Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
ethos
Música
Caràcter, marca aspectual, costum.
Pensament molt estès entre els teòrics de la Grècia antiga segons el qual cada element bàsic de la música afinacions, registres, ritmes, instruments posseeix un determinat caràcter que explica els efectes que una música produeix en l’oient El que més tard, sota el nom d’expressió, es volgué considerar com el fruit del treball de composició i, per tant, com la principal aportació del bon compositor, els grecs ho consideraven un aspecte del mateix material musical, que el músic simplement havia de saber utilitzar d’acord amb la funció que, en cada cas, la música havia d’acomplir…
Castell o torre de Carruçumers (Preixens)
Art romànic
L’existència d’aquest castell o torre es coneix a través de dues escriptures datades, respectivament, els anys 1114 i 1157 Segons el primer document, Galceran, la seva esposa Ermessenda i llur fill Galceran, cediren en feu el dit any 1114 a Ponç Guillem i a la seva muller Sança el castell de Carruçumers, també dit torre de Galceran “ ipsum kastrum de Charrucumerrs cui voccant Turrem de Godceran ”, amb la meitat de la dècima i altres drets en canvi d’acomplir uns determinats deures feudals Una quarantena d’anys més tard, el 1157, uns personatges amb idèntics noms que els del…
Johann Franz Xaver Sterkel
Música
Compositor i pianista alemany.
Estudià orgue amb A Kette a la seva vila natal El 1768 esdevingué organista de l’església de la collegiata de Neumünster i alhora decidí iniciar la carrera eclesiàstica Ordenat de prevere el 1774, el 1778 fou cridat pel príncep elector de Magúncia, FKJ von Erthal, per a acomplir funcions de capellà de la cort i professor de música L’any següent inicià un viatge per Itàlia, patrocinat pel seu protector, durant el qual aparegué com a pianista en diverses ciutats transalpines A Nàpols li fou encarregada l’òpera Il Farnace 1782, única incursió del músic en aquest gènere De retorn a…
Castell d’Estamariu
Art romànic
Tot i que són nombroses les referències documentals sobre el castell d’Estamariu, no en resta més que un vague record a la memòria del poble, encara que fou una de les fortificacions més importants estratègicament del vescomtat de Castellbò Les abundants referències que hom troba sobre la seva existència a la bibliografia contemporània sens dubte la confonen amb el colomer que hi ha vora l’església de Sant Vicenç, força ben conservat i certament impressionant La seva situació, però, era fora del poble, i apareix clarament en el Spill… “La torre de Stamariu és cituada al peu de la muntanya…
música indígena de l’Amèrica Central i del Sud
Música
Música dels pobles establerts al subcontinent de l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central abans de la colonització europea.
Fa uns 25 000 anys, successives onades migratòries provinents de l’Àsia començaren a travessar l’estret de Bering, i anaren ocupant el continent americà, de vegades desplaçant-se cap al sud empeses per onades de nous pobladors, de vegades foragitant altres grups en un lent i complex moviment migratori que poblà tota la geografia americana en els seus diversos medis naturals desert, selva tropical, praderies, alta muntanya, etc Entre les moltes evidències que donen suport a la teoria de l’origen asiàtic dels amerindis, cal esmentar a més que la musicologia ha pogut constatar analogies en la…
medicina i música
Música
En l’activitat musical es produeixen lesions específiques associades a determinats moviments o a l’ús continuat de certs òrgans o cadenes musculars.
Sovint, els intèrprets dediquen moltes hores a estudiar l’instrument sense adonar-se que estan forçant massa alguns músculs, la qual cosa afavoreix l’aparició d’aquestes lesions Algunes especialitats mèdiques, com la foniatria -que es dedica a les malalties de l’aparell fonador- o la fisioteràpia, poden acomplir una important funció en l’educació preventiva i en la rehabilitació, un cop produïda la lesió La musicoteràpia , en canvi, utilitza la música com a eina terapèutica Patologies dels grans músics Les biografies dels grans compositors solen fer referència als aspectes de les…
Sant Pere Espuig (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat nord-occidental J M Melció L’església de Sant Pere Espuig, o Sant Pere Despuig o Sant Pere de Bianya, és la del poble homònim que s’aixeca a l’interfluvi dels torrents de Santa Llúcia de Puigmal i de Santa Margarida, afluents de la de Bianya Mapa 256M781 Situació 31TDG527738 Hom hi pot arribar per la carretera d’Olot a Sant Pau de Seguries Al punt quilomètric 68, surt, a mà esquerra, una carretera que amb uns 2,5 km aproximadament hi porta JVV Història Una de les primeres mencions documentals de l’església de Sant Pere Espuig data de l’…
Sant Martí del Far (el Far d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb la façana de ponent, a la qual hi ha oberta la porta d’entrada Hom pot veurehi la data tardana d’aquesta construcció i les modificacions que l’edifici sofrí a la part alta F Tur El Far és un poble al cim d’un pujol de poca elevació sobre les terres de la plana alluvial de l’Alt Empordà, prop del riu Manol i només a 3 km vers llevant de la ciutat de Figueres Hi ha una carretera local des de Figueres que hi porta Mapa 258M781 Situació 31TDG997779 Del petit nucli sobresurt, a la part més alta, la silueta de l’església parroquial, fortificada, de Sant…
Vila i castell de Verdú
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli històric de Verdú, originat al redós del seu castell i ampliat més tard amb una vila nova de carrers longitudinals ECSA-M Catalán La vila de Verdú, presidida pel seu antic i gran castell, és emplaçada a 434 m d’altitud a l’esquerra del torrent del Cercavins, a l’extrem dels darrers contraforts de l’altiplà de la Segarra Mapa 33-15 389 Situació 31TCG454085 Verdú és a uns 5 km de Tàrrega per la carretera C-240, que des de Tarragona es dirigeix a la Seu d’Urgell i Andorra RBC-JBM Història El lloc de Verdú, conjuntament amb Tàrrega, fou conquerit als musulmans pel…
Vila medieval de Terrassa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la ciutat amb l’actual església parroquial del Sant Esperit al centre i al fons el conjunt episcopal d’Ègara TAVISA-J Todó La ciutat és situada a la dreta de la riera de les Arenes, en una plana suaument ondulada, a 286 m d’altitud Fins el 1904 el seu terme es dividia en dues municipalitats la de Terrassa, pròpiament dita, i la de Sant Pere de Terrassa Aquesta segona s’estenia per l’esquerra del torrent de Vallparadís i, a desgrat del nom, no comprenia l’església parroquial de Sant Pere de Terrassa, de la qual va prendre la denominació i depenia…