Resultats de la cerca

Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…

Bressol del judaisme i del cristianisme, patí nombroses invasions durant l’antiguitat, sobretot de cananeus i semites, i després caigué successivament sota les dominacions romana, bizantina, islàmica i otomana 1517-1917 Des del principi dels anys vint del segle XX, els britànics administraren la regió La proclamació de l’Estat d’Israel el 1948 tingué com a conseqüència l’èxode i el desplaçament de molts palestins als països àrabs veïns, sobretot cap a Jordània La música dels palestins comparteix moltes característiques amb les altres músiques dels països àrabs de l’Orient Mitjà, com per…

Net del poeta  Carles Riba  i de la poetessa Clementina Arderiu i del fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva El 1964 formà el duo Els troba-2 amb el seu cosí segon i company de classe Jordi Casassas, i començà a escriure les primeres cançons, que coincidiren amb el moment culminant de la Nova Cançó , si bé es decantà pel gènere country-folk Estudià disseny i grafisme a l’Escola Massana 1966-68, i com a grafista fou autor de les caràtules dels seus discs i de pòsters, així com les d’altres per a la discogràfica Concèntric El 1967 fou un dels cofundadors del Grup de Folk 1967-…

Fill de mare canària i de pare vendrellenc, enriquit mòdicament a l’illa, trigaren a casar-se i a reconèixer-lo legalment, circumstàncies que s’han relacionat amb la proliferació del mestissatge i la marginació en la seva obra, per bé que es tracta de motius literaris freqüents Quan tenia vuit anys 1853, es traslladaren a Catalunya, on alternaren la residència entre Barcelona, on estudià intern a l’Escola Pia i s’establiren al final del 1871 anuncià la mudança, i el Vendrell Ja des d’allí, contactà, mitjançant Jaume Ramon i Vidales, amb les tertúlies que originaren La Jove Catalunya, de la…

Vida S’inicià en la música a Vilafranca del Penedès amb Rosa Lara Al principi del 1960 es traslladà a París, on entrà en contacte amb René Leibowitz , però el principal mestratge el rebé de Cristòfor Taltabull entre el 1960 i el 1964 Des de la seva primera estrena — Polifonías para piano 1956—, el seu llenguatge estigué en constant evolució Les primeres obres reflecteixen clarament la seva admiració pel camí estètic i ideològic iniciat pels autors de la Segona Escola de Viena, utilitzant el dodecatonisme com a recurs compositiu però, lluny d’estancar-se en un únic camí tècnic i estètic, els…

Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…

La dimensió sagrada “Si anessis a voltar pel món podries trobar ciutats sense muralles, sense escriptura, sense rei, sense cases, sense moneda, sense gimnasos ni teatres, però mai ningú no ha trobat cap ciutat sense temples ni déus”, escrivia Plutarc, historiador grec del segle I dC Les seves paraules encara són subscrites avui pels estudiosos dels pobles primitius i dels pobles antics, però bé que tothom està d’acord en aquest punt no és fàcil dir en què consisteix la religió És indubtable, però, que a la base de qualsevol fenomen religiós hi ha la creença en una relació que s’estableix…

La filosofia En l’obra Storia della filosofia, el filòsof italià i historiador de la filosofia Nicola Abbagnano afirma “El terme filosofia conté dos significats El primer i més general és el de la recerca autònoma o racional sigui quin sigui el camp en què operi en aquest sentit, totes les ciències formen part de la filosofia El segon significat, més específic, indica una recerca particular, que d’alguna manera és fonamental per a les altres però que no les conté Aquesta duplicitat d’accepcions revela clarament el significat originari i autèntic que els grecs atribuïen al mot Aquest…