Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències musicals el 1960, i posteriorment amplià la seva formació a Europa El 1964 debutà a l’Òpera de Westfàlia, on romangué fins el 1966 Centrà el seu repertori especialment en R Wagner, i interpretà els papers de Freia L’or del Rin , Elisabeth Tannhäuser , Sieglinde La valquíria i Gutrune El capvespre dels déus Ocasionalment interpretà també papers d’òperes de WA Mozart i G Verdi Entre el 1966 i el 1969 cantà a l’Òpera de Graz, on fou la Leonore de Fidelio , personatge amb el qual debutà a l’Òpera de Viena 1969 Al principi dels anys setanta centrà el seu repertori en…

Estudià cant a Frankfurt amb el baríton alemany J Stockhausen i el 1897 debutà al Festival de Bayreuth, on tornà ininterrompudament fins el 1902 amb el paper de Wotan i amb altres destacats personatges wagnerians El 1903 li denegaren nous contractes al citat teatre per haver interpretat la part d’Amfortas en unes funcions no autoritzades de Parsifal a Nova York Entre el 1898 i el 1913 cantà òperes de R Wagner al Covent Garden de Londres i del 1898 al 1908 feu el mateix al Metropolitan de Nova York Tot i la seva especialització en el cèlebre compositor alemany, incorporà altres autors al seu…

Estudià cant a París i debutà el 1932 a l’Òpera de Montecarlo com l’Elisabeth de Tannhäuser Un any després interpretà a l’Òpera de París el paper d’Ortrud Lohengrin Entre el 1933 i el 1936 cantà al mateix teatre òperes de R Wagner, R Strauss, F Halévy, WA Mozart i G Verdi, entre d’altres El 1935 es presentà com a Brunilde La valquíria a la Metropolitan Opera House de Nova York i hi reaparegué al llarg de les sis temporades següents, gairebé sempre amb òperes de Wagner, autor en el qual s’especialitzà Una poliomielitis l’obligà a retirar-se temporalment dels escenaris el 1941 i no hi…

Com a cantant es formà a Dresden amb J Otto, i després continuà els estudis a Leipzig Debutà el 1853 a Karlsruhe Des de llavors només interpretà papers petits i secundaris, en les temporades de Karlsruhe, Dresden i Munic D’aspecte físic corpulent, com a actor era considerat molt afectat, heroic, i de gran capacitat dramàtica Les cròniques del seu temps diuen que posseïa una veu trencada La seva interpretació dels papers de Lohengrin i Tannhäuser meresqué gran acceptació per part de R Wagner, raó per la qual el compositor el trià per a l’estrena de Tristany i Isolda a Munic Fou…

Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades franceses dels…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de…

Es formà musicalment a Essen, i el 1967 debutà al Jove Festival de Bayreuth amb Les fades , de R Wagner Entre el 1970 i el 1973 formà part del cor del citat teatre i també ingressà a l’Òpera de Dortmund, on romangué del 1971 al 1977 Posteriorment tornà a Bayreuth, i durant el període 1977-86 hi interpretà els papers titulars de Sigfrid, Parsifal i Tristany, i el de Loge L’or del Rin El 1981 debutà com a Sigfrid al Metropolitan de Nova York, i successivament es presentà als teatres d’òpera de Zúric, Barcelona, Torí, Varsòvia i Chicago Malgrat haver-se dedicat especialment a Wagner, el seu…

Estudià cant privadament i posteriorment fou admesa al Conservatori de París, on obtingué diversos premis entre el 1909 i el 1912 Aquest darrer any debutà a l’Òpera Còmica amb Les contes d’Hoffmann Del 1914 al 1944 cantà de manera gairebé ininterrompuda a l’Òpera de París, on interpretà amb gran èxit òperes de G Verdi, R Wagner i J Massenet CH Krauss la sollicità per a l’Òpera de Viena i el 1938 debutà a Bayreuth, on despertà l’admiració d’A Hitler amb la seva interpretació de Kundry Parsifal Amiga de la família de R Wagner i simpatitzant del règim nazi, tornà a…

Estudià al Neues Konservatorium de la seva ciutat natal, i debutà el 1929 com a Sieglinde La valquíria a Chemnitz, al costat de la seva germana El 1932 passà a formar part de la companyia del Teatre Alemany de Praga, i el 1936 debutà a l’Òpera de Viena, de la qual acabà formant part, especialitzada en el repertori operístic de R Wagner i R Strauss El 1936 fou Donna Elvira Don Giovanni a Salzburg, i dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres en el paper de la primera dama La flauta màgica i Chrysothemis Electra Hi tornà el 1947 i el 1955 El 1946 estrenà a Zuric…

Estudià música, història de l’art i musicologia a Munic i Berna, ciutat aquesta darrera on es doctorà amb la tesi Problemes de forma a H Schütz 1928 Professor d’història de la música als conservatoris de Winterthur i Zuric, fou crític musical en el "Neue züricher Zeitung" i redactor en cap del "Schweizerische Musikzeitung" Fou un especialista en R Strauss, del qual fou biògraf oficial Sobre aquest compositor escriví Das Bühnenwerk von R Strauss 'L’obra escènica de R Strauss', 1954, R Strauss-Jahrbücher 'Anuaris de R Strauss', 1954-60 i Der Rosenkavalier vier Studien 'El cavaller de la rosa…