Orationale sive collectanum ad usum sedis Vicensis

Foli 71v, en el qual hi ha una lletra capital “D”, dibuixada en vermell i amb una acusada simplicitat de traç.

Museu Episcopal de Vic

Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic (Ms. 99) de 136 folis, les mides del qual són 18,5×13 cm, escrit en lletra semigòtica i amb tinta vermella i negra. El còdex pertangué a l’església de Vic, com consta a l’ofici del Diumenge de Rams, en el qual hom parla del trasllat que es feia de la processó capitular a l’església de Santa Maria, més coneguda amb el nom de “La Rodona”(*).

A l’inventari del segle XIV, hom parla de collectaris petits antichs; altro collectari… un d’ells podria ser, potser, el que tractem aquí. En el foli 96v s’esmenta sant Cugat com a patrono nostro, la qual cosa pot portar-nos a una confusió per creure’l procedent d’aquest escriptori; això no obstant, l’ornamentació no desdiu del seu origen vigatà. Les inicials són senzilles, però el traç és elegant. Hom distingeix dos tipus de caplletres, unes de molt simples, amb tinta vermella, i unes altres una mica més Grosses, amb puntejat vermell i groc. Entre les del segon grup hom pot destacar la “A” del foli 2v (3×2,5 cm), el pal esquerre de la qual s’allargassa cap avall i es remata en un punt. A la “D” del foli 57v (2×2,5 cm), una línia dibuixa la sinuosa silueta de la lletra i la part més sortida és decorada amb estilitzades formes florals. Un xic diferent és la inicial del foli 71v (2,3×4 cm), en la qual dos traços paral·lels i rectes, de més amplada, donen forma a la lletra “D”; a la banda de dins té un motiu vegetal molt estilitzat. Cal destacar les inicials dels folis 2, 3v, 4, 7, 8, 12, 17v, 18, 30, 34, 58v, 62, 64v, 66, 66v, 67, 68, 70, 73, 78v, 80, 85, 86, 96, 98v i 108. A la majoria de les pàgines hi ha dues inicials, que combinen els dos tipus esmentats. En la seva simplicitat de traç, tenen una certa semblança amb el Ms. 25 de l’Arxiu Capitular de Vic.

Els trets estilístics indiquen el pas del segle, és a dir, es tracta d’un còdex datable del final del segle XII, en el qual la influència gòtica és perfectament reflectida, no només en el tipus de lletra, sinó també en les capitals que s’escampen pel text.