Resultats de la cerca

S’utilitza per oposició a cromàtic, terme aplicat als instruments que produeixen tant les notes diatòniques com les cromàtiques

Etimològicament, cromàtic significa ’acolorit', la qual cosa porta implícita la idea que el cromatisme representa un afegit respecte al diatonisme , que és la base del sistema tonal tradicional Una nota pot ser cromàtica en aparèixer substituint una del mateix nom però diferent alteració en un context en què aquesta sigui diatònica un do♯ en la tonalitat de do M Un interval cromàtic es produeix entre dues notes cromàtiques o entre una de diatònica i una de cromàtica do-fa♯ en la tonalitat de do M Naturalment, una nota o interval poden ser diatònics en una tonalitat però cromàtics…

El peu és també la part de l’instrument que recolza a terra, excepte en les petites arpes de falda Al peu hi ha reforços i potes fixades per a donar estabilitat a l’instrument mentre es fa sonar, o per a deixar-lo en repòs En aquesta mateixa part s’allotgen els pedals i els seus mecanismes de transmissió, que envien el moviment cap als sistemes de modulació dels sons, situats a la consola de les arpes cromàtiques

És utilitzat per oposició a diatònic, terme que s’aplica als instruments que només produeixen notes diatòniques

Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner També és…

Els instruments agrupats sota aquesta denominació consisteixen en un tub més o menys allargat i de formes diverses, que conté una columna d’aire oberta pels dos extrems del tub Es fan sonar aplicant els llavis en un dels extrems, tot impulsant el buf de manera que aquests vibrin amb la pressió de l’aire Aquesta obertura específi ca, anomenada embocadura, sol ser de diàmetre petit i inferior a la de l’extrem oposat, que sovint s’eixampla tot formant el pavelló La vibració dels llavis es transmet a la columna d’aire interior, on s’amplifica i s’enriqueix amb els diferents harmònics,…

R Wagner Tristany i Isolda , preludi © Fototecacat/ Jesús Alises És un dels acords sobre els quals s’ha polemitzat més a causa de la dificultat d’establir quines de les notes que el formen són reals i quines són estranyes des del punt de vista de l’harmonia funcional tradicional en el context harmònic on es troba Algunes interpretacions formulades a partir de l’anàlisi d’aquest acord són a si, re♯, fa, la és un acord de 7a amb la 5a rebaixada fa en lloc de fa♯ i en oposició de 6 aug, on el sol♯ és una llarga appoggiatura del la La seva funció tonal és de dominant de l’acord posterior mi, sol…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Les campanes solen estar installades en un campanar o en un bastidor, i per bé que es puguin fer sonar directament, colpint-les amb martells a les mans, el més comú és servir-se d’un teclat, manual o bé amb pedal de transmissió mecànica o elèctrica Poden utilitzar-se també mecanismes automàtics El teclat més conegut és el de bastons, amb les tecles de fusta, arrodonides, al qual sol afegir-se un pedaler per a les notes més greus Un mecanisme semblant al de transmissió en els orgues, amb cables, molles i contrapesos, connecta…

N’existeixen dues formes principals, les corredores i les d’eix El sistema més antic de claus que coneixem són les corredores Consisteixen en una plaqueta metàllica o de fusta, amb un orifici, que es desplaça per la superfície del tub en la direcció de l’eix, de tal manera que en coincidir aquest orifici amb un dels forats d’entonació aquest resta obert, i en qualsevol altra posició resta tancat És un sistema que ha estat usat en instruments en què es volia alterar la llargada efectiva del tub, és a dir, la nota fonamental És present ja en els aulos grecs i romans i,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del grup de les arpes arpa Les cordes, fixades per un extrem a una caixa de ressonància i per l’altre a un mànec corbat, poden vibrar lliurement entre els dos punts de subjecció Polsades generalment amb els dits o amb un plectre, cadascuna produeix, en principi, un únic so, afinat per mitjà de clavilles i amplificat per la ressonància de la caixa En les arpes modernes, però, les cordes poden donar més d’un so mitjançant mecanismes especials que modifiquen la llargària de vibració El mànec, que surt de la mateixa caixa i no té batedor, s…