Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Immanuel Kant
Música
Filòsof alemany.
Adscrit a la Illustració alemanya Aufklärung , el seu pensament intentà conciliar l’empirisme amb una forma de subjectivisme Kant només tractà de la música amb relació a les seves idees estètiques generals En la Crítica del judici i en l' Antropologia des d’un punt de vista pragmàtic , classifica els diferents arts a partir del concepte de raó elaborat per ell mateix la música és, de fet, un art incapaç de suscitar la reflexió en l’oient i, en canvi, és un llenguatge universal perquè activa les disposicions afectives Es tracta, per tant, d’un art només apte per a proporcionar…
Maximilian Stadler
Música
Compositor i musicòleg austríac.
Estudià al monestir de Melk i, a partir del 1762, als jesuïtes de Viena, on completà la seva formació El 1766 tornà a la seva vila natal per fer el noviciat i el 1784 fou elegit abat prior de la congregació El 1815 s’establí a Viena definitivament Entrà en contacte amb la vídua de WA Mozart, Constanze, per a la qual classificà l’obra manuscrita del seu difunt marit i preparà la publicació revisada de la Missa de rèquiem , KV 626 Dugué a terme una defensa aferrissada de l’autenticitat d’aquesta obra per mitjà de diversos articles, dels quals resultà un important treball de recerca musicològica…
accentus/concentus
Música
Termes amb què, a partir del segle XVI, hom classifica en dos grans grups el repertori del cant pla.
A l’Edat Mitjana, accentus indicava un interval melòdic accent melòdic i concentus l’uníson No fou fins al segle XVI, sobretot per la influència del tractat Ornithoparchus Musicae activae micrologus 1517, que accentus passà a designar les peces de la litúrgia romana en què el celebrant i els ministres usen fórmules simples -com la recitació de les oracions, epístola, evangeli, etc-, en contraposició a concentus , que passà a indicar les peces més desenvolupades de la litúrgia -com antífones, responsoris, etc- reservades als cantors i al cor
Juan Bautista Plaza
Música
Compositor i musicòleg veneçolà.
Estudià amb el compositor i pianista JM Suárez El 1920 començà a treballar al servei de la catedral de Caracas Aquell mateix any viatjà a Roma, on romangué fins el 1923 Quan retornà, exercí com a organista i mestre de capella de la catedral de Caracas fins el 1948 Entre els anys 1933 i 1944 classificà i restaurà els manuscrits de l’Archivo de Música Colonial Per encàrrec del govern realitzà diversos arranjaments de l’himne nacional l’any 1947 El 1949 rebé la càtedra d’harmonia a l’Escuela de Música y Declamación També exercí com a crític musical i conferenciant El seu corpus és de 307 títols…
Marco Scacchi
Música
Compositor i teòric musical italià.
Fou deixeble de Giovanni Francesco Anerio i estigué al servei de la cort polonesa de Varsòvia com a músic reial, a partir del 1626, i com a mestre de cor, des del 1628 Es retirà el 1649, tot i que continuà desenvolupant la seva tasca pedagògica Entre els seus deixebles hi havia Angelo Berardi, que el cità extensament i en publicà dues obres en Documenti armonici 1687 Scacchi fou un compositor versàtil que escriví amb el mateix encert misses a l' stile antico , madrigals amb baix continu, concerts sacres i òperes Sostenia que cada gènere musical exigeix un estil diferent amb els seus propis…
regió
Música
Terme emprat per A. Schönberg per a designar les diferents àrees tonals que pot incloure una única tonalitat.
Taula de les regions d’una tonalitat major © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony 1948 Funciones estructurales de la armonía , Barcelona, 1990 Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees regions d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de referència…
David Bagué i Soler
Música
Lutier.
S'inicià en la construcció d’instruments d’arc de manera autodidàctica a l’edat de dotze anys En 1982-83 completà la formació a Cremona Itàlia El 1985 obrí taller a Barcelona, dedicat a la restauració i la construcció d’instruments, i també a la reproducció de violins antics, especialment Stradivari i Guarnieri Seleccionat el 1991 per a participar al I Concurs Internacional de la Ville de París, el 1994 es classificà en quart lloc a la VII Triennal A Stradivari de Cremona L’any 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement al prestigi internacional assolit en el seu camp i a la…
,
Trebor
Música
Compositor occità.
És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no…
Escola Francoflamenca
Música
Nom donat a les diverses generacions de compositors del Renaixement originaris dels territoris del nord de França i els Països Baixos.
La majoria d’aquests compositors, de cultura bàsicament francesa i formació molt sòlida, treballaren a Itàlia durant els segles XV i XVI La seva influència en la consolidació de l’estil musical renaixentista fou molt gran Una bona part dels grans compositors del segle XV i també d’un període important del segle XVI pertanyen a la denominada Escola Francoflamenca Molts d’ells provenien de les regions franceses d’Hainaut, Lieja i la Picardia Els altres, cada cop més nombrosos i amb més pes específic, eren pròpiament flamencs Tot i les diferències culturals dels seus respectius països d’origen,…
xifrat
Música
Sistema de notació abreujada relatiu a l’harmonia que s’utilitza en la realització harmònica i en l’anàlisi harmonicotonal i que expressa en signes, principalment numèrics i alfabètics, quin acord s’ha de realitzar a partir d’una nota donada (en el primer cas) i quina és la interpretació harmonicotonal d’un text musical (en el segon).
Cal remarcar que altres sistemes de notació numericoalfabètica, com per exemple la tabulatura, no són considerats en aquest article perquè no fan referència a l’harmonia Els dos tipus de xifrat de realització harmònica utilitzats habitualment són els del baix xifrat i el xifrat americà En el baix xifrat , un recurs compositiu emprat entre el començament del Barroc i aproximadament l’any 1770, l’intèrpret realitza els acords a partir de la línia melòdica del baix, que conté el sistema de notació en xifres, principalment numèriques, i aquestes expressen la distància intervàllica que separa el…