Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo

Els seus membres Lluís Casso, Mireia Hernàndez, Jordi Argelaga i Clara Hernàndez han dedicat la seva tasca a la difusió i l’estudi de la música dels segles XVII i XVIII, i puntualment han centrat l’activitat a l’entorn d’autors catalans Han treballat especialment l’art de la improvisació i l’ornamentació, amb instruments originals, i sovint hi han incorporat especialistes convidats Han realitzat diversos enregistraments i actuat als principals festivals de música, tant nacionals com de l’estranger, on han obtingut el reconeixement del públic i la crítica

Fou alumne d’Aaron Copland El 1941 guanyà una beca Guggenheim, que dedicà a l’estudi de la música popular de l’Àfrica del nord i l’Amèrica Central i del Sud Entre el 1942 i el 1945 fou crític musical del "Herald Tribune" de Nova York, i posteriorment establí la seva residència a Tànger És autor d’una òpera, The Wind Remains 1941, a més d’altres petites composicions També desenvolupà una extensa carrera com a escriptor Entre les seves obres literàries destaquen, The Sheltering Sky 1949, Up Above the World 1967 i l’obra autobiogràfica Without Stopping 1972

Estudià amb H Rosenberg i, juntament amb altres deixebles d’aquest, creà l’anomenat Grup Monday dedicat a l’estudi i anàlisi de la seva música i la d’altres compositors Els inicis de la seva carrera de compositor estigueren marcats per la tradició luterana, amb obres religioses com la cantata Ur Jesaja 9 1947 El descobriment del dodecatonisme el portà a una exploració d’aquest mètode en l’obra per a orquestra A Game around a Game 1959 Posteriorment s’interessà per la música electrònica, una tipologia en la qual destacà pels anomenats "motets electrònics"

Hubert Ries estudià violí amb el seu pare que també impartí classes a Beethoven i més tard amb L Spohr, a Kassel El seu professor de composició fou Moritz Hauptmann Des del 1825 fou membre de l’orquestra de la cort a Berlín, i a partir del 1836, concertino a l’orquestra de la Societat Filharmònica Entre el 1851 i el 1872 fou professor a la Theater-Instrumentalschule Compongué dos concerts per a violí, diversos quartets de corda i nombroses peces pedagògiques per a violí El seu mètode per a l’estudi d’aquest instrument gaudí d’una important difusió

La seva obra, titulada Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum compilate a Roberto de Handlo , es conserva en una transcripció manuscrita del segle XVIII per JC Pepusch a partir del manuscrit original, desaparegut en un incendi el 1731 Aquesta obra, que Handlo deixà inacabada i que fou completada cap al 1326 a Anglaterra, tracta de les regles de la notació franconiana fent referència a les teories de Francó de Colònia, Johannes de Garlandia, Petrus de Cruce i altres És una obra important per a l’estudi del desenvolupament de la notació franconiana…

Feu estudis de composició i tècniques dodecatòniques a Oxford i els continuà a l’Acadèmia de Varsòvia i a l’Estudi Experimental de la Ràdio Polonesa 1970-71 Fou professor a la Universitat de Nottingham en 1978-90, i des del 1990 exerceix la docència a la Universitat d’Edimburg Les seves composicions han estat interpretades en diversos festivals internacionals, com ara el Festival de Varsòvia, i ha rebut nombrosos premis La seva música reflecteix una preocupació per les qüestions estructurals Dins del seu catàleg destaquen la cantata Seven Words 1971 i Concert de flauta 1980

Ingressà en el monestir benedictí de Santo Domingo de Silos, on fou mestre de cor i de novicis Es dedicà a l’estudi i la difusió del cant gregorià, participant en congressos nacionals de litúrgia i música religiosa i ensenyant cant gregorià en capítols catedralicis i seminaris de diverses diòcesis També estudià la litúrgia mossàrab i les qüestions relacionades amb el seu cant i collaborà en diverses revistes espanyoles i estrangeres És autor d' El rito mozárabe y toledano i Manual de liturgia visigótica , i a Barcelona publicà El canto mozárabe 1929, fet en collaboració amb…

Format musicalment al seminari de Cadis, exercí de mestre de capella en diverses institucions eclesiàstiques d’Extremadura i de Castella a la seu de Còria Càceres, al monestir de San Pablo de Zamora i a la seu de la ciutat, i finalment obtingué el preuat càrrec de mestre de capella a la catedral metropolitana i primada de Toledo, on treballà des del principi de setembre del 1663 fins a la seva mort La seva obra fou donada a conèixer per Higini Anglès en el seu estudi de l’arxiu de la catedral de Valladolid, el 1948

Religiós camaldulès, ensenyà cant gregorià al collegi anglès de Roma Publicà diverses colleccions de música religiosa, entre les quals destaca la "Raccolta di musica sacra" 1841-46, composta de set volums i que recull bàsicament obres del segle XVI El seu ideal musical era l’obra de GP de Palestrina, tal com manifestà en Ristablimento del canto e della musica ecclesiastica 1843 Fou autor de molts assaigs sobre cant gregorià, entre els quals sobresurt el Saggio storico del canto gregoriano 1855, i esdevingué un dels protagonistes de la represa de l’estudi històric d’aquest…