Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
Jaroslav Ridký
Música
Compositor txec.
Es formà amb professors privats, i, després d’exercir com a arpista i director d’orquestra en diverses ciutats txeques, ingressà al Conservatori de Praga per estudiar teoria i composició amb KB Jírak, JB F ster i J Kricka 1919-23 posteriorment es perfeccionà amb F ster Fou arpista i director de la Filharmònica Txeca, i acabà impartint classes al conservatori Molt influït per A Dvorák, i amb una marcada tendència al caràcter nacionalista de la música, compongué una obra que manté una línia melòdica d’afinat lirisme i d’efectista paleta orquestral, amb pinzellades atonals de…
Jean Giraudeau
Música
Tenor francès.
Estudià amb els seus pares, professors del conservatori de la seva ciutat natal, i acabà la carrera de música amb diversos premis, a més d’haver obtingut la llicenciatura en dret El 1942 debutà a Montpeller amb Mignon , i al llarg dels sis anys següents recorregué el país presentant-se en diversos teatres El 1947 cantà a l’Òpera Còmica de París, on interpretà el paper de Nadir a Les pêcheurs de perles , de G Bizet, i el mateix any fou el Tamino de La flauta màgica a l’Òpera Garnier Durant els vint anys següents fou un dels principals tenors convidats als dos teatres d’òpera…
Johann Georg Pisendel
Música
Compositor, violinista i pedagog alemany.
El 1697 entrà a forma part del cor de nens de la capella musical d’Ansbach Estudià cant amb FAM Pistocchi i violí amb G Torelli El 1709 abandonà Ansbach per anar a Leipzig, però acabà el seu viatge a Weimar, on conegué JS Bach El 1712 fou contractat com a violinista a l’orquestra de la cort de Dresden Durant els seus primers anys en aquesta ciutat realitzà nombroses gires, tot visitant França, Berlín i Itàlia Estudià amb A Vivaldi a Venècia i amb F Montanari a Roma Pisendel fou el violinista alemany més notable de la seva època Diversos autors rellevants, com A Vivaldi, T…
Raphael Georg Kiesewetter
Música
Musicòleg austríac.
Fill d’un metge, estudià filosofia a Olomouc i dret a Viena No acabà, però, cap d’aquestes dues carreres i el 1794 ingressà a la cancelleria de l’exèrcit imperial en qualitat d’oficial, càrrec que ocupà fins el 1801 El 1811 fou nomenat conseller imperial a Viena Parallelament a la seva carrera professional, havia anat seguint estudis musicals Rebé lliçons de piano, cant, flauta, fagot i guitarra, i també estudià composició i harmonia Participà molt activament en la vida musical vienesa com a cantant i organitzador de concerts, i creà una collecció de partitures antigues que més…
helicó
![](/sites/default/files/media/GEM/A098401.jpg)
Helicó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent-metall semblant a una tuba contrabaix de grans dimensions, el nom del qual prové del seu enroscament circular -del grec helikós, ’sinuós’-, que permet portar-lo al voltant del cos recolzat damunt l’espatlla.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta, dotat de mecanismes per a modificar el so fonamental El so és generat amb la vibració dels llavis recollida per un broquet metàllic que, generalment, pot separar-se del cos de l’instrument Té un tub acústic encorbat de metall, quasi sempre de llautó, de perforació cònica La columna d’aire de l’interior del tub és modificada amb un sistema de vàlvules o bé de pistons i acaba en un pavelló orientat cap endavant Fou construït possiblement per primera vegada a Rússia, cap al 1845 Ignaz Stowasser, de Viena, en…
semiòpera
Música
Gènere de teatre musical híbrid -parlat i cantat-, característic del Barroc anglès, en què la dansa, els efectes escènics i la música instrumental tenen un paper molt destacat i que s’estructura en quatre o més parts o masques.
Al final del segle XVII i principi del XVIII conegué la seva època de més esplendor, el representant més destacat de la qual fou el compositor Henry Purcell, autor d’obres mestres del gènere com King Arthur 1691 o The Fairy Queen 1692 Les arrels de la semiòpera tenen influència de les comédies-ballets i tragédies-lyriques franceses que n’inspiraren els primers compositors, com Matthew Locke, autor de diverses composicions escèniques en collaboració amb altres autors Després de la mort de Purcell, el gènere fou conreat encara per altres músics, però la introducció de l’òpera italiana a…
Barthold Kuijken
Música
Flautista belga.
Estudià als conservatoris de Bruges, Brusselles i la Haia, centre aquest darrer on fou deixeble de Frans Brüggen Formà part del Brussels Ensemble Musiques Nouvelles, dedicat a la música contemporània, però, com els seus germans Wieland i Sigiswald, acabà decantant-se cap a la música antiga Estudià la flauta barroca de manera autodidàctica a partir dels tractats d’interpretació musical del segle XVIII Ha estat membre d’Ensemble Parnassus, del Collegium Aureum i de La Petite Bande És professor de flauta barroca dels conservatoris de Brusselles i de la Haia Des del 1986 també es…
Celestino Piaggio
Música
Compositor, pianista i director d’orquestra argentí.
Nascut en el si d’una família de músics, rebé del seu pare les primeres classes de piano i violí L’any 1900 inicià els seus estudis al Conservatorio de Buenos Aires, i el 1908 els perfeccionà a la Schola Cantorum de París En esclatar la Primera Guerra Mundial es trobava a Romania, i es veié obligat a romandre al país, on desenvolupà una gran activitat musical L’any 1919 acabà la carrera a París i es traslladà a Alemanya per completar els seus estudis L’any 1921 retornà a l’Argentina i exercí d’intèrpret i docent al Conservatori i a l’Instituto Nacional de Ciegos Com a intèrpret…
Václav Dobiaš
Música
Compositor txec.
Estudià amb JB Foerster i V Novák al Conservatori de Música de Praga i fou professor de composició de l’Acadèmia de Música de Praga Durant els primers anys de la seva carrera s’inclinà per la música de cambra i utilitzà elements melòdics populars provinents de la regió de Krkonoše Més endavant es decantà per una escriptura amb quarts de to microtonalitat , com és el cas del Concertino per a violí 1941, tot i que acabà abandonant aquesta tendència, fet observable, per exemple, a la Simfonia núm 1 1943 Defensor aferrissat del seu país, escriví diverses obres de caràcter patriòtic…
Giuseppe De Luca
Música
Baríton italià.
Estudià a Roma amb O Bartolini i posteriorment ho feu amb Vinceslao Persichini a l’Acadèmia de Santa Cecília de la capital italiana El 1897 debutà a Piacenza en el paper de Valentine de Faust Després d’actuar a diversos teatres europeus, el 1905 es presentà a Santiago de Xile, on guanyà celebritat, la qual cosa li permeté ser una estrella al Colón de Buenos Aires 1906-10, a Bucarest 1907 i a Viena 1909 Posteriorment cantà amb èxit a la Scala de Milà, Londres, París i Brusselles El 1915 debutà al Metropolitan de Nova York amb El barber de Sevilla , i un any després hi estrenà Goyescas d’E…