Resultats de la cerca

El 1792 fou nomenat mestre de capella de la basílica de Santa Maria del Mar, en substitució de Pere Antoni Monlleó És autor de nombroses obres religioses servades en diversos arxius, entre els quals cal esmentar el de la Biblioteca de Catalunya, el Museu Episcopal de Vic i l’arxiu capitular de Màlaga El seu successor al capdavant de Santa Maria del Mar fou Francesc Andreví

És possible que fos algun dels xantres al servei de la capella d’Alfons V el Magnànim, rei d’Aragó L’única obra seva que es coneix és un credo que transmet el manuscrit dit de Barcelona-Girona Biblioteca de Catalunya, M 971, i Girona, Arxiu Capitular, frag 33/I, al qual falta el final És a tres veus, en temps imperfecte i prolació major compàs de 6/8 i utilitza constantment la síncopa, la qual cosa situa la data de la seva composició cap al 1400 Escrit en estil discant, el text tan sols s’aplica a la veu superior

Vida Molt probablement es formà a Lleida amb Domènec Teixidor Estigué a Barcelona, on fou deixeble dels mestres de capella Bernat Tria, de la capella del Palau de la Comtessa, i Pau Llinàs, de la capella de l’església de Santa Maria del Pi El 1733 intentà aconseguir la plaça de mestre de capella de la seu de Vic, però no tingué èxit Finalment, el 1735 guanyà la plaça de mestre de capella de la catedral de Girona en substitució de Tomàs Milans A la seu gironina es jubilà el 1774 i Francesc Juncà li succeí en el càrrec Tot i així continuà vinculat a la catedral, perquè es té constància que…

Es conserva en el manuscrit de la Biblioteca de Catalunya M971, folis 1r-8è, que és probable que provingui de la capella del rei Martí I de Catalunya-Aragó 1396-1410 Consta de cinc fragments que són a tres veus, excepte l’agnus, que és a quatre veus A diferència d’altres cicles de l’ordinari del segle XIV, la Missa de Barcelona no té Ite, missa est o, en el seu lloc, Benedicamus El kírie és un unicum escrit en estil simultani El glòria empra l’estil discant per la similitud existent entre la seva melodia i la del Glòria Nr 12 del Còdex d’Apt Basilique Sainte-Anne, Trésor 16 bis atribuït a…

Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més gran, tant econòmica com…

Antigament també se’n cantaven dins l’ofici diví, especialment després de la capítula Originàriament era un text, a manera de trop , adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, especialment al melisma de l’última síllaba de l’alleluia de la missa Aquesta vocalització, més o menys àmplia segons el grau de solemnitat de la festa, s’anomenava jubilus , melodia o sequentia Els versos aplicats sobre aquesta sequentia foren anomenats prosa o verba De l’expressió prosa ad sequentiam 'prosa feta sobre la seqüència' provenen els dos noms, prosa i seqüència, que rep el mateix concepte…

Es tracta d’obres de caràcter sacre, que s’agrupen especialment al voltant de les dues celebracions més importants del calendari litúrgic el Nadal i la Pasqua Entre els primers centres de difusió destaquen els monestirs francesos de Sant Marçal de Llemotges i de Fleury A la Península Ibèrica el drama litúrgic es conreà sobretot a Catalunya, a causa de la implantació primerenca del ritu romà arran de la fundació de la Marca Hispànica Llevat d’alguns casos, se’n mantingueren vives diverses manifestacions fins que el concili de Trento les prohibí La primera representació litúrgica de què es té…

Tot i que les primeres notícies són del segle III aC, la ciutat actual fou fundada el 879, quan el comte Guifré el Pelós feu construir un nou poblat, com a barri del precedent, i el repoblà A més, el Vicus Ausonae tornà a ser seu episcopal i començà a aplegar còdexs musicals per a les celebracions litúrgiques Entre els volums que es conserven a l’Arxiu Capitular de Vic sobresurten un breviari segles XI-XII, dos tropers segle XI i segles XII-XIII i un processional segle XIII, que contenen una versió llatina del Cant de la Sibilla i diverses versions, entre les quals la més antiga…

Exemple 2 - Toledo © Fototecacat/ Jesús Alises També s’anomena la passió , el passio o el passi Un element important per al desenvolupament de la pàssia és l’estructura dramàtica del text, que combina unes parts narratives amb diàlegs entre les persones que actuen en el procés contra Jesús Els tres papers principals són el del cronista, dit també narrador o evangelista -part narrativa-, la sinagoga -o intervencions directes de les turbae i soliloquentes - i les paraules de Crist Aquests tres papers apareixen ja ben diferenciats, mitjançant litterae significativae , en els antics evangeliaris…

Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…