Resultats de la cerca
Es mostren 368 resultats
Els manuscrits de l’Arxiu Capitular de Tortosa
Art romànic
Còdexs La biblioteca de l’Arxiu Capitular de Tortosa conté un dels conjunts de manuscrits d’època romànica més importants de Catalunya Tenen fama ben guanyada des que Denifle publicà en la “Revue des Bibliothèques” de París un número monogràfic generfebrer del 1896 amb el títol Inventarium codicum manuscriptorum capituli Dertusensis Existien inventaris catedralicis antics que consignaven els manuscrits de l’Arxiu Capitular Un inventari de béns de l’any 1354 té registrats, entre altres coses, 111 llibres al segle XV consta que es féu una ampliació de la llibreria i…
Josep Cau
Música
Compositor català.
El 1792 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar, en substitució de Pere Antoni Monlleó És autor de nombroses obres religioses servades en diversos arxius, entre els quals cal esmentar el de la Biblioteca de Catalunya, el Museu Episcopal de Vic i l’arxiu capitular de Màlaga El seu successor al capdavant de Santa Maria del Mar fou Francesc Andreví
Santa Maria de Vacamorta (Foradada)
Art romànic
Vacamorta és un petit llogaret situat a la riba esquerra del riu del mateix nom, afluent de l’Éssera La seva església ja existia el 1092, any en què el bisbe Ramon Dalmau dotà la nova canònica augustiniana de Roda amb les quartes episcopals de l’església de Vacamorta, que, segons això, ja era considerada parròquia L’any següent, aquest mateix bisbe assignà les seves rendes a la mensa capitular L’arxiu de Roda conserva un censal adquirit el 1406 per Antoni Coll i Mata, rector de Vacamorta
Joan d’Alemanya
Música
Compositor.
És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior
Bibliografia general referent al romànic del Solsonès
Art romànic
El Bages, el Berguedà i el Solsonès , Gran geografia comarcal de Catalunya, vol 2 Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1981 pàgs 350-447 Els castells catalans , vol VI, Barcelona 1979 Gran Enciclopèdia Catalana , 16 vols, Barcelona 1968-1980 Guia de l’església de Solsona , Solsona 1986 Rationes Decimarum Hispaniae , vol I, Barcelona 1946 Solsona i el Solsonès en la història de Catalunya , vol I, Lleida 1986 Josep Armengou Recull de noves històriques de la Selva i rectorologi de la mateixa , la Selva 1913 manuscrit inèdit Antoni Bach i Riu Un poble del Solsonès Olius , Gràfiques Molins, Berga…
Sant Pere de Tudela de Segre (Artesa de Segre)
Art romànic
L’església parroquial de Tudela de Segre, a llevant d’Artesa, fou una església dependent de l’abadia de Sant Pere d’Àger, en un primer moment a través de la pabordia d’Artesa En tenim notícies des que el 1092 Ermessenda, en el seu testament, féu un llegat d’una unça a l’església de Sant Pere de Tudela El 1151 l’ardiaca Arnau de la Seu d’Urgell, capellà d’Artesa, cedí l’usdefruit del que posseïa a Tudela i a Sallent amb la seva església Com a annexa d’Artesa segueix apareixent en la documentació de l’arxiu capitular de Sant Pere d’Àger al llarg del segle XIV Continuava encara…
Sant Cristòfol (Begues)
Art romànic
És molt probable que faci referència al terme de Begues una notícia de l’any 898, procedent de les fonts àrabs, segons la qual a l’indret de Bighassh , en el camí de Barcelona, tingué lloc una batalla entre feudals i musulmans El lloc pertanyia al terme del castell d’Eramprunyà L’església de Sant Cristòfol, situada al coll de Begues al lloc dit actualment la Rectoria, apareix documentada l’any 981 Tot i l’antiguitat testimoniada pels documents, no ha pervingut fins avui cap vestigi de l’edifici primitiu, ja que fou totalment refeta l’any 1579 Hom sap que el 1391 aquesta antiga parròquia fou…
Orationale sive collectanum ad usum sedis Vicensis
Foli 71v, en el qual hi ha una lletra capital “D”, dibuixada en vermell i amb una acusada simplicitat de traç Museu Episcopal de Vic Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 99 de 136 folis, les mides del qual són 18,5×13 cm, escrit en lletra semigòtica i amb tinta vermella i negra El còdex pertangué a l’església de Vic, com consta a l’ofici del Diumenge de Rams, en el qual hom parla del trasllat que es feia de la processó capitular a l’església de Santa Maria, més coneguda amb el nom de “La Rodona” * A l’inventari del segle XIV, hom parla de collectaris petits antichs…
Sant Dalmai (Vilobí d’Onyar)
Art romànic
L’any 1019 apareix l’església de Sant Dalmai, com a “ Sancti Dalmatii de Tornavels ”, en una dotació feta per a la canònica gironina El 10 de maig de 1185, una butlla del papa Luci III confirmà, entre d’altres coses, tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l’església parroquial de Sant Dalmai L’any 1246, una nova butlla a favor del monestir de Breda, aquesta vegada del papa Innocenci IV, torna a citar l’església de Sant Dalmai entre les seves possessions Com a confirmació de la seva dependència territorial del castell de Brunyola, l’any 1279 és citada en la venda…
Convent de Sant Domènec (Perpinyà)
Art romànic
L’orde dominicà es va establir a Perpinyà l’any 1245 en un terreny que els fou cedit pel rei Jaume I al peu del puig de Sant Jaume o dels Leprosos Al final del segle XIII es va començar a construir una gran església i convent que són els que encara subsisteixen en gran part, en un indret dominant a l’est del barri de la catedral És un magnífic conjunt gòtic, edificat en la seva major part al segle XIV, que fou ocupat pels frares predicadors fins al final del segle XVIII Després fou ocupat per l’exèrcit, fins que fa pocs anys una part va passar a domini del consell de la ciutat, que l’utilitza…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina