Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Sant Miquel d’Enviny (Sort)
Art romànic
Situació Petita capella rural, emplaçada en un cim rocallós ECSA - JA Adell La capella de Sant Miquel és a 1 km al sud d’Enviny, enmig d’uns camps, en un esperó rocallós que domina l’entorn i sense un camí concret d’accés Cal arribar-hi camps a través JAA Mapa 33-10214 Situació 31TCG439961 Història Malauradament, no s’han trobat referències documentals d’aquesta ermita MLlC Església És un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral, que es manifesta també exteriorment en el mur nord, on es produeix…
Santa Maria de Piera
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Piera, també conegut amb el nom de Fontanet Fou l’església parroquial del terme, condició que manté en l’actualitat El terme de Piera s’esmenta per primera vegada l’any 955 En aquesta data Duran i la seva muller Vènia donaren el monestir de Santa Cecília de Montserrat unes vinyes situades al terme de la Guàrdia que anomenen Piera Apiana L’església s’esmenta per primera vegada l’any 1063, data en la qual els vescomtes de Barcelona, Udalard Bernat, i la seva muller, la comtessa Guisla, permutaren els castells de Piera i…
Santa Llúcia d’Abella (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de ponent, amb la façana M Anglada L’església de Santa Llúcia d’Abella resta enmig del poblet homònim, situat al sector de la dreta del riu Ter, a ponent de la Roca de Pelancà, arrecerat a la serra de Sant Bernabé, a la vall de Pelancà, en una solana Mapa 256M781 Situado 31TDG436857 Per anar-hi cal sortir de la carretera de Camprodon a Setcases al punt quilomètric 3 Després de passar la Roca s’hi arriba al cap de poc més de 3 km MAB Història L’antiga parròquia de Santa Llúcia d’Abella pertanyia al castell del Catllar Comença a aparèixer en la…
Sant Gervasi (Solsona)
Art romànic
És una de les nombroses esglesioles que hi havia al terme de la ciutat de Solsona, una bona part de les quals, com és el cas d’aquesta, desaparegueren en el decurs dels segles XIX i XX Era situada al serrat de Sant Girivet, un punt estratègic des de qual es domina tot el pla de la ciutat de Solsona i els entorns immediats, a deu minuts a peu des del centre de la ciutat Per arribar a l’indret s’ha d’anar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys i agafar el camí que porta al cementiri actual de Solsona Després d’haver deixat el cementiri a mà dreta, cal seguir el primer trencall que es troba a…
Sant Miquel de Bustins (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des del costat de migjorn J M Melció L’església de Sant Miquel de Bustins, que es troba al cantó de llevant del cap de municipi, s’erigeix en un planell del vessant de llevant de la vall de Sant Aniol, a les envistes del Freixe i del santuari de Finestres Mapa 295M781 Situació 31TDG681603 Per anar-hi cal agafar la carretera de les Planes d’Hostoles a Girona per la vall de Llémena Al quilòmetre 8 cal agafar la carretera de Sant Aniol de Finestres Des d’aquí cal seguir vers llevant fins a arribar a les Ferreries Cal travessar la riera de Llémena a la…
Sant Julià d’Estaràs
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Julià se situa dins el poble d’Estaràs, vers llevant Mapa 34-14 361 Situació 31TC652171 S’hi pot accedir per la carretera LV-1005 des de Sant Ramon, en direcció sud ABR Història Aquesta església fou una sufragània tradicional de Santa Maria de Gàver, dins el bisbat de Vic Per això Sant Julià d’Estaràs no consta en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII ni tampoc en la relació de les esglésies que pagaren la dècima per a la croada els anys 1279 i 1280 Encara era sufragània de Gàver el 1685, segons consta en la visita…
música de Florència
Música
Música desenvolupada a Florència (Itàlia).
Gràcies a la seva prosperitat econòmica, Florència ha estat durant molt de temps un important centre cultural i musical Els documents més antics aporten informació sobre les activitas musicals de la ciutat ja al segle IV, quan sant Ambròs hi instituí l’ús del cant dels himnes i salms antifonals Als segles següents, la música eclesiàstica s’interpretà amb resultats notables a les capelles de les esglésies de la ciutat, en particular a Santa Maria Novella i a la catedral També cal esmentar la importància de la constitució de les companyies de laudesi , confraries laiques dedicades…
salmer

Salmer de bloc
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
En l’orgue, caixa de mecanismes on es distribueix el vent a cada tub o canó.
Part cabdal de l’instrument, posa en contacte tres elements subsidiaris els tubs -que hi reposen verticalment-, els terminals dels mecanismes de transmissió de les tecles -que hi arriben des dels teclats i la consola- i el vent -que hi penetra des de les manxes- Globalment el salmer es compon d’una gran caixa de fusta en forma de parallelepípede rectangular, amb mecanismes propis i amb la taula superior travessada per forats sobre els quals es colloquen els tubs Rep l’aire a pressió provinent de les manxes i tots els mecanismes de la consola, els quals, accionats degudament per l’organista,…
Santa Maria d’Elena (Sant Aniol de Finestres)
Art romànic
Situació Un aspecte exterior de l’església des del costat de migjorn Una foto de l’exterior amb el mur de ponent, decorat amb bandes llombardes que delimiten grups de dues arcuacions J M Melció El santuari d’Elena o de Santa Maria de Sobre-roca, de la parròquia de Sant Andreu de la Barroca, és situat a 565 m d’altitud, al vessant del puig d’Elena, a la part més meridional del terme, a la dreta de la riera de Llémena Mapa 295M781 Situació 31TDG705530 Hom hi pot arribar amb vehicle utilitari fins al poble abandonat de Sant Climent d’Amer Des d’ací, per un camí que mena a la casa fortificada de…
orgueneria
Música
Art de construir orgues, exercit pel mestre orguener.
El nom d’orgueneria és relativament modern, i està vinculat al naixement de la indústria, quan a aquesta s’incorporà també la construcció massiva d’instruments, la qual desplaçà la fabricació artesanal que havia predominat fins llavors en el món dels orgueners, que té els seus precedents menys incerts en el moment de l’acceptació oficial de l’orgue per l’Església Catòlica de Roma, al concili de Milà 1287 Els documents més antics esmenten sovint el títol de magister organorum Lleida 1279 o bé magister in organis cort de Jaume II, 1318, sense definir si es tracta del constructor o del sonador,…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina