Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cròtals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical idiòfon format per dos disquets metàl·lics còncaus.
Generalment són de bronze, amb un agafador a la part central externa fet de cordill, cinta o material elàstic El so es produeix per entrexoc, bé sostenint-los amb dos dits d’una mateixa mà, o bé sostenint un disc a cada mà En algunes àrees culturals orientals, l’agafador és una llarga cinta o cordill que uneix les dues parts de l’instrument, amb l’objectiu de produir el so sostenint per la cinta una de les parts mentre és colpejada amb el cantell de l’altra part Semblantment a les campanes, el gruix del metall, el diàmetre i la forma poden determinar l’afinació i producció dels sons harmònics…
flamenc
Música
Gènere artístic de caràcter popular que es basa en el cante i el baile andalusos.
Sorgí a mitjan segle XIX en alguns pobles d’Andalusia a partir de les restes de la cultura tradicional i sota la influència del Romanticisme i el nacionalisme musical Es tracta d’una singular manifestació subcultural de la bohèmia andalusa, que es caracteritzava per la seva particular parla, manera de vestir, comportament i psicologia, tot plegat relacionat amb el món dels gitanos i el gitanisme de l’època La inclusió del flamenc en el gènere de cants i balls andalusos es generalitzà cap al 1865, moment en el qual la crisi econòmica feu tancar molts teatres, i la música…
petenera
Música
Tipus de cançó andalusa molt popular durant la primera meitat del segle XX, posteriorment aflamencada.
La seva melodia mètrica, en mode dòric, és d’una gran melanconia Se’n poden distingir tres classes la petenera antigua , avui dia desconeguda, la petenera corta , la més coneguda i ballable, i la petenera larga , la fama de la qual es deu a la cantaora Pastora Pavón, més coneguda com La Niña de los Peines La seva estrofa, derivada de la quarteta tradicional, consta de fins a nou versos intercalats que permeten variants en la interpretació Cal destacar les similituds musicals que presenta amb alguns cants villanescos medievals La petenera s’ha relacionat amb una llegendària cantaora flamenca…
Concha Piquer
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què era coneguda la cupletista i actriu Concepció Piquer i López.
Començà a cantar en locals de la seva ciutat natal Emprà el nom artístic Conchita Piquer El compositor Manuel Penella, dedicat al món de la comèdia musical i la revista, fou qui la descobrí i la contractà per fer una gira per Mèxic, gira que començà el 1922 Per a ella Penella escriví diverses cançons, entre les quals La maredeueta Abans d’anar a Mèxic, però, Piquer actuà a Nova York i l’èxit obtingut fou tal que se suspengué el projecte mexicà i restà durant cinc anys als Estats Units El 1927 tornà a Europa i actuà a Madrid, Sevilla, Màlaga i altres ciutats de l’Estat espanyol Intervingué…
,
Els pobles europeus
De l’Europa occidental va sorgir el model polític de l’Estat nació que amb el pas del temps s’anà imposant a la resta del món Aquest model, però, entrà sovint en contradicció amb el que més recentment s’ha anomenat l’Europa dels pobles o de les nacions, que respon a l’aspiració de sobirania de certes nacions sense Estat El romanticisme cercà en la història i la geografia elements que definissin el caràcter dels pobles vinculats, per un passat i un destí comuns, a un projecte o una idea d’Estat, en general identificats amb els interessos concrets de la burgesia emergent La historiografia…
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…