Resultats de la cerca
Es mostren 138 resultats
Fernando Ysasi
Música
Compositor i mestre de capella probablement valencià.
Al gener del 1567 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Àvila com a successor de Juan Navarro, càrrec en què es mantingué durant vint anys Algunes informacions que el situen a València entre el 1564 i el 1568 i del 1576 al 1578 no han pogut ser verificades El seu pas per la catedral d’Àvila no estigué exempt de polèmiques amb el capítol, que li retreia constantment la seva deixadesa i l’abandonament de les funcions que li eren pròpies Finalment, el 1587 el capítol determinà jubilar-lo i promoure al càrrec de mestre de capella Sebastián de Vivanco, natural d’Àvila, que en aquell…
Fernando Remacha
Música
Compositor navarrès.
Inicià els estudis musicals a Tudela i posteriorment els continuà a Pamplona i a Madrid, ciutat on fou alumne de José del Hierro i de Conrado del Campo Guanyador el 1923 del Premi de Roma de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, es traslladà a Itàlia, on estudià amb GF Malipiero fins el 1927 A partir del 1928 formà part de l’anomenat Grup dels Vuit -format per Rodolfo i Ernesto Halffter, Rosa García Ascot, Juan José Mantecón, Salvador Bacarisse, Julián Bautista i Gustavo Pittaluga-, que aspirava a una renovació de la música espanyola basant-se en els nous estils europeus,…
Fernando Quijano
Música
Compositor, cantant i actor uruguaià.
De formació autodidàctica, aprengué a tocar el piano i compongué algunes cançons que tingueren anomenada a l’Uruguai i que músics professionals li escriviren, perquè Quijano no tenia els coneixements necessaris per a fer-ho Durant molt de temps se li atribuí l’autoria de l’himne de l’Uruguai, adoptat com a tal el 1845, l’autèntic compositor del qual fou Francisco José Debali Segons el musicòleg uruguaià L Ayestarán, Quijano és també autor d' El amante de Arlequín o Las estatuas vivas i Pastorella o la noche de Navidad , les partitures de les quals no s’han conservat
Fernando Ferandiere
Música
Guitarrista, violinista i compositor hispànic, d’origen incert.
El seu lloc de naixement és poc clar i discutit, si bé s’ha esmentat Zamora, ja que, segons la documentació conservada a la catedral, es formà en aquesta ciutat castellana Però també s’ha suggerit que era d’origen lusità, atesa la gran relació que hi havia a l’època entre la catedral de Zamora i Portugal, i la gran diversitat de grafies ortogràfiques del nom del músic Fou un destacat compositor per a guitarra Escriví un tractat sobre el violí, Prontuario músico, para el instrumentista de violín, y cantor Màlaga 1771, i un altre sobre la guitarra, Arte de tocar la guitarra española por música…
Fernando Corena
Música
Baix suís.
Inicià la carrera de teologia a Friburg, però Vittorio Gui l’animà a dedicar-se al cant, que estudià a Milà El 1947 interpretà el paper de Varlaam de Borís Godunov a Trieste i un any després debutà amb èxit a la Scala de Milà El 1953 representà un memorable Falstaff a Edimburg, actuació que de seguida l’encasellà en papers còmics Fou un Leporello Don Giovanni i un Bartolo El barber de Sevilla de referència, i fins i tot interpretà a Salzburg Osmín, en una exitosa producció d' El rapte del serrall 1965 Participà en les estrenes mundials d’òperes de G Petrassi i GF Malipiero i enregistrà…
Fernando Lozano
Música
Director d’orquestra mexicà.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 amb l’orquestra del mateix centre Posteriorment, i gràcies a l’obtenció de diverses beques, amplià la seva formació a Europa entre el 1962 i el 1967, al costat de mestres com P Dervaux, N Boulanger, F Ferrara o J Fournet El 1962 fundà l’agrupació de cambra Opus 62, que dirigí fins el 1965 El 1974 debutà a l’Òpera de Viena i inicià una brillant trajectòria en teatres d’òpera i sales de concerts europeus El 1978 fou nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica de Mèxic, càrrec que exercí durant vint anys Des del seu país…
Fernando Previtali
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià al Conservatori de Torí, on fou deixeble de F Alfano Format inicialment com a violoncellista, actuà en l’orquestra del Teatro Regio de Torí fins que el 1928 fou sollicitat a Florència, on collaborà en la formació de l’Orquestra del Maggio Musicale amb V Gui Interessat per la música italiana contemporània, dirigí estrenes d’obres de F Busoni o L Dallapiccola En 1936-43 i en 1945-53 estigué al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Roma i dirigí nombrosos enregistraments, especialment operístics El 1953 fou contractat com a director de l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i…
Fernando Lopes-Graça
Música
Compositor i musicòleg portuguès.
Format al Conservatori de Lisboa 1924-31, fou deixeble d’Adriano Merea i Vianna da Motta piano, Tomas Borba composició i L de Freitas Branco musicologia Parallelament estudià a les universitats de Lisboa i Coïmbra Ja d’estudiant destacà amb les seves primeres obres, mentre s’iniciava com a escriptor sobre temàtiques musicals Entre el 1932 i el 1936 impartí classes a l’Acadèmia de Música de Coïmbra, moment que coincidí amb la composició d’unes obres fortament influïdes per les d’A Schönberg, P Hindemith i B Bartók El 1937 es traslladà a París, on estudià musicologia a la Sorbona amb Paul-Marie…
Fernando Ortiz (Fernández)
Música
Historiador, etnomusicòleg i crític cubà.
Passà la infància i la primera joventut a Menorca Cursà els estudis de dret civil i dret públic a les universitats de l’Havana, Madrid i Barcelona Fou un dels fundadors de la Universitat Popular i professor a la Universitat de l’Havana, on feu seminaris d’estiu, dels quals sorgiren figures rellevants en l’àmbit de l’etnomusicologia i l’etnografia, com Argeliers León, María Teresa Linares, Isaac Barreal i altres Dedicà la seva vida a aprofundir l’estudi dels processos de transculturació i formació històrica de la nacionalitat cubana És autor del treball en cinc volums Los instrumentos de la…
Fernando García Arancibia
Música
Compositor, musicòleg i professor xilè.
Iniciat en el món musical a través de l’aprenentatge del violoncel i el piano, es formà després d’abandonar els estudis de medicina amb els compositors Carlos Botto i Gustavo Becerra D’inclinacions polítiques progressistes, ha estat implicat en diversos esdeveniments de caràcter polític en contra dels règims repressius que s’han esdevingut a Xile durant la segona meitat del segle XX La seva obra mostra explícitament aquest compromís Cantates com América insurrecta 1962 i La tierra combatiente 1965 constitueixen un intent de vincular les posicions avantguardistes musicals amb la reivindicació…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina