Situació
J. M. Melció
L’església de Sant Miquel de Bustins, que es troba al cantó de llevant del cap de municipi, s’erigeix en un planell del vessant de llevant de la vall de Sant Aniol, a les envistes del Freixe i del santuari de Finestres.
Mapa: 295M781. Situació: 31TDG681603.
Per anar-hi cal agafar la carretera de les Planes d’Hostoles a Girona per la vall de Llémena. Al quilòmetre 8 cal agafar la carretera de Sant Aniol de Finestres. Des d’aquí cal seguir vers llevant fins a arribar a les Ferreries. Cal travessar la riera de Llémena a la seva confluència amb el torrent Mat i, per una carretera forestal en direcció a llevant, hom puja 1,5 km fins a Can Bustins; l’església és a 200 m. La clau és a Sant Aniol de Finestres. (ANM)
Història
Dissortadament, la història de l’església romànica de Sant Miquel de Bustins resta en la més absoluta obscuritat, ja que ni F. Monsalvatje i l’impressionant recull documental que féu del comtat de Besalú ni les darreres investigacions n’aporten la més petita llum.
L’indret de Bustins és esmentat dues vegades en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Finestres, feta pel bisbe de Girona Gotmar el 15 d’octubre de l’any 947. Així, entre les nombroses donacions de terres i propietats que es feren a aquesta església amb motiu de la seva solemne consagració, com era costum, per a configurar-ne el patrimoni, hi ha la que féu un home anomenat “Fortes”, que donà de vinea quarteradam I in Bostino”, i la de les dècimes, les primícies i les oblacions dels fidels “de villare quod dicunt Murriano et de alio quod dicunt villare Bostino”, feta pel mateix bisbe Gotmar de Girona.
Tanmateix, pel que fa a l’església de Sant Miquel de Bustins, hem de limitar-nos a dir que existia l’any 1136, quan Arnallus, clerici de Bostin” signà com a testimoni a la donació feta per Guillem Ademar de illum mansum de Collo cum omnibus suis pertinentiis” a l’església de Santa Maria de Finestres. (JFC)
Església
J. Marguí-G. Anglada
J. M. Melció
Sant Miquel de Bustins és una petita església d’una sola nau, la qual desemboca en un absis semicircular que presenta dues obertures de doble esqueixada, una al bell mig de la conca absidal —encegada— i l’altra al sud-est. La porta d’accés a l’edifici és situada a ponent i és formada per un únic arc de mig punt, amb llinda i timpà llis. El frontis és coronat per un campanar d’espadanya de doble obertura. Una altra finestra de doble esqueixada s’obre a la façana de migdia; a la façana de tramuntana no hi ha cap obertura.
L’interior de la nau és cobert amb una volta apuntada. El perímetre de l’absis és resseguit per una cornisa, a partir de la qual arrenca la volta de mig cercle lleugerament apuntat que cobreix aquest espai. Als extrems de la porta neixen dos bancs seguits que acaben al presbiteri. Els panys són emblanquinats, no permeten apreciar el seu aparell que és, però, ben visible a l’exterior. És format per petits carreus sense polir, disposats en filades uniformes, però irregulars, reforçades per grans carreus als angles.
L’aparell permetria situar-ne la construcció dins el segle XI, però l’estructura interior és coherent amb les formes del segle XII, moment en el qual cal situar-ne la construcció, dins els tipus rurals on hi ha una pervivència de les formes constructives del segle anterior. (EBC-ANM)
Bibliografia
Bibliografia general
- Pèire de Marca Marca hispanica, sive limes hispanicus, col·l. Baluze”, París 1688, ap. LXXXIV, col. 860-861.
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vol. XV, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1908.
Bibliografia sobre l’església
- Josep Murlà i Giralt: Guia del romànic de la Garrotxa, Olot 1983.