Resultats de la cerca

A Dresden, estudià piano amb F Wieck i harmonia amb M Eberweim, i a Leipzig amb M Hauptmann Tot i que la seva família volia que estudiés dret, arran de conèixer F Liszt 1849, amb qui posteriorment estudià piano, es decantà per la música Escriví en el diari "Die Abendpost", des del qual feu apologia de la Nova Escola Alemanya L’estrena el 1850 de Lohengrin l’impulsà a conèixer i treballar amb R Wagner El 1853 realitzà la seva primera gira com a pianista, i també es dedicà a la direcció Contractat pel Nationaltheater de Munic, dirigí l’estrena de Tristany i Isolda 1865 i Die…

Els seus estudis musicals quedaren interromputs per l’ocupació alemanya i l’internament que sofrí al camp de concentració de Buchenwald Passat aquest període, continuà l’aprenentatge del violoncel, el piano i l’orgue El 1948 entrà a l’Acadèmia de Música de Praga i, un cop graduat, començà la carrera de pianista Des del 1990 presidí el Festival Primavera de Praga Sapigué combinar la inspiració d’arrel antiga, amb formes preses de la música medieval i renaixentista, amb les aportacions pròpies de la música del segle XX Aquest fet és perceptible al llarg de tota la seva obra, des de les…

Vida Estudià música a Chambéry amb Venture i Lemaître, però la seva formació fou principalment autodidàctica Analitzà minuciosament els escrits teòrics i les òperes de JPh Rameau i les de JJC de Mondonville, així com les cantates de LN Clérambault i N Bernier Rousseau tocava la flauta, el violí i l’espineta De jove es guanyà la vida fent classes, però l’ofici musical que més exercí al llarg de la seva vida fou, sens dubte, el de copista Es calcula que entre el 1770 i el 1777 copià, per alleugerir les seves penúries econòmiques, més d’11 000 pàgines de música Les dificultats que passà aprenent…

Vida Les seves composicions simfòniques, que establiren una estètica tendent vers el colossalisme d’estructures i desenvoluparen les especulacions tonals wagnerianes, representen un dels punts culminants del simfonisme de la segona meitat del segle XIX La seva figura, dominada per un caràcter introvertit i tímid, fou objecte d’enceses polèmiques obertes pel musicògraf austríac Eduard Hanslick, el qual el contraposà al model de Johannes Brahms Fill gran d’un mestre d’escola i organista, Bruckner prengué les primeres lliçons de música del seu pare A deu anys ja tocava l’orgue i assistia, de…

La seva funcionalitat i el tipus de públic al qual s’adreçava canviaren, tot adoptant uns trets estètics sovint antagònics, segons els models o les zones geogràfiques on es desenvolupà Orígens del terme En sentit estricte, el mot Romanticisme no és representatiu de la major part del segle XIX, ni tampoc té el mateix significat a tots els llocs on es manifestà El moviment aparegué en la literatura anglesa al final del segle XVIII, en les obres de W Wordsworth, ST Coleridge, PB Shelley i W Blake Per als escriptors anglesos, romantic significava quelcom salvatge i capriciós En citacions de la…

Música culta Vegeu Renaixement Barroc Classicisme Romanticisme Segle XX Música popular La música tradicional catalana està íntimament relacionada amb la de terres franceses, italianes i espanyoles El caràcter de terra de pas que ofereix fa que hi apareguin influències nombroses i diverses provinents dels països veïns Aquest fenomen es manifesta en els textos de les cançons, on abunden tant els castellanismes com els gallicismes Dins l’àmbit geogràfic català es poden delimitar dues zones vagament diferenciades des del punt de vista etnomusicològic i que de manera aproximada coincideixen…

Introducció A mesura que es multipliquen els estudis d’història de l’art, sorprenentment resulta cada cop més difícil de parlar d’estils ben definits, cronologies segures, mestres ben coneguts i obres documentades o atribuïdes amb certesa Una obra de síntesi com aquesta, dedicada a l’escultura gòtica catalana, que vol ser entenedora per a tothom i al mateix temps rigorosa en els seus plantejaments, es converteix en una tasca difícil de dur a terme L’allau de noves propostes però també d’interrogants que han sorgit arran dels estudis més recents obliguen a plantejar el discurs d’aquest treball…