Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
Concili de Trento
Música
Concili general o ecumènic de l’Església Catòlica convocat pel papa Pau III, el 1545, amb la finalitat principal de frenar l’avenç de la Reforma protestant a Europa.
Les sessions, que es desenvoluparen a la ciutat italiana de Trento, es perllongaren fins el 1563, ja sota el papat de Pius IV A part de tractar d’aspectes relatius a la redefinició doctrinal del catolicisme i d’altres de legislació eclesiàstica, es promogué una sèrie de disposicions que afectaven la reordenació de tots els aspectes que concernien el culte de l’Església, inclosa la música Les disposicions aprovades a Trento marcaren un nou punt d’inflexió en el desenvolupament històric de l’Església Catòlica, la Contrareforma
Biografia dels bisbes d’Ègara
Art romànic
Ireneu t 450-d 465 Primer bisbe de la diòcesi d’Ègara Clergue i collaborador de Nundinari, bisbe de Barcelona Aquest últim el designà bisbe per tal de regir la nova demarcació eclesiàstica que ell mateix havia creat i segregat de la seva pròpia diòcesi Poc abans de morir, Nundinari havia elegit Ireneu com a successor seu al capdavant del bisbat de Barcelona, amb l’aprovació inicial d’Ascani, metropolità de Tarragona No obstant això, aquest maldà per aconseguir la confirmació papal, que no fou concedida Així, l’any 465 el papa Hilari va convocar un concili a Roma on es declarà…
Concilis provincials de Lleida
Art romànic
Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…
Els bisbes de Lleida fins el 1300
Art romànic
Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell…
Episcopologi de Girona. Segles VI-XII
Art romànic
Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de…
Els bisbes de Barcelona anteriors al 1300
Art romànic
Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà…
Els arquebisbes de Tarragona fins el 1300
Art romànic
Fructuós o Fruitós -259 És el primer bisbe conegut Se suposa que era natural de Tarragona i es desconeix la durada de la seva prelatura Va patir martiri a Tarragona, juntament amb els diaques Auguri i Eulogi, el 21 de gener de 259 Himeri a 385-v 390 Sembla que va ser nomenat arquebisbe durant el pontificat del papa Damas i va tenir una llarga prelatura, fins cap al 390 El 385, en resposta a una lletra seva amb catorze preguntes sobre qüestions eclesiàstiques dirigida al papa Damas, va rebre una llarga carta del seu successor, el papa Sirici que és la primera decretal pontifícia conservada,…
ofici diví
Música
Conjunt ordenat de la pregària oficial de l’Església, distribuïda en diferents moments de la jornada.
La reforma litúrgica del concili II del Vaticà li donà el nom de ’litúrgia de les hores' Les dues hores de la tradició més antiga i universal són les del matí laudes i del vespre vespres Aviat s’hi afegí una pregària nocturna les vigílies o matines i altres hores diürnes tèrcia, sexta i nona, i el monaquisme amplià la sèrie amb les hores de prima a l’inici del treball quotidià i completes abans del descans nocturn D’aquesta manera s’arribà a les vuit hores canòniques tradicionals, set de diürnes d’acord amb el nombre sagrat de set, confirmat pel versicle "Us he lloat set…
Els bisbes de Vic anteriors al 1300
Art romànic
Cinidi 516 - d 517 És el primer bisbe que coneixem El seu nom figura a les actes del concili provincial de Tarragona, reunit el 6 de novembre de l’any 516 sota la presidència del metropolità Joan Regentà el bisbat sota el regnat de Teodoric, durant una època de pau en la qual els arrians reduïren llurs atacs contra l’Església Això li devia permetre l’afiançament de l’organització del bisbat Al concili de Tarragona el seu nom figura en el penúltim lloc, la qual cosa sembla indicar que no devia fer gaire que era bisbe El 8 de juny de l’any 517 es trobava al …
credo
Música
Professió de fe que es canta el diumenge i els dies de festa durant la missa.
És anomenat també símbol de fe Es tracta d’una fórmula prolixa i alhora concisa sobre la doctrina trinitària tal com fou expressada per les esglésies primitives i formulada pels concilis de Nicea 325 i Constantinoble 381 Part integrant de la litúrgia baptismal, al segle V entrà a formar part de la celebració eucarística a Orient a Occident aparegué primer en la litúrgia visigòtica concili III de Toledo, 589 i no s’incorporà a la romana fins al segle XI De les sis melodies gregorianes conservades en el gradual on no formen part de l' ordinari de la missa, la segona, la cinquena i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina