Resultats de la cerca

Vida Exercí com a metge a València i al monestir de Montserrat Escriví sobre temes tan variats com la medicina, l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat Guitarra española y vandola, en dos maneras de guitarra castellana y catalana de cinco órdenes Barcelona, 1596, el primer dedicat a la guitarra de cinc cordes i també el primer a tractar la tècnica del rasgueado Oferí, també per primer cop, un sistema per a notar els acords majors i menors amb aquesta finalitat L’obra gaudí de molt èxit i se’n feren múltiples reedicions fins el…

Vida Estudià música amb el seu oncle Francesc Mariner , antecessor seu en el càrrec d’organista de la seu de Barcelona i a qui succeí interinament des del gener del 1785 El 12 d’abril de 1790 fou designat definitivament per al càrrec, que exercí fins a la mort Instrumentista eminent, el seu mestratge d’orgue i de cant sobre el llavors mestre de capella Francesc Queralt atragué alumnes com Francesc Andreví, Ramon Carnicer i Mateu Ferrer A part de les activitats derivades del càrrec docència, interpretació i composició, tingué una presència continuada en els àmbits musicals barcelonins com a…

A partir del final dels anys seixanta tocà amb grups de rock i de fusió, entre els quals cal destacar Música Urbana Posteriorment collaborà amb Paco de Lucía i fou un dels pioners a l’hora de crear un llenguatge per al baix elèctric dins el context del flamenc Chick Corea s’interessà per aquesta faceta i el contractà, l’any 1983, per a una gira i l’enregistrament d’un disc Té diverses produccions amb el seu nom El 1991 formà part de la gran orquestra que, dirigida per Quincy Jones, actuà amb Miles Davis al Festival de Montreux, actuació que també fou enregistrada

Estudià amb el seu oncle Felip Pedrell -primer a Barcelona i després a Madrid- i amb V d’Indy a París En tornar a Amèrica, visqué a Buenos Aires, on fou inspector de música del Consejo Nacional de Educación Al Teatro Colón de la capital argentina estrenà la comèdia lírica Ardid de amor 1917 El 1921 s’installà a París És autor de l’òpera de cambra La Guitarra , les obres simfòniques Danza de Aixa , En el estrado de Doña Beatriz , Obertura catalana i Fantasía argentina També són notables les peces per a guitarra Lamento , Página romántica , Guitarreo , En los jardines de Arlaja , Improvisación…

Es formà musicalment amb el seu pare, d’origen italià i oboista a l’Orquestra del Teatre de la Santa Creu de Barcelona A tretze anys ja era violinista i arpista a la mateixa orquestra Quan en tenia divuit, fou elegit oboista en substitució del seu pare, que deixà el lloc per motius de salut, i cobrí les dues places, la d’arpa i la d’oboè, durant molts anys Exercí també com a oboè de la Banda del Regiment d’Artilleria de Barcelona Degué gaudir d’un bon reconeixement, ja que el 1852 l’Ajuntament barceloní li encarregà la composició d’un himne per a celebrar el naixement de la princesa Isabel,…

Vida Fou músic major d’una banda de regiment Compongué himnes militars i diverses marxes, alguna de les quals assoliren bastant difusió El 1859 publicà a Lleida un Diccionario Enciclopédico de la música , en què es recollien des de fragments de les obres de Francesc Andreví i contemporanis seus fins a referències a obres europees de FJ Fétis i d’altres Bibliografia Complement bibliogràfic Melcior, Carles Josep Diccionario enciclopédico de la música , Imp Barcelonesa de Alejandro García, Lérida 1859

El cas de Joan Caries Alessan té interès perquè la seva evolució és similar a la d’Amadeu Cros És el fabricant de productes químics que acabà especialitzant-se en adobs artificials A diferència de Cros, el seu projecte empresarial no va tenir continuïtat i es va acabar amb el segle XIX El seu nom tan aviat es troba amb una essa com amb dues Fa pensar en un possible origen francès de la família Però Joan Carles Alessan era barceloní i molt vinculat a la ciutat Va ser regidor i tinent d’alcalde de la ciutat del 1854 al 1856 i nomenat després regidor honorari Era també cavaller de l…

Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de  Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com  John Cage , que l…

Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…

Fou un dels pioners en la introducció dels clarinets històrics a l’Estat espanyol Deixeble de Josep Maria Ruera i Pinart , amplià estudis sobre els clarinets històrics amb Colin Lawson Anglaterra, Hans Rudolf Stalder Suïssa i Eric Hoeprich, de qui fou deixeble al Conservatori de la Haia, on es diplomà Fou membre d’algunes de les orquestres de música antiga més prestigioses, com l’Orquestra del Segle XVIII, dirigida per Frans Brüggen , The English Concert, dirigida per Trevor Pinnock , o Le Concert des Nations, dirigida per Jordi Savall i Bernadet , amb les quals participà en nombrosos…