Resultats de la cerca

Composta per un grup fix de nou músics -tres instruments de fusta, quatre de corda, piano i percussió-, aviat assolí un bon nivell interpretatiu i realitzà concerts fora de Barcelona, com a Madrid i al Festival d’Avinyó Es dissolgué el 1972 per problemes econòmics, després d’haver estrenat nombroses obres d’autors espanyols i estrangers

Fou incorporada pel flamenc dins l’anomenat gènere chico Com la granaína , la malaguenya, la cartagenera o d’altres, es tracta d’un tipus dins el flamenc que utilitza la base harmònica del fandango folklòric andalús Com tots ells, pertany al grup de fandangos que en aflamencar-se es realitzen amb ritme lliure, enfront dels que desenvolupen un acompanyament amb un ritme fix els fandangos de Huelva, d’Almeria, granadinos , verdiales , etc

Al costat de la trompa principal i fixats al braguer, en moltes cornamuses hi ha petits tubs que proporcionen un so fix en vibrar amb una canya senzilla Solen estar afinats a la cinquena o a l’octava del bordó, o a ambdues si n’hi ha dos En alguns instruments actuals, com en les xeremies mallorquines, estan segats i no sonen, però es mantenen com a ornaments tradicionals, com a testimoni dels seus instruments antecessors

Inicià la seva carrera com a actor i com a cantant d’òperes lleugeres, fins que inicià estudis de cant amb J Dupuy i B Ruysdael a Los Angeles El 1923 debutà amb Boris Godunov al Metropolitan de Nova York i entre el 1925 i el 1952 fou membre fix de la seva companyia, amb la qual interpretà un variat repertori operístic, que inclogué títols de G Verdi, B Britten, M Musorgskij o Ch Gounod, a més de compositors del segle XX, especialment nord-americans També cantà en teatres de ciutats europees, com Praga, Viena o París Al final de la seva carrera es decantà pel musical i actuà als…

Començà a tocar el clarinet a quinze anys, però el canvià pel saxo alt després d’escoltar Charlie Parker Els anys 1959-60 liderà el grup fix del club Ronnie Scott’s, a Londres En aquesta època tocà sobretot el saxo tenor El 1964 gravà amb Tubby Hayes, el 1968 amb Philly Joe Jones i el 1969 amb Stan Tracey Tocà amb molts músics americans, incloent-hi Jimmy Witherspoon, amb qui efectuà un enregistrament el 1981, i Al Haig, amb qui ho feu el 1982 Durant els anys vuitanta i noranta liderà el seu quartet per Europa Tocà diverses vegades amb Tete Montoliu, amb el qual enregistrà el…

Estudià a la seva ciutat natal i posteriorment amplià la seva formació a Berlín i Lichtenberg A disset anys s’inicià com a concertista de violí, i compaginà els concerts com a solista amb un lloc fix a l’Orquestra Filharmònica de Berlín En 1923-30 fou primer violí solista a l’Orquestra Simfònica de Göteborg, i el 1940 fundà el Quartet Garaguly, amb el qual oferí concerts arreu d’Europa La seva carrera com a director s’inicià de manera estable el 1952, arran del seu nomenament com a titular de l’Orquestra Simfònica de Bergen, al capdavant de la qual romangué fins el 1959 Després d…

Començà tocant el piano de molt jove, i després passà al contrabaix, instrument que molt aviat dominà de manera prodigiosa A disset anys tocà i gravà amb Bud Powell i s’installà de contrabaixista fix al club Montmartre Jazzhus de Copenhaguen Acompanyà Roland Kirk, Kenny Dorham, Ben Webster, Johnny Griffin i, sobretot, Dexter Gordon, de qui fou contrabaixista fins el 1976 Després entrà al trio d’Oscar Peterson, on romangué fins a la meitat dels anys vuitanta També tocà amb el guitarrista Joe Pass i amb Tete Montoliu —amb qui enregistrà Catalonian Fire 1974—, entre molts d’altres,…

Fou proposat per Constantin Brailoiu Le giusto syllabique , 1952, i es basa en un motlle de vers fix per a tota la cançó nombre de síllabes i distribució binària dels accents sobre el qual les melodies només combinen dos valors, un de breu i un de llarg en proporció 12 En la tradició catalana, el mecanisme giusto sillàbic és útil per a explicar el ritme d’un bon nombre de balades i de goigs, generalment de mètrica 7+7 i 5+5 Brailoiu també el considera útil per a cants versificats medievals tardans Bibliografia Aiats, J El ritme gs 1212 un cas notable de giusto sillàbic en les cançons…

Nebot de F Bertoni, del qual també fou alumne, treballà com a mestre de clavicèmbal a Venècia El 1772 es tornà cec i li fou atorgat el càrrec d’organista a l’església de Santa Giustina a Pàdua, que mantingué fins al seu trasllat a Brescia, el 1880 En aquesta ciutat no tingué un ofici fix i determinat, i dugué a terme activitats ben diverses Esporàdicament continuà l’activitat d’organista i impartí classes d’orgue, i entre els seus alumnes tingué A Calegari Turrini és autor d’un gran nombre de sonates per a clavicèmbal, les quals s’allunyen dels models freqüents a la seva època i…

S’anomena també vara És el sistema de modulació dels sons usat en un cert tipus de trombó anomenat precisament trombó de colissa o trombó de vares, potser l’instrument més conegut dels que la fan servir actualment El nom s’aplica també a les bombes bomba d’afinació d’altres instruments de vent-metall Un d’aquests tubs, mòbil i desmuntable, llisca telescòpicament dins de l’altre, fix, que forma part del cos de l’instrument El desplaçament de la colissa fa variar la longitud real del tub sonor de l’instrument i en modifica la nota fonamental Tot i que aquest lliscament pot…