Resultats de la cerca

En realitat, a partir d’un so complex amb freqüències de base f1 i f2, l’oïda percep un conjunt de sons les freqüències dels quals són combinacions additives i subtractives de les de base f2-f1, f1+f2, 2f2-f1

És un poble situat a l’encreuament entre la vall de la Guàrdia i la de Castellàs, en un indret força estratègic del complex sistema geogràfic de les valls d’Aguilar No és estrany, doncs, que hi hagués un castell És documentat el 1159, en la donació de fortificacions pertanyents al vescomtat de Castellbò que va fer el comte Ermengol VII al bisbe Bernat Sanç

Denominació corrent en el món del flamenc usada per a destacar el caràcter expressiu i tràgic d’alguns cantes i la dificultat més gran de la seva execució tonás, saetas, carceleras , martinetes , siguiriyas , etc La qualitat jonda del cante , relacionada principalment amb el mode frigi, té la seva explicació en l’antiguitat i el complex significat històric i multicultural andalús que se li agrega, o bé per la qualitat suposadament superior del cante gitano repecte a la resta d’estils

L’agregació per excellència és el clúster superposició per segones menors i, més en general, qualsevol complex simultani d’intervals que ja no pretén tenir una funció o valor sintàctic en un sistema donat i que és escollit per la seva sonoritat, color o intensitat individuals Per analogia, encara s’utilitza, però, la paraula acord, tot i les seves implicacions tonals, per a superposicions que responen més al concepte d’agregació, com per exemple l’acord de 12 sons o l’acord per quartes acord místic

En les Rationes decimarum de l’any 1279 és esmentada l’església de Peratallada “ cum capella castrí” , mentre que l’any 1280 apareix a part la “ capella castri de Petra cisa” En els nomenclàtors del final del segle XIV figura entre les esglésies sufragànies amb beneficis propis i com a pertanyent a la parròquia de Canapost “ Capella sancti Salvatoris de Petracissa, in parrochia sancti Stephani de Canapost” Dins el complex conjunt edificat del castell de Peratallada no és possible, avui, esbrinar amb exactitud on estigué situada la capella, si bé es poden mantenir hipòtesis més…

Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex…

En 1946-47 fou pianista i arranjador de l’orquestra de Fletcher Henderson Més tard, a Chicago, dirigí el seu propi grup, Arkestra, de format big band , amb el qual enregistrà Jazz in Silhouette 1958, entre altres obres El 1960 l’orquestra s’installà a Nova York i començà una llarga carrera, amb bona acollida als festivals europeus i en concerts en diverses universitats dels Estats Units Les actuacions incloïen dansa, vestuari especial i efectes de llum Entre els músics de l’orquestra hi hagué Marshall Allen, Craig Harris, Lex Humphries, Julian Priester i sobretot John Gilmore La formació…

Aquesta denominació s’utilitza habitualment per a establir una doble categorització en la formació de les escales pentatòniques, sobretot en els corrents anglosaxons que entenen la definició de l’escala de manera quantitativa, és a dir, com a sumatori de les altures diferents presents en la línia melòdica Els corrents europeus no consideren tan vàlida aquesta divisió, atesa la seva concepció clàssica Riemann del pentatonisme definit sense semitons, la qual cosa els porta a interpretar les escales pentatòniques hemitòniques com a tipus d’un pentatonisme complex C Brailoiu en el qual la…

Estudià violoncel amb E Malterre i A Poli, i el 1781 assolí el càrrec de primer violoncellista de l’orquestra de la cort de Stuttgart El 1793 fou nomenat konzermeister d’aquesta institució, la qual inclinà cap al repertori germànic Fou un important compositor de lieder i balades -peces líriques de major extensió que els primers i que presenten canvis en el tempo i en les textures segons les necessitats d’un text més variat i complex-, obres que agrupà en compilacions com Die Gesänge aus de Shauspiel Die Räuber 'Les cançons de l’obra Els lladres', 1782, sobre textos del seu amic F von …

S’obté mitjançant digitacions especials o forçant el vent en la majoria dels instruments de vent Generalment es tracta de sons parcials parcial no harmònics simultanis, de tessitures o timbres contrastats, produïts amb prou intensitat per a ser captats com a conjunts de sons diferents, a diferència dels harmònics que formen el timbre, els quals tendeixen a fondre’s en un únic so Actualment susat en la composició, per la qual cosa ha calgut crear noves formes de notació per a expressar-los