Resultats de la cerca

Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que…

Aprengué a tocar la guitarra de les mans de la seva mare, i a divuit anys ja oferia concerts a la Societat Filharmònica de Valenciennes, al Flandes francès El 1830 es traslladà a París, on conegué diferents guitarristes actius a la capital francesa i s’hi relacionà Allí estudià harmonia i composició, i començà a escriure obres per a guitarra Algunes d’aquelles obres les hagué de publicar amb els seus propis recursos, ja que aleshores la guitarra era un instrument que estava passat de moda a París El 1856 guanyà un premi de composició per a guitarra a Brusselles De resultes d’un…

Al juliol del 1936 hagué d’interrompre les activitats, però fou una de les poques societats que sobrevisqué a la Guerra Civil, ja que el mateix 1939 inicià de nou els concerts Entre el 1950 i el 1958 visqué els moments més brillants de la seva activitat El darrer concert es va presentar al final de la temporada 1982-83

Format probablement amb José Ximénez, fou nomenat organista ajudant de la seu de Saragossa el 1654, segon organista el 1664 i primer organista titular el 1672, com a successor de Ximénez També hagué d’ocupar-se de les funcions de mestre de capella entre el 1687 i el 1692 La trentena de composicions que se n’han conservat, totes per a orgue, palesen el domini d’un llenguatge de molta qualitat per a aquest instrument

Exercí com a músic major de l’exèrcit durant un cert temps, fins que l’hagué d’abandonar per haver-se negat a interpretar l’himne de Ferran VII Fou contractat com a primer flautista pel Teatro alla Scala de Milà Ocupà la mateixa plaça a la catedral de Santiago de Compostella i fou mestre de música del convent de San Martín Compongué un drama sacre amb textos de poetes gallecs, Canciones al nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo

Coneguda també amb la sigla ADLAN, entre els seus membres hi hagué Joan Prats -que n’era l’ànima-, Joan Miró, Josep Lluís Sert, Robert Gerhard, JV Foix, Sebastià Gasch, etc Organitzà exposicions de l’obra de Picasso, Dalí, Miró, Calder, etc i donà a conèixer la música d’Arnold Schönberg, Manuel Blancafort i Robert Gerhard, a qui l’any 1933 dedicà un concert monogràfic Mantingué l’activitat fins a l’inici de la Guerra Civil

Fou alumne de Bernat Calvó Puig i feu estudis de violí amb Joan Baptista Dalmau La documentació hemerogràfica conservada l’assenyala com un important pedagog de piano a la Barcelona del seu temps Impartí classes de forma privada i també feu classes de música a les Escoles Pies de Barcelona Entre els seus alumnes hi hagué Joan Baptista Pujol Com feren altres instrumentistes destacats del segle XIX, Gaietà Sala tocà el piano de manera regular al cafè del barceloní Teatre Novetats

Fou deixeble del pare M López a Montserrat Director de l’escolania montserratina, impulsà canvis en la seva reglamentació i procurà l’actualització de l’instrumentari de la capella de música tot adquirint, entre altres, violins, flautes travesseres i oboès Així mateix, gràcies a aquesta iniciativa, el 1734 l’orguener Antoni Boscà construí un orgue per a l’acompanyament de la capella El 1738, Esteve prengué una part molt activa en la renovació de l’orgue major del temple Entre els seus deixebles hi hagué el pare Antoni Soler De Benet Esteve es conserven algunes obres a l’arxiu del…

Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no…

Es formà al Conservatori de Praga Fou assistent musical de Hermann Scherchen, de qui havia estat deixeble a Estrasburg La seva carrera s’inicià com a director d’orquestra per al teatre i per a Ràdio Praga, càrrec que hagué d’abandonar arran de la invasió nazi del 1939 Entre el 1950 i el 1968 fou director de l’Orquestra Filharmònica Txeca i el 1966 rebé el títol d’Artista Nacional Realitzà un gran nombre de gires per diferents països d’Europa i Austràlia i el 1969 succeí Seiji Ozawa al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Toronto S’especialitzà en un repertori que abastà del…