Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sistre
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de sacseig Consta d’un petit marc en forma de ferradura o raqueta amb un mànec o agafador El marc, antigament de ferro, és travessat per una filera de filferro -o més d’una-que sostenen unes sonalles o disquets metàllics mòbils lleugerament còncaus, sovint de bronze Alguns exemplars, però, en lloc de filferro tenen petites barres de ferro, també mòbils, que travessen el marc, doblegades per l’extrem exterior d’aquest Altres models més populars són construïts a partir de materials més senzills, sovint amb el suport, marc i agafador, en forma de…
Hanns Eisler
Música
Compositor alemany.
Vida Fill del filòsof vienès, Rudolf Eisler, la seva família es traslladà a Viena Cursà estudis musicals al conservatori d’aquesta ciutat i més tard fou alumne d’A Schönberg i d’A Webern a la Musikakademie 1919-23 Durant aquests primers anys es feu càrrec de la direcció dels cors obrers Karl Liebknecht i Stahlklang So d’acer i entrà com a corrector de proves a l’editorial musical Universal Edition, on conegué el compositor txec Alois Hába La gran obra de joventut, la Sonata per a piano número 1 1923, és de plena adscripció atonal i fou estrenada el 1924 a Viena En un escrit d’aquells anys…
Béla Bartók
Música
Compositor, pianista, etnomusicòleg i professor hongarès.
Vida Hereu de la tradició musical romàntica germànica, essencialment de Johannes Brahms, s’involucrà en la crisi del llenguatge musical a la vegada que ho feren els seguidors de la Segona Escola de Viena i altres compositors com ara Claude Debussy, Maurice Ravel o Igor Stravinsky Des del moviment noucentista, la seva solució a l’esmentada crisi vingué a través d’una particular visió de la música folklòrica zíngara, que el convertí en un exponent del nacionalisme musical hongarès, juntament amb Zoltán Kodály La música popular l’ajudà a constituir una proposta alternativa a la problemàtica…
Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner i Puig-Oriol
Literatura catalana
Música
Periodisme
Escriptor.
Vida i obra El seu pare, Sebastià J Carner, fou director de La Hormiga de Oro i collaborador d’ El Correo Catalán Publicà els primers escrits essent tot just un adolescent en revistes populars catalanistes, tradicionalistes, d’herència renaixentista i oposició al modernisme, com L’Aureneta o L’Atlàntida També participà en tot tipus de certàmens populars, inclosos els Jocs Florals de Barcelona El 1897 ingressà a la universitat i es llicencià en dret 1902 i en filosofia i lletres 1904 Mentre estudiava, fou membre de la Congregació Mariana dels jesuïtes de Barcelona, en la qual liderà un grup…
, ,
Construir joguines: la sostenibilitat amb l’entorn
Construir joguines la sostenibilitat amb l’entorn Són molts els especialistes que coincideixen amb Johan Huizinga, en el sentit que la cultura humana neix i es desenvolupa en el joc La manufactura de tota mena d’útils i d’objectes hauria estat, així, el resultat de la interacció lúdica amb l’entorn i la conseqüència de la necessitat de fer-la més còmoda i pràctica D’un primer estadi, en què qualsevol element natural hauria estat susceptible de ser utilitzat com a objecte d’oci pedres, plantes, branques, ossos, etc, s’hauria passat a la construcció de senzilles joguines, que es van anar…
La sardana
La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…
Ciència recreativa
Una branca molt suggeridora de la cultura popular, dins les ciències i les tècniques, és la de l’anomenada ciència recreativa, que fàcilment podria estendre’s a la ciència domèstica en el context de la llar, de les tasques sovint atribuïdes i assignades a les dones, com ara la cuina, la neteja, la cura dels fills o la confecció Una ciència que, a més de la intenció de qüestionar, inclou la capacitat d’admirar, de sorprendre I també d’encuriosir, de posar a prova l’altre, de demostrar la pròpia traça o intelligència, de divertir, d’entretenir Aquesta ciència recreativa conserva en el seu…