Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Jacob van Eyck
Música
Flautista, compositor i carillonista holandès.
De família noble, el 1625, malgrat la seva ceguesa, fou nomenat carillonista de la catedral d’Utrecht Tingué nombrosos deixebles i s’encarregà de la inspecció dels carillons i les campanes de diverses esglésies de la ciutat Fou un dels carillonistes més famosos del seu temps i introduí algunes millores tècniques en l’instrument per tal de millorar-ne la sonoritat En les seves investigacions trobà l’ajuda dels famosos fonedors de campanes François i Pieter Hemony, els quals portaren a la pràctica les seves idees i construïren carillons de gran puresa Com a compositor escriví una sèrie de peces…
Ignaz Jacob Holzbauer
Música
Compositor austríac.
Malgrat l’oposició del seu pare, es formà en cant, piano, violí i violoncel al cor de Sant Esteve de Viena Després d’una breu estada a Venècia, acceptà, probablement el 1730, la plaça de mestre de capella del comte Rottal de Holešov, a Moràvia El 1737 es casà amb la cantant Rosalie Andreides i poc temps després el matrimoni es traslladà a Viena, on fou director musical del teatre de la cort L’any 1744 anà a Itàlia, en un viatge que el dugué a Milà i a Venècia, i tornà a Viena el 1747 El 1751 succeí a GA Brescianello com a primer mestre de capella a la cort de Stuttgart Durant vint-i-cinc anys…
,
Gordon Percival Septimus Jacob
Música
Compositor, pedagog i escriptor anglès.
Després de la Primera Guerra Mundial estudià amb ChW Stanford i H Howells al Royal College of Music, on treballà del 1926 al 1966, any en què es jubilà Escriví, principalment, música de cambra i orquestral i mostrà una predilecció pels instruments de vent Ell mateix definí el seu estil com molt arrelat a les tradicions en les quals es formà Des del 1948 treballà com a editor en cap de partitures de l’empresa Penguin És autor de tres llibres Orchestral Technique 1931, How to Read a Score 1944 i The Composer and his Art 1960, i de diverses obres de consulta i de text
Jacobus Clemens non Papa
Música
Compositor flamenc.
Vida Tradicionalment s’ha cregut que l’apellatiu non Papa se li atribuí per diferenciar-lo del papa Climent VII, però també s’ha suggerit que podria ser per distingir-lo del poeta Jacob Papa, resident també a Ieper No es coneix gaire cosa de la seva etapa de formació ni dels seus primers anys com a compositor La primera composició publicada amb el seu nom, la chanson Le departir est sans department , aparegué en una antologia editada per Attaingnant el 1536, encara que algunes de les seves chansons s’havien publicat abans sense menció d’autor El 1544 figura com a prevere i cantor…
Jan Peerce
Música
Tenor nord-americà.
Després d’haver estudiat cant amb G Boghetti, fou contractat per A Toscanini per a intervenir en els enregistraments fonogràfics de La bohème i La Traviata Debutà escènicament el 1938 a Filadèlfia amb Rigoletto i tres anys més tard ho feu al Metropolitan de Nova York amb La Traviata Romangué a la companyia d’aquest teatre fins el 1968, tot especialitzant-se en papers per a tenor líric spinto d’òperes italianes i franceses El 1956 cantà al Teatre Bol’šoj de Moscou, cosa que el convertí en el primer cantant nord-americà que hi actuava després de la Segona Guerra Mundial També feu incursions…
Jaquemín de Senleches
Música
Arpista i compositor.
El 1382 era al servei d’Elionor de Castella, d’acord amb la seva balada Fuions de ci, fuions, povre compaigne , escrita amb motiu de l’òbit de la reina, esdevingut el 15 de setembre de 1382 Llavors passà a formar part del seguici de Pero de Luna, cardenal d’Aragó i posteriorment papa Benet XIII d’Avinyó, segons un document de la tresoreria de la casa reial de Navarra datat el 21 d’agost de 1383 No s’ha de confondre ni amb Jacomí Capeta 1357-1409 ni amb Johaní de Sent Luch actiu entre el 1374 i el 1418, ambdós ministrils del rei d’Aragó Les seves obres inclouen alguns dels exemples més…
Denner
Música
Família alemanya de constructors d’instruments de vent, activa a Nuremberg durant els segles XVII i XVIII.
La saga s’inicià amb Johann Christoph Denner Leipzig 1655 - Nuremberg 1707, fill d’un torner constructor de corns de caça, que, després de fer d’aprenent en el negoci del pare, el 1680 s’establí pel seu compte Cap al 1684 començà a arribar de França una nova versió d’aquest instrument que s’allunyava del model renaixentista fabricat d’una sola peça i deixava pas a models fets de tres peces, en els quals variava també la collocació dels forats de les notes, mentre la seva aparença adoptava plenament l’estil barroc Denner seguí aquesta nova moda, i els seus intruments aviat foren d’una qualitat…
Johannes Ghiselin
Música
Compositor d’origen francoflamenc.
Probablement fou deixeble de Johannes Ockeghem, perquè el seu nom apareix en la Deploration que Cretin escriví a la mort d’aquell Desenvolupà la seva carrera sobretot a Ferrara, on durant algun temps coincidí amb Josquin Des Prés i Jacob Obrecht, a Florència i a la cort reial francesa La seva obra conservada inclou nou misses, la major part basades en chansons profanes, una dotzena de motets i prop de vint chansons franceses El 1503, O dei Petrucci publicà un volum dedicat exclusivament a les misses de Ghiselin
ars subtilior
Música
Estil musical extremament refinat del final del segle XIV.
El terme fou introduït per Ursula Günther el 1963 a partir de referències trobades en el Tractatus de diversis figuris de Philippus de Caserta Designa la música -essencialment profana, molt complexa i elitista- produïda, especialment a la cort papal d’Avinyó i a les corts del sud de França, a la Corona d’Aragó i a Xipre, des de la mort de Machaut, el 1377, fins a l’aparició de Guillaume Dufay i de les primeres formulacions del Renaixement musical Alguns dels seus principals cultivadors foren Jacob de Senleches, Solage, Pierre de Molins, Matteo da Peruggia i Johannes Ciconia
Kirckman
Música
Firma anglesa de constructors de clavicèmbals i de pianoforti.
En foren fundadors, Jacob Kirchmann 1710-1792 i el seu nebot Abraham 1737-1794, d’origen alsacià, que s’establiren a Londres i adquiriren la nacionalitat britànica, tot adaptant també el nom familiar El seu model de clavicèmbal, de construcció refinada i dotat de sofisticats mecanismes per a imitar els efectes tímbrics i dinàmics del pianoforte -registres de llaüt i de becs de cuir, pedals per a fer canvis de registració i gradacions sonores-, és el més representatiu de l’última etapa històrica de l’instrument, a la segona meitat del segle XVIII Del seu taller sortí, el 1809, el…