Resultats de la cerca

Frare franciscà, Sabbatini fou alumne de GB Martini a Bolonya i de FA Vallotti a Pàdua El 1767 acceptà el càrrec de mestre de capella a Marino, i el 1772 ocupà el mateix lloc a l’església dels Sants Apòstols a Roma El 1780 fou cridat per a substituir Vallotti a Pàdua, però no acceptà Sis anys més tard li tornaren a oferir la plaça, que finalment ocupà fins a la seva mort El seu prestigi el portà a ser, des del 1807, un dels vuit membres de la Secció Musical de l’Accademia Italiana En la seva tasca teòrica, Sabbatini se situa en l’Escola de Pàdua, continuant la difusió de les idees de l’…

Nascuda en l’àmbit de la revista "La España Musical", on Felip Pedrell havia publicat diversos articles de divulgació wagneriana, la societat entrà en contacte epistolar amb el compositor, que n’acceptà la presidència honorària Durant els mesos de març a juny del 1874 mantingué una aferrissada polèmica amb personalitats contràries a l’estètica wagneriana Aquesta polèmica tingué conseqüències més enllà del territori català quan començà a intervenir-hi el compositor madrileny Francisco Asenjo Barbieri El president de l’entitat fou Josep Pujol i Fernández Bibliografia Complement bibliogràfic…

Mestre de capella de diverses esglésies romanes, entre el 1589 i el 1593 treballà a Santa Maria di Montserrato i l’any 1594 estigué a la de la Trinità dei Pellegrini En 1595-97 es feu càrrec de la capella musical del Collegio Germanico Fou nomenat mestre de capella de la basílica de Sant Pere el 1602, però el mateix any acceptà la direcció de la capella musical del rei Segismund III de Polònia, on substituí Luca Marenzio Treballà a la cort polonesa durant vint anys, al llarg dels quals publicà dos volums que incloïen motets i salms un el 1607 i l’altre el 1608 i un llibre de Sacrae cantiones…

Es formà a l’escolania de la catedral de Lleida amb el mestre de capella J Menéndez i l’organista J Ariet Un cop acabats els estudis, oposità per la plaça d’organista, primer de Fraga i després a l’església de Sant Joan de Lleida Una malaltia li impossibilità d’acabar aquestes darreres oposicions El 1828 es traslladà a Madrid, on fou ordenat sacerdot i on fou professor de piano al Colegio Imperial de San Isidro dels jesuïtes Cap al 1831 competí amb Francesc Andreví pel magisteri de la Reial Capella de Madrid, que finalment no aconseguí Després que li fossin ofertes les places de mestre de…

Començà els estudis al Conservatori de Nàpols el 1818, amb P Raimondi, NA Zingarelli i V Bellini Però bàsicament rebé la seva formació musical del seu germà Luigi, amb el qual es traslladà a Roma el 1829 A partir de llavors hi collaborà activament en òperes com ara Il colonnello 1835 Debutà com a compositor en solitari a Venècia, amb Monsieur de Chalumeaux , el 1835 Al cap de tres anys aconseguí a Trieste l’èxit més gran de la seva carrera amb La prigione di Edimburgo El 1850 collaborà per darrera vegada amb el seu germà en l’òpera Crispino e la comare Després del fracàs d' Il paniere d’…

Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol més…

Estudià composició amb J Rheinberger el 1892 La seva producció és molt extensa i abraça tots els gèneres, llevat de la música sacra Tot i que seguí essencialment l’estil del Romanticisme tardà, incorporà elements de l’impressionisme i també del llenguatge polifònic de M Reger La seva música fou molt popular durant els anys vint i trenta, i les tres primeres òperes, Schwanenweiss 'La blancor del cigne', 1919-20, Ein Traumspiel 'Una obra de fantasia', 1922-24 i Die Gespenstersonate 'La sonata dels fantasmes', 1929-30, assoliren un èxit notable Durant la Segona Guerra Mundial donà suport al…

És l’única orquestra de cambra estable de Londres, i des de la seva fundació només ha tingut tres violinistes concertinos Emanuel Hurwitz, Kenneth Sillito i José Luis García Asensio Fins el 1960 no prengué definitivament el nom d’English Chamber Orchestra, i des de l’any següent actua regularment al Festival d’Aldebourg El 1985, per primera vegada en la seva història, acceptà la presència d’un director permanent, el britànic Jeffrey Tate En la seva trajectòria ha destacat la relació concertística i discogràfica amb Benjamin Britten, Raymond Leppard, Daniel Barenboim, Murray Perahia i Vladimir…

Es formà a la seva ciutat natal, a Cracòvia i a París, on estudià amb N Boulanger i A Honegger Ferit a les mans durant la guerra, hagué de renunciar a una prometedora carrera de pianista i es concentrà en la composició i la direcció Dirigí successivament les orquestres filharmòniques de Breslau 1946-49, Katowice 1949-54 i Cracòvia 1954-56, i el 1956 guanyà el Concurs Internacional de direcció de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, gràcies al qual assumí la direcció de l’Orquestra Nacional de Varsòvia fins el 1959 G Szell el convidà a dirigir l’Orquestra de Cleveland, i això fou l’inici d’una…

Estudià amb J Hrímalý violí i S Vasilenko composició al Conservatori de Moscou, on es graduà amb Cel i terra , una cantata amb influències d’A Skr’abin i C Debussy Tot seguit, cercant un nou sistema d’organització dels sons per la via dels acords sintètics, arribà a l’ús de l’atonalisme i la sèrie de dotze notes, per la qual cosa és considerat el Schönberg rus Aquest canvi es palesa ja en la Sonata per a violí Fundador de l’Associació per a la Música Contemporània, defensà la música d’avantguarda des de la revista Muzykal’naja kul’tura Dirigí el Conservatori de Khar’kiv a partir del 1922 i…