Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
David Padrós i Montoriol
Música
Compositor, pedagog i pianista.
Vida Germà del compositor i pianista Jaume Padrós Inicià la seva formació musical al Conservatori d’Igualada, on romangué del 1953 al 1960, i posteriorment anà a Barcelona, on fou deixeble de J Albareda i J Torra, que l’introduí en el serialisme i l’instà a traslladar-se a Alemanya per a estudiar amb B Rövenstrunck També anà a Suïssa, on prosseguí la seva formació de piano, amb P Baumgartner i S Savoff, composició, amb K Huber i HU Lehemann, i interpretació de música contemporània, amb J Wyttenbach El 1982 tornà a Catalunya Fou professor al Conservatori Municipal de Barcelona, on formà…
,
Carles Guinovart i Rubiella
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Carles_Guinovart_Rubiella.jpg)
Carles Guinovart i Rubiella
Ajuntament de Girona (CC BY-NC-ND 3.0)
Música
Compositor i pedagog musical.
Vida i trajectòria Format al Conservatori Municipal Superior de Música de Barcelona, fou deixeble de J Zamacois, J Poch, X Montsalvatge i A Ros Marbà Posteriorment es traslladà a París, on assistí a classes particulars de piano amb Ch Sénart Participà en els Cursos Internacionals de Darsmtadt del 1972, tot interessant-se per l’obra de compositors com O Messiaen, K Stockhausen i G Ligeti Amb Messiaen estudià anàlisi musical el 1975, al Conservatori Nacional de Música de París Fou fundador dels Cursos Internacionals de Música de Girona 1984-96, cofundador de l’Associació Catalana de Compositors…
,
dansa teatral
Música
El terme dansa s’aplica a l’acció de moure el cos amb harmonia i ritme, tot aportant alguna expressió dramàtica a l’evolució dels moviments a partir d’una tècnica i d’uns codis socials i artístics.
A l’antiga Grècia, la dansa regla o llei del cos prengué notable importància Tan remota com la humanitat, la dansa escollí el cos com a instrument per a expressar el que no es pot explicar amb paraules Com a ritual, era un acte màgic a través del qual s’accedia al desconegut i a allò que era diví En aquestes danses, hi excellia un escollit o mestre de cerimònies, intermediari entre el poble i els déus, xaman o bruixot D’altra banda, hi havia les danses per a la diversió, procedents de la cultura popular, que eren la manifestació d’una comunitat, els moviments i passos de les quals foren…
emissió
Música
Acció de dirigir el so dels instruments i les veus cap a l’espai que els envolta, perquè pugui ser escoltat per l’oient.
Tota producció sonora es transmet per la vibració de l’aire fins que arriba a ser captada per la membrana timpànica de l’orella La capacitat i facilitat de transmissió del so des dels instruments o la veu humana depèn de les característiques acústiques del mecanisme sonor i de l’acoblament que aquest pugui tenir amb l’acústica del lloc on està sonant Així, doncs, es considera una bona emissió la que aprofita al màxim l’energia mecànica de l’instrument o del cantant, per obtenir una bona resposta en les condicions de ressonància que s’estableixin amb el medi transmissor Tant els músics com els…
Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença
Música
Festival dedicat a la lírica que se celebra anualment a Ais de Provença, França.
El 1948 un grup d’entusiastes de la música, liderats per Gabriel Dussurget, organitzà la primera edició del que ha esdevingut un dels principals festivals lírics del món Per iniciativa de Roger Bigonnet, la programació, que en un principi tan sols preveia l’audició de concerts, inclogué una òpera Così fan tutte , de WA Mozart, dirigida per Hans Rosband Però fou amb la representació de Don Giovanni 1949 que el festival agafà embranzida El pintor Cassandre ideà un teatre a l’aire lliure capaç d’acollir els decorats de les funcions i que durant vint-i-quatre anys transformà el pati de l’…
Ramon Muntaner i Torruella
![](/sites/default/files/2021-12/Ramon_Muntaner_SGAE_2018.jpg)
Ramon Muntaner (2018)
© SGAE
Música
Autor i intèrpret de cançons.
Estudià solfeig, piano i guitarra i cursà estudis de psicologia a la Universitat de Barcelona A partir del 1968 s’inicià en el teatre independent i començà d’escriure cançons i cantar-les Des del 1974 enregistrà diversos discs que el convertiren en la veu poètica de la Nova Cançó, el primer dels quals fou Cançó de carrer 1975, amb poesies de Salvat-Papasseit, Pere Quart, Miquel de Palol, Fèlix Cucurull, Palau i Fabre i Miquel Desclot El seguiren Presagi 1976, amb poemes de Miquel Martí i Pol, Veus de lluna i celobert 1979, amb textos de Joan Ollé, Balades i cançons 1980, amb poemes de…
,
La pluralitat religiosa
Aquest mapa vol mostrar la pluralitat religiosa en els diversos estats del món Necessàriament, aquesta presentació és esquemàtica, per això no s’hi pot veure ni la presència de religions relativament minoritàries, ni els matisos que en alguns casos caldria recollir quan intentem palesar la convivència de diferents religions o confessions I, amb tot, la distribució que presenta ens ajuda a entendre les grans àrees d’implantació religiosa arreu del món vegeu els mapes 32 i 33 Aquesta situació, que aquí es proposa com si fos una fotografia actual, és el resultat de segles d’història en què…
cadenza
Música
Fragment musical de caràcter virtuós que normalment és a prop del final del primer i últim moviments dels concerts per a solista i orquestra.
Aquest passatge s’anomena cadenza 'cadència' perquè omple l’espai d’una cadència harmònica comprès entre l’inici de la 6a i 4a cadencial i la seva resolució A efectes instrumentals, l’atac de la 6a i 4a cadencial coincideix amb la fermata de l’orquestra i l’inici de la intervenció del solista El final de la cadenza en els concerts clàssics i en alguns del període romàntic acostuma a ser amb trinat sobre alguna de les notes de l’acord de dominant i immediatament després la seva resolució a l’acord de tònica, on l’orquestra reinicia la seva intervenció En la partitura, la fermata…
barra
![](/sites/default/files/media/GEM/A59.jpg)
Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Signe utilitzat en la notació musical amb diversos significats.
Exemple 2 - JS Bach Missa en si m BWM 232, 10 Qui sedes ad dextram Patris © Fototecacat/ Jesús Alises La barra de compàs, també anomenada tanqueta, és una ratlla traçada verticalment sobre el pentagrama, que separa un compàs del següent indicant el seu accent mètric principal La doble barra de compàs anuncia un canvi d’armadura o de compàs enmig d’una obra La barra discontínua s’utilitza de vegades per a indicar la situació dels semicompassos en un compàs d’amalgama Exemple 3 - WA Mozart Don Giovanni , 10 ària © Fototecacat/ Jesús Alises La doble barra de repetició està formada…
Festival de Glyndebourne
Música
Festival operístic que se celebra anualment al poble de Gyndebourne, a East Sussex, Anglaterra.
Fou creat el 1934 per John Christie i la seva esposa, Audrey Mildmay que havien construït a la mansió familiar una sala on s’oferien concerts i representacions d’òpera amateurs , que posteriorment 1931 havien convertit en un espai per a 300 persones, per tal que acollís un festival d’òpera El 1933 F Busch n’acceptà la direcció musical, i suggerí el nom de C Ebert per a la producció Amb J Christie, que s’ocupava de la part econòmica, quedà format l’equip que organitzà el primer festival el 1934 Inicialment se centrà en òperes de WA Mozart, però els anys següents tant la sala, que arribà a les…