Resultats de la cerca

Els seus joves integrants -Henri Cliquet-Pleyel 1894-1963, Roger Desormière, Maxime Jacob i Henri Sauguet- batejaren el grup amb el nom que feia referència al barri d’Arcueil-Cachan París on vivia Satie, no sense un punt d’ironia per la modèstia de la zona en comparació amb la gran capital El 14 de juny d’aquell any Satie presentà un concert del grup, que assolí un notable èxit Llevat d’una aspiració a la simplicitat semblant a la del seu mestre i d’un antiromanticisme proper al del Grup dels Sis, els membres de l’Escola no tenien gairebé res en comú així doncs, arran de la mort…

Mathias Klotz Mittenwalde, Baviera 1656 - 1743 fou el primer lutier d’una nissaga de constructors composta de setze membres d’aquest mateix cognom Feu l’aprenentatge al taller de Jacob Stainer, a Àustria De retorn a Mittenwalde, fundà un taller de construcció d’instruments que arrelà de seguida, i acabà constituint un important negoci que ocupà tots els membres de la família, pares, fills i oncles, que obriren nous tallers L’activitat s’allargà fins molt després de la mort de Mathias Tots els violins de la família Klotz són còpia dels de Stainer, però no sempre aconseguiren fer…

Fundat el 1886, fou dissolt els primers anys del segle XX Era integrat per Eugène Ysaÿe primer violí, Matthieu Crickboom segon violí, Lucien van Hout viola i Joseph Jacob violoncel Desenvolupà un paper fonamental en la vida musical de Bèlgica i a París Estrenà el Quartet de corda número 1 en re M , op 35, de V d’Indy, el Quartet de corda número 1 , de JG Ropartz, el Premier quatuor à cordes , opus 10, de C Debussy, i el Concert d’E Chausson El 1906, el Quartet Ysaÿe es tornà a constituir per a l’estrena del Quintet per a piano número 1 en re m , opus 89, de G Fauré, però amb…

Estudià piano, orgue i teoria a Innsbruck i es doctorà en musicologia a la Universitat de Viena 1927, on fou deixeble de G Adler i R Lach El 1947 obtingué un postdoctorat a la Universitat de Viena amb un estudi sobre Jacob Stainer Fou membre de la societat per a la publicació de Monuments de la música austríaca 1933, professor de musicologia a la Universitat d’Innsbruck des del 1961 i director de la collecció musical del Ferdinandeum i dels Arxius de Música Folklòrica del Tirol A més fou membre de l’Institut Central de Recerca sobre Mozart Centrà els seus esforços no tan sols en…

Un dels compositors europeus més importants de la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial Ha escrit un gran nombre d’obres, tant vocals com instrumentals, i algunes de les composicions escèniques més impressionants de la segona part del segle XX Estudià amb K Stockhausen i Klaus Huber Professor de composició des del 1985 al Conservatori de Karlsruhe, és una figura clau en la nova estètica dins la música alemanya d’ençà dels anys setanta En les Fünf Abgesangsszenen 'Cinc escenes cantades', 1979-81 mostra una continuïtat amb la tradició orquestral austroalemanya Les obres…

Ambdós germans emigraren el 1634 als Països Baixos, on s’establiren el 1641 Perfeccionaren l’ofici a Utrecht sota la guia del constructor de campanes Jonkheer Jacob van Eyck Construïren unes 400 campanes i més de cinquanta carillons, dels quals se’n conserven trenta-un Cal remarcar els de la torre de Malines, de la catedral d’Utrecht i de la Nieuwe Kerk, a Delft El renom dels germans Hemony prové de l’afinació de les campanes i de la precisió dels intervals en els carillons, que constaven de vint-i-tres a trenta-set campanes, amb una extensió de mínima de tres octaves La qualitat…

Estudià cant amb FW Hezel i D Jacob, i el 1962 debutà a Essen amb un paper secundari d' El cavaller de la rosa Dos anys més tard fou contractat per l’Òpera d’Hamburg, amb la qual, després d’haver representat petits papers, arribà a interpretar el de Wotan L’or del Rin i La valquíria El 1970 es presentà com a Sarastro La flauta màgica a Glyndebourne i posteriorment debutà a Chicago 1971, el Metropolitan de Nova York i Bayreuth 1972, l’Òpera de Viena 1973, el Covent Garden de Londres 1974 i la Scala de Milà 1976, gairebé sempre amb papers wagnerians, en els quals s’ha…

Estudià al Conservatori de Bucarest, on es graduà amb només catorze anys L’any 1879 es traslladà a Viena per perfeccionar-se amb Jacob Grün i Joseph Hellmesberger al conservatori Debutà a la capital austríaca l’any 1882 Fou concertino de l’Orquestra Bilse de Berlín 1884-85 i de l’Orquestra Simfònica de Boston 1885-1903 L’any 1886 fundà el Quartet Kneisel amb Emmanuel Fiedler segon violí, Louis Svecenski viola i Fritz Giese violoncel Aquest quartet contribuí molt significativament al desenvolupament de l’interès per la música de cambra als EUA Feren moltes gires de concerts a…

Fou alumne de Ch Koechlin, i amic del Grup dels Sis i E Satie, en honor del qual cofundà, amb H Cliquet-Pleyel, R Désormière i M Jacob, l’Escola d’Arcueil L’any 1969 esdevingué president de la Societat d’Autors i Compositors dramàtics, i posteriorment fou escollit membre de l’Acadèmia de Belles Arts Principalment conegut pels seus vint-i-sis ballets entre els quals La chatte , 1927 La rencontre , 1948 La dame aux camélias , 1957 i per l’òpera La chartreuse de Parme , Sauguet compongué una vasta obra que també inclou música simfònica, concertant i de cambra Els principis de…

Inicià la seva formació a Anglaterra, amb GPS Jacob, RO Morris i J Ireland, i amplià els estudis al Nou Conservatori de Viena 1937, al mateix temps que rebia lliçons d’A Webern En retornar a Anglaterra treballà com a productor a la BBC El seu estil inicial conté fortes dosis d’emmirallament envers el Romanticisme la música de F Liszt es pot resseguir en les obres primerenques per a piano Després, la major part de la seva producció s’inclou en la tècnica serialista, com és el cas de Night Music , dedicada a Webern, o de Passacaglietta , dedicada a A Schönberg La seva obra…