Situació
R. Viladés
L’església de Sant Martí de Minoves es troba enmig de les ruïnes del poblat medieval del mateix nom que acabem d’estudiar en l’apartat anterior.
Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781: x 08,7 — y 59,2 (31 IDG 087592).
Història
Sant Martí de Minoves o de Llavaneres és una església situada al comtat de Berga, prop del Llobregat i de l’antic pont d’Orniu.
La primera notícia documental del lloc i també de l’església de Sant Martí és del segle XIII; l’any 1228 Pere Guerau d’Olvan va vendre l’alou franc amb la vinya de la parròquia de Sant Martí de Llavaneres, pròxim a la riera de la Sala i del riu Llobregat (...in parrochia sancti Martini de Lavaneres in riperia de Sala iuxta flumen Lupricati...)
L’església no devia passar de simple capella car en la visita al deganat de Berguedà de l’any 1312 no s’esmenta com a parròquia.
A l’edat moderna l’església de Sant Martí depenia de la parroquial de Santa Eulàlia de Berga i el segle XVIII mantenia encara aquesta dependència com a sufragània (RSR)
Església
Aquesta església és un petit edifici que consta d’una sola nau rectangular ben orientada, de la qual no es veu l’absis, atès que ara és un munt de ruïnes. En queden drets uns fragments importants dels murs, els quals han estat fets amb un aparell de blocs de pedra rectangulars o quadrats, més aviat grossos, escantonats a cops de martell i sense polir, ordenadament disposats en filades uniformes i a trencajunt. Els murs, que no atenyen el metre de gruix, són, però, robusts i tenen l’aire d’una gran solidesa. Si es fessin excavacions, la qual cosa creiem important, hom podia aclarir molts dels punts que aquest edifici deixa encara una mica foscos. (MRR)
Bibliografia
- Joaquim Miret i Sans: Les cases de templers i hospitalers de Catalunya, Barcelona 1910, pàg. 194
- Jordi Vigué i Albert Bastardes: El Berguedà, Monuments de la Catalunya Romànica, 1, Artestudi Edicions, Barcelona 1978, pàgs. 182-183