Resultats de la cerca

Deixeble de Longí a Atenes i de Plotí a Roma, passà molt de temps a Sicília Tot i polemitzar amb el cristianisme, en matèria musical adoptà punts de vista molt pròxims als que fixà ben aviat l’Església Acusà la música seglar de sensualisme, i en el seu De abstinentia mostrà que la dansa i la música distreuen l’home del fonamental, la concepció de Déu, a la qual només pot arribar mitjançant el silenci i la pura reflexió En el seu comentari a L’Harmonia de Ptolemeu mostrà els seus sòlids coneixements musicals, discutint aspectes del càlcul intervàllic proposat per aquell, així com…

Entre el 1549 i el 1552 treballà al servei de la princesa de Portugal, la infanta Juana, al castell d’Arévalo L’any 1553 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Toledo, càrrec del qual fou acomiadat per mala conducta el 1563 i substituït per Bernardino de Ribera Fou l’autor d’un comentari en llatí sobre el decret Docta sanctorum del papa Joan XXII, titulat De vita et honestate clericorum , on critica les noves formes de la polifonia litúrgica, l’ús d’instruments als temples i els excessos cromàtics de moltes composicions A la catedral de Toledo se n’han conservat algunes…

Cap al 1222 ingressà a l’orde dominicà a Pàdua, on rebé la seva formació Ensenyà a l’Estudi General de Colònia i tingué Tomàs d’Aquino com a deixeble Fou canonitzat el 1931 Les seves referències a la música es troben disperses en els seus escrits i són destacables els seus comentaris sobre la Política d’Aristòtil Per a ell, la música acomplia tres funcions era lúdica, servia per a purificar i també recreava l’esperit Albert assegurà, avançant-se a la seva època, que cantant i fins i tot ballant es podia arribar a expressar els sentiments Un catàleg del segle XV li atribueix el tractat Summa…

Considerat el principal escriptor en aquesta llengua, rebé el qualificatiu de "cítara de l’Esperit Sant" Fou diaca de l’església de la seva ciutat natal, però, en passar aquesta urbs a les mans dels perses, es traslladà a Edessa, ja dins les fronteres de l’imperi Romà, on creà una nova escola teològica, hereva de la tradició d’aquella en què s’havia format És autor d’innombrables himnes madraše i homilies ritmades memre La madraš¯a , que significa ’explanació', ’explicació', ’comentari', és un poema disposat en estrofes que se serveixen d’esquemes sillàbics molt variats Era…

Fou ordenat de diaca el 1725 i de prevere el 1728 El 1735 s’embarcà cap a Amèrica del Nord i exercí de missioner a Geòrgia durant tres anys De nou a Anglaterra, el contacte amb les teories moravianes i la lectura del prefaci de M Luter al seu comentari a l’epístola de sant Pau als romans canviaren la seva vida, i a partir d’aquell moment es dedicà a predicar per tot el Regne Unit El seu Foundry Tune Book 1742 és la primera collecció de música per a l’església metodista La teologia de Wesley, propera a la del predicador holandès Jakob Hermann, conegut com a Arminius, el menà a…

Consisteix en una primera part anomenada resposta, relativament ornamentada, seguida d’un versicle salmòdic i la represa d’una part de la resposta inicial En ocasions se li afegeix la doxologia glòria L’estructura és ternària i té la forma R-V-R o R-V-R-G-R, si hi ha doxologia R responsori V versicle salmòdic G glòria En algunes ocasions, però, s’inclou la resposta completa i fins i tot hi pot haver dos versicles Els textos acostumen a procedir de la Bíblia Existeixen diversos tipus de responsoris el responsori breu, el responsori gradual i el responsori prolix Els darrers, també anomenats…

Membre d’una família de la noblesa romana, fou prefecte de Roma i, després de la mort del seu pare, es feu monjo Vers 585-586 es convertí en conseller del papa Pelagi II, a qui succeí el 3 de setembre de l’any 590 Consolidà la supremacia de l’Església de Roma, aproximant-se a l’Espanya visigòtica i tractant de sotmetre les esglésies orientals a la seva jurisdicció Escriptor prolífic, deixà homilies sobre els evangelis i altres textos bíblics La seva obra Moralia , un comentari dedicat al Llibre de Job , es convertí en una lectura molt difosa en segles posteriors Se li atribueix…

Tot i que és una institució típicament francesa, cal cercar els seus orígens a Anglaterra, i concretament als Pleasure Gardens londinencs, que, ja al segle XVII, oferien beguda, música i espectacles d’entreteniment variats També a París hi havia tradició d’artistes que actuaven als cafès, antecedent dels cafés-chantants , nascuts durant el darrer terç del segle XVIII, com ara el Café d’Apollon, el Café des Muses o el Cadran-Bleu, que es multiplicaren durant els anys de la Revolució En aquests locals es presentaven espectacles d’entreteniment i també se celebraven sessions de divulgació i…

La reforma i activació de la vida eclesiàstica i monàstica a l’Europa dels segles X i XI va afavorir tant l’increment del nombre de manuscrits litúrgics indispensables per al culte com el d’aquells que havien de conservar l’herència cultural del món clàssic Una vegada més, després de l’etapa daurada viscuda per les grans capitals de l’Imperi carolingi, dilatada pels escriptoris otònics i anglesos, la producció de llibres illustrats es renovà Més enllà dels grans centres polítics, de les biblioteques palatines i dels manuscrits dels reis i emperadors, el còdex es concebé durant aquest període…

El crític és aquell que sap posar-se en la posició del jutge i decidir quina és la bona música, la bona interpretació Un dels principals objectius de la teoria de la crítica és intentar determinar qui és, en el fons, el jutge de la música, què és el que jutja i quin és el fonament del judici del crític Una de les respostes més freqüents és la següent "el jutge suprem i únic de la Música és l’oïda" BJ Feijoo Però cal veure en què consisteix aquesta oïda és històrica, social, individual, natural L’oïda com a jutge s’ha oposat tradicionalment a la vista, que veu les relacions dels elements…