voltat de boscos, al nord de la població Actualment, és dedicada a Santa Maria Mare de Déu de la Minerva, però popularment és coneguda com l’Església Vella Mapa 37-15393 Situació 31TDG569031 Per accedir-hi des de la vila cal anar al final del passeig de Joaquim Mates i seguir la carretera que porta a la urbanització La Cornisa L’…

Església i antiga ermita, situada al sector marítim, prop del barri de Can Sanç Se n’ignora l’origen, però es podria situar en època del romànic Surt esmentada ocasionalment el 1368 en un document en què consta que tenia donades o ermitanes que en tenien cura El 1508 s’esmenta com “Sant Pere prop l’arena del mar” Sembla que inicialment era un lloc d’hostalatge en el camí ral que passava prop d’ella Es va refer al segle XVII i fou des d’aleshores centre d’una confraria de pescadors L’església de Sant Pere ha estat de nou refeta el 1917 i el 1953

L’antiga església de Sant Vicenç centra el poble del mateix nom, que es va anar formant amb carrers costeruts que s’apleguen prop de l’església Antigament s’anomenà també Sant Vicenç de Llavaneres i, més antigament, de Caldes El nom de Montalt, com a nom d’un castell molt fugaç que tot seguit desapareix de la història, consta des del 1017, i més tard 1128 consta només com a topònim L’església de Sant Vicenç, com a sufragània de Sant Andreu de Llavaneres, és documentada des dels anys 1169, 1174 i 1188 L’any 1577 l’església de Sant Vicenç va obtenir la seva…

El lloc és documentat des de l’any 1128 amb el nom de Aquas Calidas d’Estarag i consta que des del segle anterior el seu territori formava part de l’efímer castell de Montalt, aviat refós amb el terme de Mataró Vers el 1219 Pere Gruny alçà prop les fonts termals un hospital i una església dedicada a santa Maria, que el 1230 consten amb el nom de Callis de Staracho i que es trobaven sobre terres de les parròquies de Sant Andreu de Llavaneres i de Sant Vicenç de Calidis , dit més endavant de Montalt o de Llavaneres Hi ha notícies del seu funcionament com a filial els…

Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella Sant Feliu d’Alella Santa Susanna Arenys de Munt Sant Martí d’Arenys de Munt Sant Miquel de Sobirans Santa Cecília de Torrentbò Argentona Sant Julià d’Argentona Sant Pere de Clarà Sant Jaume de Treià Santa Maria del Viver Sant Martí d’Argentona Sant Miquel del Cros Cabrera de Mar Sant Feliu de Cabrera Sant Vicenç del castell de Burriac Santa Helena d’Agell Sant Cebrià o Santa Margarida Sant Joan de Can Modolell Cabrils Santa Creu de Cabrils Sant Cristòfol de Cabrils Caldes d’Estrac Santa Maria de Caldes Calella Sant Quirze de…

Un document del 1016 que esmenta una venda de terres en el terme “ de castro de Monte Alto ”, ha fet escriure molt, i s’han fet moltes suposicions sobre aquest efímer castell, que no surt més en la documentació medieval Carreras i Candi i altres autors creien haver-ne vist restes al puig de Montalt, de 580 m d’altitud, situat al vèrtex de partió entre els termes de Dosrius, Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres Les suposades ruïnes són en realitat un munt de pedres sense cap traça d’edifici o d’altra edificació

Situació Un detall del mur de migjorn de l’església, del qual hom pot veure un aparell ordenat i d’aspecte robust R Viladés L’església de Sant Martí de Minoves es troba enmig de les ruïnes del poblat medieval del mateix nom que acabem d’estudiar en l’apartat anterior Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 08,7 — y 59,2 31 IDG 087592 Història Sant Martí de Minoves o de Llavaneres és una església situada al comtat de Berga, prop del Llobregat i de l’antic pont d’Orniu La primera notícia…

Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les…

Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…