Resultats de la cerca

A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara 1913, B Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com " aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu prop de 300-400 de metrònom i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament"

Fou una persona d’àmplia cultura que viatjà molt i que escriví principalment sobre música i literatura europees Aquesta tendència cap a occident era comú dins el grup d’intellectuals anomenats ’Occidentalistes', del qual era membre Aquest collectiu estava a favor de la incorporació de les idees i la cultura europees a Rússia, en oposició a la tendència dels eslavòfils i la política del tsar Nicolau I Escriví articles sobre música alemanya i òpera italiana, i d’altres sobre literatura russa i germànica Feu també un detallat estudi sobre les obres de teatre de Shakespeare

Compongué una música estèticament conservadora i destinada als serveis litúrgics Mostrà, a més, un gran interès per l’ensenyament musical, cosa que el portà a publicar la Teoría del solfeo 1907 i el Tratado de música para escuelas normales 1911 També dedicà part del seu temps a l’estudi de la música popular aragonesa i escriví Colección de cantos populares de la provincia de Teruel 1928 i La jota, origen, forma musical y ejecución 1934, dos estudis que encara són un referent molt important entre els estudiosos del folklore aragonès

Després d’estudiar la carrera de dret, decidí dedicar-se a la música Tocà en diverses formacions de ball i actuà en nombrosos països S’establí a Madrid i tocà en big bands i conjunts de jazz , a més de treballar com a músic d’estudi i actuar a la televisió Participà en l’enregistrament de Bloque 6 , de Juan Carlos Calderón Durant els anys setanta formà part de la Canal Street Band Fou un dels millors músics de jazz espanyols de la seva època i encoratjà músics de les generacions següents

Estudià al Conservatori de São Paulo S’interessà pel folklore del país i es convertí en un dels pares de l’etnomusicologia brasilera Les seves aportacions en aquest camp foren fonamentals per al desvetllament de la consciència nacionalista en la música La seva contribució més important és el llibre Ensaio sôbre a musica brasileira 1928, on aborda l’estudi dels trets rítmics, melòdics, harmònics i formals de la música popular Exercí diversos càrrecs oficials, fundà un arxiu sonor d’enregistraments de música tradicional del Brasil i ensenyà al Conservatori de São Paulo

Els seus membres Lluís Casso, Mireia Hernàndez, Jordi Argelaga i Clara Hernàndez han dedicat la seva tasca a la difusió i l’estudi de la música dels segles XVII i XVIII, i puntualment han centrat l’activitat a l’entorn d’autors catalans Han treballat especialment l’art de la improvisació i l’ornamentació, amb instruments originals, i sovint hi han incorporat especialistes convidats Han realitzat diversos enregistraments i actuat als principals festivals de música, tant nacionals com de l’estranger, on han obtingut el reconeixement del públic i la crítica

Fou alumne d’Aaron Copland El 1941 guanyà una beca Guggenheim, que dedicà a l’estudi de la música popular de l’Àfrica del nord i l’Amèrica Central i del Sud Entre el 1942 i el 1945 fou crític musical del "Herald Tribune" de Nova York, i posteriorment establí la seva residència a Tànger És autor d’una òpera, The Wind Remains 1941, a més d’altres petites composicions També desenvolupà una extensa carrera com a escriptor Entre les seves obres literàries destaquen, The Sheltering Sky 1949, Up Above the World 1967 i l’obra autobiogràfica Without Stopping 1972

Estudià amb H Rosenberg i, juntament amb altres deixebles d’aquest, creà l’anomenat Grup Monday dedicat a l’estudi i anàlisi de la seva música i la d’altres compositors Els inicis de la seva carrera de compositor estigueren marcats per la tradició luterana, amb obres religioses com la cantata Ur Jesaja 9 1947 El descobriment del dodecatonisme el portà a una exploració d’aquest mètode en l’obra per a orquestra A Game around a Game 1959 Posteriorment s’interessà per la música electrònica, una tipologia en la qual destacà pels anomenats "motets electrònics"

Hubert Ries estudià violí amb el seu pare que també impartí classes a Beethoven i més tard amb L Spohr, a Kassel El seu professor de composició fou Moritz Hauptmann Des del 1825 fou membre de l’orquestra de la cort a Berlín, i a partir del 1836, concertino a l’orquestra de la Societat Filharmònica Entre el 1851 i el 1872 fou professor a la Theater-Instrumentalschule Compongué dos concerts per a violí, diversos quartets de corda i nombroses peces pedagògiques per a violí El seu mètode per a l’estudi d’aquest instrument gaudí d’una important difusió

La seva obra, titulada Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum compilate a Roberto de Handlo , es conserva en una transcripció manuscrita del segle XVIII per JC Pepusch a partir del manuscrit original, desaparegut en un incendi el 1731 Aquesta obra, que Handlo deixà inacabada i que fou completada cap al 1326 a Anglaterra, tracta de les regles de la notació franconiana fent referència a les teories de Francó de Colònia, Johannes de Garlandia, Petrus de Cruce i altres És una obra important per a l’estudi del desenvolupament de la notació franconiana…